El Ple del Parlament ha aprovat la Llei d’igualtat d’homes i dones, quan ha votat majoritàriament a favor del dictamen elaborat per la Comissió d'Assumptes i Drets Humans. La iniciativa legislativa, que ha estat exercida pel Govern de les Illes Balears i impulsada des de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, ha estat presentada i defensada al plenari per la consellera Fina Santiago. A continuació s'exposa el contingut principal de la llei:

• Títol I, articles 4 a 11: POLÍTIQUES PÚBLIQUES PER A LA PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT DE GÈNERE

El primer títol fa referència a les mesures que s’han d’implantar per integrar les polítiques de gènere a les administracions, com ara la representació equilibrada de dones i homes en els òrgans col·legiats i directius. En aquest sentit, el text defineix què s'entén per representació equilibrada i per perspectiva de gènere.

Perspectiva de gènere

La norma entèn per perspectiva de gènere «la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones».

Representació equilibrada

La Llei específica que s’entén per representació equilibrada «la presència de dones i homes de manera que cap sexe no superi el seixanta per cent del conjunt de persones a què es refereix ni sigui inferior al quaranta per cent».

El Títol I també inclou un apartat dedicat als principis que s'hauran de seguir per l'elaboració d'estadístiques i estudis per contribuir a la promoció de la perspectiva de gènere; la regulació d'un informe d'impacte de gènere en l'aprovació de la llei de pressuposts o la denegació d'ajuts públics a empreses o entitats que hagin exercit discriminació per raó de sexe o gènere, etre d'altres. A l'article 8 es disposa que s’ha de garantir un ús no sexista del llenguatge.

• Títol II, articles 12 a 21: COMPETÈNCIES, FUNCIONS, ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL I FINANÇAMENT

Aquest segon apartat fixa les competències del Govern; dels consells i dels municipis en aquesta matèria.

D'entre la vintena de competències exposades en aquest punt, el Govern haurà de «mantenir estadístiques actualitzades» per disposar d'un coneixement de les diferències entre dones i homes; fer un seguiment de l'aplicació de la normativa o investigar i detectar situacions de discriminació per raó de sexe i adoptar mesures per eradicar-les.

Creació de l'Observatori per a la Igualtat o del Consell per a la Igualtat de Gènere

En el mateix Títol, es crea l’Observatori per a la Igualtat i les unitats per a la igualtat, que s’han de crear a totes les conselleries i als consells insulars, i també als municipis de més de 20.000 habitants. També es creen òrgans de coordinació i consultius, com ara el Consell per a la Igualtat de Gènere, encarregat de la coordinació interinstitucional de les administracions autonòmiques, insulars i locals. El Consell de Participació de les Dones, creat el 2008, s’inclou a l’article 21 'd'aquest Títol.

• Títol III, articles 22 a 24: MESURES PER A LA INTEGRACIÓ DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN L’ACTUACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Els tres articles d'aquest Títol disposen les mesures per integrar la perspectiva de gènere en l’actuació de les administracions públiques.

Informe d'actuacions al Parlament i formació bàsica dels treballadors de l'administració

El Govern haurà d'elaborar i presentar al Parlament i cada dos anys un informe sobre les actuacions «en relació amb l’efectivitat del principi d’igualtat entre dones i homes». D'altra banda, la contractació pública haurà de regir-se per condicions especials amb relació amb aquesta matèria i s'haurà de garantir que el personal de l'administració disposi d'una «formació bàsica, progressiva i permanent en matèria d’igualtat de dones i homes».

• Títol IV, articles 25 a 62: MESURES PER PROMOURE LA IGUALTAT I ÀREES D’INTERVENCIÓ

El Títol IV estableix que s’ha de promoure la formació integral de les persones sense discriminació per motius de sexe i s’ha de garantir una orientació acadèmica i professional no esbiaixada pel gènere.

En aquest sentit, la legislació innova respecte de l’anterior amb la presència necessària en els consells escolars d’una persona que impulsi el seguiment de les mesures per eradicar la discriminació per raó de sexe. La norma estableix que «en el cas de que no hi hagi persones amb formació en igualtat, l’administració facilitarà a l’inici del curs escolar cursos de formació a tal efecte».

Així mateix, s'inclou la necessitat d'incloure ensenyaments en matèria d’igualtat entre dones i homes en els plans d’estudis universitaris.

Educació, cultura o esports

A més de l'àmbit educatiu, el títol IV estableix les línies per regular la inserció de la igualtat en els àmbits cultural; esportiu; sanitari; d'ocupació o al laboral públic i privat, o les actuacions en matèria d'assetjament sexual o per rao de gènere en ambos sectors.

• Títol V, artícles 63 a 76: VIOLÈNCIA MASCLISTA

El Títol V defineix en un primer moment el que s'entén per violència masclista. Així, «s’entén per violència masclista la que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes pel fet mateix de ser dones».

Manifestacions de violència masclista

La norma inclou en la definició de violència masclista els tipus de la manifestació d'aquesta, així com les carecterístiques de cada una. Es concreten la violència física; psicològica; econòmica; sexual; feminicidi o mutilació genital femenina.

Prevenció i centres d'acollida

D'altra banda, també s’hi disposen mesures d’investigació, formació i prevenció, i s’hi regula el dret a la protecció efectiva, a l’atenció i a l’assistència psicològica a través dels centres d’informació i assessorament a les dones i dels serveis d’acollida per a víctimes de violència masclista (una plaça per cada 3.500 dones). En el mateix sentit, la norma estableix que «les dones víctimes de violència de gènere han de ser considerades sector preferent en l’accés a habitatges protegits de promoció pública».

Personació de l'Administració

L’article 70 inclou la possibilitat que l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es personi en els procediments per actes de violència masclista comesos a les Balears en què s’hagin causat la mort o lesions greus a les dones.

• Títol VI, artícles 77 a 88: INFRACCIONS I SANCIONS

El darrer títol defineix les infraccions lleus, greus i molt greus i n'estableix el tipus de sanció per a cada una. Entre d'altres, es concreta que les infraccions lleus es poden sancionar amb una advertència o amb una multa de fins a 3.000 €; les greus amb una multa de 3.000,01 € a 30.000 €. o amb la prohibició d'accedir a qualsevol tipus d'ajut públic de les administracions públiques per un període entre un i tres anys, i les greus amb una multa de 30.000,01 € a 90.000 €, entre d'altres.