Marusia López-Cruz és membre de JASS-Associades pel que és just, entitat internacional que protegeix dones que són amenaçades per la seva implicació en la defensa dels Drets Humans. L'activista resideix actualment a Mallorca i participa dimecres, a partir de les 18:30, en la jornada 'Gènere, drets Humans i protecció a defensores a Mesoamèrica', en el qual intervindran altres veus que deixaran testimoni de la persecució que pateixen a llatinoamèrica.

La globalització de l'economia al servei de les empreses transnacionals està estretament lligada a les situacions d'injustícia, pobresa i violència. Una situació derivada de l'aplicació del Tractat de Lliure Comerç entre Mèxic, Estats Units i Canadà, un antecedent que aixeca pors i denuncies en una Europa que veu com, de forma opaca, es negocia i redacta l'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió, conegut com a TTIP, o Tractat de Lliure Comerç entre Europa i els Estats Units. La no gaire llunyana aprovació del Tractat Transpacífic és una mostra més que el model esdevé planetari.

Des de Mallorca, Marusia López certifica que "per a bé i per a mal, estant aquí me n'adon que estam enfrontant-nos als mateixos sistemes i la mateixa lògica econòmica. Potser aquí no s'expressa amb la tristesa i la crueltat que s'expressa a Mèxic, però veig més que mai que la feina que hem de fer pels Drets Humans és un treball global." Els fonaments, però, són els mateixos, afirma. "A Mallorca, a Europa, s'estan aplicant els mateixos models volent reduir els mateixos drets que ens van prendre a Amèrica Llatina fa unes dècades, les mateixes empreses que assolen Cancun i República Dominicana són les mateixes que estan aquí provant d'assolar el medi ambient i l'economia en les Illes Balears. Enfrontam la lluita amb els mateixos poders."

L'experiència llatinoamericana fa por. "Són territoris -explica l'activista- amb una enorme riquesa ambiental i energètica, on es troben jaciments miners i fons d'energia renovable molt importants. Les empreses transnacionals no estan contribuint al desenvolupament, sinó que arriben a destruir aquests territoris, a devastar-los ecològicament, a expulsar les comunitats del lloc on han viscut ancestralment, a endur-se tot el que poden sense deixar absolutament res a canvi, sense consultar les comunitats.". En aquest context, la legalitat internacional fàcilment queda en paper mullat. "Tenim el conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball, que obliga els estats i les empreses a consultar els pobles i les comunitats com volen que s'explotin els recursos. Això no es fa, i si es fa, es fa de forma manipulada. Per imposar aquests interessos requereixen que les autoritats els facin la feina bruta.". La conseqüència són accions contra la població per part de qui els haurien de protegir: "Empren l'exèrcit o la policia per fer desallotjaments violents i massius de la gent de les seves comunitats. Empren canvis en la legislació perquè llavors això sigui legal. Poder arribar i destruir tot el que volen sense tenir cap conseqüència jurídica." Tot fermat i ben fermat, intercedint en la vida política, segons explica Marusia López: "S'introdueixen moltes vegades en els processos electorals i imposen certs candidats, debilitant les democràcies." En síntesi, "és un saqueig, una devastació ambiental i és un retrocés en els drets democràtics. Esquemes com els tractats de lliure comerç han demostrat que lluny d'alliberar els béns, els productes i els serveis per a tota la població, el que fan és firmar un xec en blanc perquè aquestes empreses transnacionals facin el que vulguin i després vagin a una altra banda."

Vistos els antecedents, no és estrany que Marusia López-Cruz es miri amb desconfiança profunda la previsible aprovació i aplicació del TTIP. "Poques coses bones es poden esperar d'aquest tractat. S'està negociant de la mateixa manera que es va negociar als països d'Amèrica Llatina, d'esquena a la societat." La descripció del que ens ve, és aquesta: "Aquests tractats els que fan és desregular, treure traves a les empreses transnacionals, la qual cosa implica una competència summament deslleial amb l'economia local, la de proximitat, que no pot competir amb una transnacional que té la infraestructura i el poder per obrir 50 sucursals en una ciutat en pocs dies. Sense aquesta protecció de l'economia nacional, les economies del país es veuen absolutament devastades." Les conseqüències, com denuncien les plataformes d'oposició al TTIP, afecten tant l'àmbit privat com el públic. "Sota l'argument que s'ha d'alliberar l'economia perquè totes les empreses puguin participar d'ella sense restriccions, tot s'obre a la privatització. Llavors, es considera que un estat que controla els serveis públics com la sanitat o l'educació no permet el desenvolupament d'aquest lliure mercat. A Mèxic, malgrat que hi ha una sanitat i una educació pública, s'ha deteriorat tant, li han pres tants recursos, que les escoles són més aviat presons, amb mestres pagats de forma miserable. Els centres de salut tenen un metge per cada mil habitans, els temps d'espera són molt alts i les infraestructures molt poques, i la gent es sent obligada a cercar alternatives privades."