El Ple del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) ha acordat per unanimitat reclamar un canvi en la forma jurídica d'aquest òrgan de participació juvenil que li permeti tenir personalitat jurídica pròpia. Des de 2016, el CJIB és un òrgan col·legiat que està adscrit a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. El CJIB valora que aquesta figura va ser positiva en el seu moment per recuperar un òrgan que es va suprimir el 2012, però que, dos anys després de la seva recuperació, és necessari deslligar-se del Govern per tenir més autonomia en la seva tasca de defensar els interessos dels joves. El CJIB reclama, a més, que el nou òrgan es creï i es reguli mitjançant una llei del Parlament, i no a través d'un decret aprovat pel Govern, com ara.
En el decurs de la sessió, el CJIB ha aprovat també el pressupost per a 2019, que ascendeix a 125.500 €, enfront dels 45.500 € d'enguany. L'increment es deu a la voluntat del CJIB de contractar, mitjançant un concurs públic, un servei d'assistència tècnica que li permeti dur a terme projectes i programes destinats als joves. Altres objectius per l'any que ve són dur a terme un pla de formació per a les entitats juvenils i descentralitzar les trobades de l'òrgan entre les diferents illes, a fi que tots els joves illencs s'hi puguin sentir millor representants.
El Ple d'avui ha aprovat també la incorporació de tres nous vocals a la Comissió Permanent, l'òrgan de govern del CJIB. Es tracta de Rafael Campos (Projecte Naüm) i Maria del Mar Roig (Escoltes i Guies de Mallorca), els quals ocupen les dues vocalies que encara quedaven vacants a la Comissió; i de Pau Roig, de la associació IDEES, que s'incorpora en subsistució de Jorge Soler, que ha renunciat al càrrec.

Màxim òrgan de canalització de la participació juvenil
El CJIB és, segons la seva norma de creació, el máxim òrgan de canalització de la participació dels joves en el desenvolupament polític, econòmic, social i cultural de les Illes Balears. Està format íntegrament per entitats juvenils i per consells de joventut d’àmbit insular i local i té com a funcions representar el jovent de les Illes Balears, impulsar la participació activa i dinàmica del col·lectiu i promoure i defensar l’associacionisme juvenil a la Comunitat Autònoma.
La constitució del CJIB suposa recuperar un òrgan de participació juvenil que es va suprimir l’any 2012, mitjançant un Decret llei, després de gairebé tres dècades de funcionament. A diferència de llavors, quan era un ens públic, el nou CJIB adopta la forma d’òrgan col·legiat adscrit al Govern, però sense sotmetre-se’n a l’estructura jeràrquica, amb la qual cosa en queda garantida l’autonomia i la independència. Comunitats autònomes com ara Andalusia, Canàries o Madrid han optat també per aquesta fórmula jurídica, que suposa un menor cost per al pressupost públic i que permet als seus membres dedicar-se única i exclusivament a les tasques assignades de consulta i participació.
El nou CJIB és també més plural que el que va funcionar fins l’any 2012, ja que dóna cabuda a les entitats més petites (han de tenir un mínim de 10 persones afiliades, enfront de les 100 del passat) i, en una fase posterior, s’obrirà també als col·lectius no organitzats, com a membres no observadors.
Cal dir que cap de les persones que formen part de l’òrgan cobren remuneració ni dietes