Guillem Puig Mascaró, va néixer a Fornalutx però fa vint anys que resideix a Sóller. És llicenciat en filologia catalana i compagina la seva feina habitual amb l’afició pel teatre. Integrant del grup Corriola, serà un dels protagonistes de l’obra que estrenarà en breu l’agrupació a Sóller.
El passat dimecres la Joieria Estela presentà la col·lecció en or de set joies dissenyades per la pintora i escultora sollerica Francesca Martí. La pintura han estat la inspiració d'aquesta obra, que engloba quatre peces relacionades amb la figura de la mosca, representada a través d'un penjoll, arracades, botons de camisa i una agulla. Son tres més les peces en forma de penjoll que conformen el total de la col·lecció presentada. En aquesta incursió en el món de la joieria, Francesca Martí ha treballat de la mà del joier local Andreu Vivas, encarregat de produir, artesanament, cada una de les peces, que és vendran per encàrrec, a l'establiment del qual Vivas i Àngela Calafell són propietaris. La presentació esdevingué un concorregut acte, tant pel sector artístic com pel comercial i polític. Entre els presents hi havia els batles de Sóller i Fornalutx, Guillem Bernat i Joan Albertí, el president del casal de Cultura, Jaume Ensenyat, l'empresari català Jordi Robinat o el director de la National Galery de Londres, Charles Saumarez Smith, entre altres.
Tal vegada alguns i algunes es ruboritzin, cosa que no hauria de passar, sobretot en el temps en què estam. Ara vos contaré un secret: la setmana passada, en motiu de la celebració d'un aniversari, unes amigues i jo (18, ni mes ni manco), després d'haver-ne parlat durant molt temps, ens reunirem al voltant d'una llarga taula, amb un parell de botelles de vi i molta curiositat i expectació, esperant que sonàs el timbre de casa. La que ens havia de visitar era, ni més ni manco, Xesca, una de les responsables del que es coneix com Tuppersex o Maletin Rojo, pel que fa a l'Illa. La reunió havia estat pensada per passar una estona agradable i per riure un poc, a partir dels productes que aquell vespre ens mostrarien. Les reunions de Tuppersex evoquen les antigues reunions que la marca Tupperware feia a domicili. L'amfitriona reunia a casa unes quantes amigues o clientes potencials, mentres que, la responsable de la marca, mostrava els seus productes, tot descrivint-ne algunes de les seves característiques i peculiaritats. Doncs això férem nosaltres la passada setmana, però amb articles eròtics. No us penseu que ara aquí us faré una descripció exhaustiva i al detall del que allà poguérem veure, ja que les imatges parlen per elles mateixes. El que sí puc dir és que aquelles quasi dues hores foren molt instructives i que totes acabàrem comprant alguna cosa. La presentació es divideix en cinc apartats que van des dels articles pels jocs preliminars al sexe, tant en cosmètica, roba interior i detalls pel tacte, olfacte i paladar, com cremes i oli, fins arribar als que, segons la persona, estan pensats per donar encara més plaer a les relacions. Els noms són molt graciosos i les formes i envasos, molt divertits. La gran majoria, tot i que s'ho callin, en algun moment han sentit curiositat pel tema, però no estan segurs, tenen dubtes o, tal vegada, pudor i vergonya a l'hora d'anar a un sex shop o de consultar gent a qui no coneix. Doncs, al ser un servei a domicili, aquestes reunions esdevenen ideals perquè són discretes i molt practiques, perquè reps assessorament personal de gent que saps que és experta, i no sols a l'hora d'elegir el que estàs cercant, o el que et crida l'atenció, sinó perquè també et proporcionen un consell professional quant a l'us i finalitat de cada article. En definitiva, una col·lecció seleccionada amb gust, sensualitat, sensibilitat i garanties de qualitat i efectivitat. Aquesta alternativa, substituta de les visites als sexshops i a les arriscades compres per internet que sembla que tries un producte i al final te n'arriba un altre a casa totalment diferent al que tenies pensat, ha tengut molta acceptació per esser una forma de compra-venda que et permet conèixer el material de manera constructiva, professional, divertida i discreta, això sí, baix l'atenta mirada de les amigues per veure, al final de la reunió, qui s'anima més a comprar qualsevol dels productes.
L'associació pro ajuda dels nins deficients físics de Sóller, coneguda també com Estel Nou, és una associació sense ànims de lucre que es dedica, des de fa 25 anys, a la formació i inserció laboral de persones amb discapacitats físiques i psíquiques. Creada el desembre de 1981, s'organitza a partir d'una junta directiva de pares i gent que col·labora altruistament pel fet de sentir preocupació per la causa. Aurèlia Pardo, psicopedagoga que col·labora amb el centre com a secretària i el seu pare, Alfredo Pardo, vice-president d'ASANIDESO, i altres membres de la Junta Directiva són coneixedors dels quefers de l'associació per portar en ella des de la seva creació. Ambdós, testimonis d'aquesta entrevista juntament amb Magdalena Socias, la nova presidenta, afirmen que tots els inicis son durs ja que fa 25 anys hi havia un buit quant a educació, formació i ajudes per a discapacitats, fet pel qual, anaren, casa per casa, amb la finalitat de conscienciejar els propers a la problemàtica, tot intentant explicar el seu projecte.
Divendres dia 19, la discoteca Tito's de Ciutat fou testimoni de la gala anual que el centre d'estètica i perruqueria «Maria y José» de Palma celebra per donar a conèixer la professionalitat de les seves alumnes. La temàtica era variada però la tècnica era ben clara: treballar a partir del maquillatge corporal o Body Paint. Un maquillatge artístic sobre el cos nu simulant formes i colors que semblen més bé roba que no maquillatge, el qual sols s'aprecia si es mira d'aprop. Per a aquesta darrera edició, foren quatre les solleriques que participaren en la demostració en forma d'espectacle: Àngela Morell i Lourdes Reynés, juntament amb altres companyes de classe, pintaren Carla Ramón i Aurora Sampol. L'event no tenia cap intenció competitiva ja que l'objectiu principal era que els professors, familiars i amics de les alumnes avaluessin els coneixements de les futures esteticiens, d'una forma original i colorista, de cada any més exitosa.
Dilluns passat, Eugènia Martínez de Irujo, l'encara esposa del torero Francisco Rivera, es passejava pels carrers de Sóller acompanyada d'un amic. Segons declaracions exclusives de la pròpia Duquessa de Montoro a aquest setmanari, ha passat uns quants dies a Alcúdia a ran d'una visita a una amistat que complia anys. Eugenia Martínez de Irujo afegí que, aprofitant l'estància a l'Illa, decidí fer una volta per Mallorca. A l'itinerari li havien recomanat Sóller com a punt obligat de visita. Quan un dels reporters d'aquest setmanari s'atracà a la Duquessa, una de les famoses per excel·lència de la premsa del cor, aquesta advertí que sols li podien fer una foto, i de forma ràpida. A continuació, la famosa agafà confiança amb el reporter i, sense adonar-se'n, li comentà el que havia vingut a fer, sens dubte, una conversa per la qual nombroses revistes del panorama rosa nacional haguessin pagat per escoltar.
Més de 800 clients i amics es reuniren dimarts dia 29 de juny per celebrar el cinquantè aniversari del Restaurant Es Canyís. Aquest restaurant es caracteritza per haver mantingut l'essència familiar de quatre generacions combinada amb un inmillorable i amigable servei i una oferta de qualitat. Maria Bernat i Mateu Frontera fundaren Es Canyís el 1954 on inicialment sols es servien caragols, pinya, vi i gaseosa. El 1968 Anita, filla del matrimoni fundador, arribà al Port amb els seus fills i el seu marit, Michelle Perrotte. Aquest passà a ocupar-se de la reposteria. El 1970 Maria i Mateu decidiren començar les obres de l'edifici d'Es Canyís. El 1976 Juan Palou s'incorporà com jefe de cuina. Quatre anys més tard, Patrice, nét dels fundadors, decidí agafar l'explotació d'Es Canyís juntament amb la seva esposa, Angelita Hernández. La quarta generació arribà el 1992 amb Alícia Perrotte. El seu germà Víctor, el 1994 començà a treballar a la cuina. 4 anys després Anaïs, la petita, s'inicià en la reposteria.
Uns veïns de la zona d'Es Puig informaren a la policia que aparentment un grup de joves eren protagonistes d'un seguit de desperfectes a un solar d'enderrocs. Segons declaracions dels testimonis, els joves, tots ells menors, conduïen diversa maquinaria de tipus palera i envestien els pins i els munts d'enderrocs. Una patrulla policial és personà fins al lloc dels fets per tal d'esbrinar el que passava. Un cop al solar d'enderrocs d'Es Puig, agafaren els autors «in fraganti».
A principis d'aquesta setmana, el poble despertava dolgut per la trista notícia de la mort de Climent Hernández Yanguez, el que fins a les hores ocupava el lloc de padrí de la Vall. Climent, pel seu centenari va rebre un homenatge en nom de l'Ajuntament. Seguint una tasca que li venia de tradició familiar, Climent començà a treballar al Ferrocarril i fins l'hora de jubilar-se era va esser cap de tallers. El finat de 101 anys, en tot moment havia manifestat esser un enamorat del deport futbolístic així com del seu treball en el Ferrocarril on va arribar a esser una persona molt estimada tant pel seu caràcter obert com per les seves idees referents a avanços tecnològics, les quals sempre intentava dur a la pràctica i posar-les en marxa.