Xisca Homar (Alaró, 1985) és llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic Contemporani per la Universitat de València. Treballa de professora de Filosofia a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca i, des del 2018, col·labora mensualment a l’Ara Balears amb articles que intenten pensar el present a través del llegat filosòfic. Ha publicat els llibres Aigua d’alta mar, Filosofia salvatge i, ara, acaba d’arribar a les llibreries Filosofia en flames. Es tracta d’un recull d’assaigs que conviden a la lectura i que reivindiquen l’esperit i el pensament crític. Conversam amb ella sobre el llibre i la realitat que es viu a les aules.

• Filosofia en flames és un recull d’assaig, publicats a l’Ara Balears, que reivindiquen la lectura i la reflexió. Què hi podran trobar els lectors en el llibre?

En aquests escrits el que intent és cercar i mirar el present des de l’òptica dels autors de la tradició filosòfica que més m’agraden o amb els qui compartesc una afinitat. És un intent de reivindicar la vàlua de la tradició filosòfica. A la vegada, també hi parl de referents i lectures literàries, perquè en reivindic la vigència. Si llegesc alguna novel·la que em sembla molt interessant, no m’estic de reivindicar la seva utilitat per a pensar el present.

• En el marc del capitalisme salvatge, sembla que les humanitats són progressivament arraconades. Com creus que es poden fomentar les vocacions filosòfiques i humanístiques?

En l’actual marc que vivim és molt difícil fomentar les vocacions humanístiques, sobretot perquè amb el pensament capitalista tot es mesura per la ‘utilitat’. Però com diu Nuccio Ordine són precisament els sabers com les humanitats els que ens donen consol i són un aixopluc per a viure. Tots som humans i necessitat les humanitats; necessitam la filosofia, l’art i la literatura. Aquests són els veritables sabers valuosos per a la vida. Amb l’actual model educatiu i la seva burocràcia és molt difícil engrescar les vocacions, però crec que la millor manera de fer-ho és a través de la passió. Si transmets als alumnes la passió pel que fas, en el meu cas la filosofia, això ajuda a engrescar-los. A les meves classes utilitz poemes, quadres o recursos per a engrescar-los i fomentar la passió per la cultura.

• Creus que les aules, donat l’actual model educatiu, fomenten que els joves puguin expressar les seves inquietuds i els problemes que més els preocupen?

Els centres educatius s’han convertit en centres on impera la maquinària burocràtica i, per una banda, només s’atenen els resultats, és a dir, els exàmens i avaluacions, i, per l’altra, només es deixa espai per a fomentar les emocions. Hi manca un espai de referència per a pensar críticament els problemes i poder expressar les inquietuds dels joves. Cal un model que deixi espai a una reflexió més profunda sobre els continguts i el present.

• Tu vas formar part del patronat d’Es Garrover, l’entitat de referència en salut mental de la comarca del Raiguer. Com veus el problema de la salut mental, sobretot entre els joves?

Vivim els temps històrics, sobretot a Occident, en què hi ha el nombre més gran de diagnòstics de casos i problemes relacionats amb la salut mental. El nombre de persones que pren medicació per algun problema relacionat amb la salut mental és elevadíssim. La situació dels joves és preocupant i consider que els centres educatius haurien d’estar més ben dotats amb plantilles de psicòlegs. Hi ha molts joves que pateixen ansietat o depressió que els aboquen a conductes perilloses, fins i tot a l’autolesió. Molts joves no tenen prou mitjans i s’han de conformar amb una visita al psicòleg cada mes, quan per ventura les seves necessitats són urgents. S’hauria de dotar els centres dels mitjans que no tenen i aprofundir amb l’ajuda a les persones que pateixen algun problema en salut mental.

• Ja per acabar, si volguessis reivindicar una cita filosòfica esperançadora, quina seria?

Reivindicaria una frase d’un filòsof que no és contemporani, i per ventura, ho faria per això mateix. Reivindicaria la frase de Ramon Llull: «Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor», que resumeix molt bé l’esperit del missatge esperançador que ens cal. És una frase que cit a les meves classes i que, tots i els segles transcorreguts, no ha perdut la seva vigència. Si amb la paraula no ens entenem, entenguem-nos pel cor que ens fa humans.