«Amnistia Internacional, organització que té com a finalitat primordial la defensa i promoció dels drets humans inherents a la dignitat de tot ésser humà, vol contribuir amb la seva veu a mantenir viu el record del significat i la transcendència dels fets que han marcat la vida dels ciutadans d’aquestes illes, amb la convicció de que preservar la memòria col·lectiva ens enforteix com a poble i ens permet construir un futur més just», així comença el comunicat fet públic per l’organització de defensa dels Drets Humans.
També declaren que «el coneixement del llarg camí des de les greus violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari, comesos pel règim franquista, fins el restabliments dels valors democràtics reconeguts a la Constitució de 1978 i a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, ha d’incloure necessàriament el reconeixement a totes aquelles persones que varen contribuir amb grans sacrificis, i que a vegades perderen la vida, a la recuperació de les llibertats socials i polítiques».
Amnistia Internacional a les Balears, considera que «aquest reconeixement forma part de la deguda reparació a les víctimes que conforma el dret individual i col.lectiu a la memòria, entesa no sols com un sentiment d’evocació personal del passat, sinó com un acte de coneixement de la nostra història i que constitueix un acte de justícia, perquè sense memòria de les injustícies no hi pot haver justícia».
Aquest dret, individual i col.lectiu, a la memòria es tradueix al mateix temps «en un deure moral i jurídic, i també polític, en tant que obliga als Estats i a les Institucions Públiques, tant nacionals com internacionals; aquest deure jurídic s'emmarca dins l'àmbit del Dret Internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari i configura l’obligació d’establir i mantenir polítiques públiques de memòria».
Segons Amnistia, «va ser en aplicació d’aquest deure jurídic que el Parlament de les Illes Balears aprova la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, llei que juntament amb la Llei 10/2016, per la recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, garanteixen dins l'àmbit de les competències autonòmiques l’exercici dels drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició. Les actuacions realitzades per les administracions públiques de les Illes Balears durant les legislatures 2015-2019 i 2019-2023, han estat elogiades tant per els professionals experts en la matèria (els Relators Especials de l’ONU son un clar exemple), com per les associacions memorialistes, sense que, durant la seva aplicació, fos objecte de crítica per la ciutadania».
També analitza que «aquesta Llei, condemna el règim franquista i rebutja qualsevol forma de totalitarisme, defensant una memòria col.lectiva centrada en els valors democràtics, posant de manifests que el dretshumans i la veritat històrica son essencials per evitar la repetició de les greus violacions de drets humans».
És per això que Amnistia Internacional a les Illes Balears torna a fer pública «la seva preocupació» per la derogació de la Llei de Memòria Democràtica pactada pels partits polítics Vox i PP: «Com ja varem demanar per escrit al Govern el mes de maig de 2024, i de conformitat amb el parer del Relator Especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, així com el Grup de Treball sobre desaparicions forçoses o involuntàries i el Relator Especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials summaries i arbitràries», Amnistia Internacional Illes Balears demana, tant al Govern de les Illes Balears com al Parlament que:
- Es garanteixi la preservació històrica de la memòria col·lectiva de greus violacions de drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme, com a element essencial de la reparació a víctimes de greus violacions de drets humans i l'establiment de garanties de no repetició.
- Es reconegui i reti homenatge a totes aquelles persones que van patir, individualment o col·lectivament, dany físic, moral o psicològic, danys patrimonials, o menyscabament substancial
dels seus drets fonamentals, com a conseqüència d'accions o omissions que constitueixin violacions de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari durant el període que abasta el cop d'Estat de 18 de juliol de 1936, la posterior Guerra i la Dictadura, incloent-hi el transcorregut fins al final de la violència del període de la Transició.
- Es mantenguin i millorin les polítiques públiques de memòria democràtica que son essencials per preservar els drets humans i la dignitat de les víctimes, així com el dret a saber tan individual com col.lectiu.
