Tomeu Coll (Lloseta, 1979), actualment un dels pintors més destacats del panorama artístic mallorquí, és l’autor del quadre que hem usat per a la portada de la present edició especial en paper de Diari de Balears amb motiu del Dijous Bo 2025. En aquesta entrevista feta per la plataforma audiovisual VIDA (vida.cat) ens parla de la seva relació amb Inca, de la seva obra i de la relació de la seva pintura amb la poesia.

• Una obra teva és la portada de l’especial dBalears amb motiu del Dijous Bo 2025.

Sí, és un quadre que es diu ‘Oka kala’ i pertany a la sèrie d'Anantapur que vaig exposar a València. Eren quadres d'un viatge que vàrem fer a l'Índia el 2020 i el títol d'aquest quadre és una transliteració d'unes paraules que estan en telugu i que estan damunt el mateix quadre i la sèrie que anava damunt la gent d'allà i l'experiència que vaig tenir anant a l'Índia, amb un color molt característic, que era el vermell i un verd que jo mai havia emprat. Va ser arrel d'aquest viatge que el vaig emprar, vaig usar aquest cromatisme nou.

• Ets llosetí, però també tens molta relació amb Inca…

Sí, com molta gent dels pobles veïnats, feim molta vida a Inca. Jo hi vaig anar a escola i vaig jugar-hi a bàsquet. Anava allà, a l'institut, vaig anar també al Berenguer Inca i resulta que la meva dona és d'Inca. I també hi tenc el taller, des de fa deu anys.

• Parlem de les teves fonts d'inspiració. Una de les més importants és la poesia…

Sí, però també la música, la gastronomia, el vi. Tot allò del que em puc nodrir. És el que m'ajuda a crear. I en poesia sí que tenc un projecte per al 2026. Una exposició individual que està començant i que a veure si arriba a bon port. I també coincideix que he de fer unes il·lustracions per a un fanzine de tres poetes. També he fet l’etiqueta d’un vi de Can Majoral i ara en prepar una per un vi nou de Manacor.

• Què més tens en marxa?

Després de tot això, tenc un parell de col·lectives que es van movent a Galícia, a València i Eivissa i s'han de continuar movent. Una d'aquestes ha de venir a Mallorca.

• Has viatjat bastant, però sobretot han viatjat els teus quadres…

Jo no gaire, però els quadres sí. M'agrada molt viatjar, però no és possible anar a tots aquests llocs. A alguns sí que hi he anat. He aprofitat que tenia inauguracions d’exposicions per viatjar. Ha estat molt gratificant veure viatjar els quadres i veure les exposicions a segons quins llocs que no són habituals.

• Sempre que veig la teva obra, hi ha una cosa que m’interroga, què és la relació entre la part figurativa i la part abstracta de la teva obra?

La part plàstica m’interessa molt, però m'interessa que hi hagi una història meva, que sempre dic que no tens per què endevinar, perquè no ho endevines mai. a no ser que fos una cosa molt evident, però dins el procés plàstic m'agrada molt fer feina en la part de materials, mesclar textures… Quant a la part més abstracta, m’agrada que hi hagi un equilibri. I a partir d'aquí, dins d'aquest equilibri, anar ficant una simbologia que potser el més evident, que és la figura humana. Però qualsevol tipus de simbologia en geometries o taques també, no té perquè ser figuratiu i jugar que quedi una peça equilibrada amb un significat que jo li don. Depenent de cada moment, com estigui el cap i cap a on vulgui anar. Amb la història que he creat per a l'exposició.

• És evident que que tens una vida artística plena, però com es conjuga això amb el negoci, perquè, al cap i a la fi, per a un artista és important saber ‘vendre’ la seva obra…

Això depèn del caràcter de cadascú. Hi ha gent que són grans empresaris de si mateixos. Jo vaig tenir la sort de fer feina amb molt bons galeristes que cobrien aquesta mancança que jo tenc per a la part de negoci. A mi m'ha encantat fer feina amb galeristes perquè aqueixa part no l’he haguda de fer jo. Jo em dedicava a estar al taller i ells es dedicaven a vendre, que és la seva feina i el que saben fer.

• No ets un bon comercial de tu mateix?

Ni de mi, ni de ningú, però tothom serveix per al que serveix. Estic més a gust dins el taller que anant pel mig. M'agrada quan vaig a veure amics i quan estic amb gent i xerrar i passar una bona estona, però no per anar a vendre i fer propaganda.

• Hem destacat la teva relació amb la poesia, explica’ns com va sorgir.

La lectura me va començar apassionar als 19 anys. De més jove, no hi havia manera de llegir. Vaig començar a aficionar-me gràcies a un bon amic, en Pere Joan Martorell i amb ell va ser un dels primers amb qui vàrem fer coses plegats.

• I després n'hi ha hagut molts més…

Amb en Sebastià Sansó varen fer una feina junts per rompre els murs de silenci, una exposició sobre la memòria històrica. Amb en Pere Joan hem fet dos llibres plegats i després ell ha participat en un catàleg i ho ha fet amb poemes expressament escrits per a ficar dins del pròleg. I després també amb na Laia Malo i na Lucia Pietrelli també hem fet un parell de coses plegats. També amb en Manel Marí. Ha estat molt enriquidor.

• Per acabar, què hi ha, a nivell artístic, en l'horitzó d'en Tomeu Coll?

Ja ho he dit qualque vegada, pareix que el somni ha de ser arribar a qualque banda, i ja des principi en una de les primeres entrevistes que em varen fer, vaig respondre que els somnis, a nivell plàstic, ja estaven fets, ja estaven assolits, que era poder fer quadres. A partir d'aquí, com que ja estava assolit el somni, no aspirava a més. La feina que m'agradava era la feina del taller. Després veure que l’obra ha estat exposada a segons quins espais i segons quines galeries, segons quins dies especials, és molt reconfortant. Ara mateix estic igual que al principi: l'objectiu és anar al taller i gaudir de fer feina i tenir el cap clar per continuar fent feina, que això és el que em costa més moltes vegades i gaudir de tot això, però no arribar a exposar aquí o allà tot el que he fet fins ara. Estic molt satisfet. I si continuen les exposicions, beníssim.