Cristina Rihuete: «Vivim en un país incivilitzat» pel que fa la investigació dels genocidis

Fotografia de l'acte de lliurament de les restes de les tres víctimes republicanes trobades a la fossa de Sant Joan (Joan Gual, Miquel Salom i Jaume Gual).

Fotografia de l'acte de lliurament de les restes de les tres víctimes republicanes trobades a la fossa de Sant Joan (Joan Gual, Miquel Salom i Jaume Gual) | Foto: Font: Memòria de Mallorca

19/06/15 0:00
TW0

Aquest divendres horabaixa s'ha duit a terme l'acte de lliurament de les restes de les tres víctimes enterrades a la fossa comuna de Sant Joan. Es tracta d'una fita històrica perquè mai a la història de Mallorca s'havia pogut obrir una fossa de l'època de la repressió franquista. Des de dBalears hem pogut parlar amb Cristina Rihuete, arqueòloga encarregada de l'exhumació de les restes humanes i de l'estudi d'interpretació resultant de les proves d'ADN. Rihuete, que ha treballat de forma voluntària (com la resta de persones que han col·laborat en la investigació), es queixa que l'Estat espanyol és un «país incivilitzat» en la investigació dels «genocidis i en la lluita pel reconeixement dels drets humans». Les persones impulsores d'aquest projecte pioner a Mallorca han volgut seguir tots els procediments que requeriria la justícia en un cas ordinari «per si qualque dia qualque jutge es decideix a reprendre el cas». Rihuete explica que teòricament l'exhumació l'hauria d'haver comanat un jutge, però «els jutjats s'inhibeixen» d'assumir aquesta responsabilitat i els toca a ells fer-ho. En aquest sentit, critica que es deixi tot en mans dels voluntaris i que les institucions supramunicipals no s'hi impliquin.

En la cerimònia d'aquest divendres s'han lliurat les restes mortals dels tres habitants de Maria de la Salut que van ser assassinats per les tropes feixistes i enterrats a una fossa de Sant Joan. Es tracta de Joan Gual, Jaume Gual i Miquel Salom. Segons ha explicat Rihuete, tot el procés ha tardat un any; període que ha considerat com a «rècord» tenint en compte que, exceptuant el laboratori de Sevilla que va fer les proves d'ADN a les restes dels difunts, tothom que ha col·laborat en aquesta fita històrica ho ha fet com a voluntari en el seu temps lliure i sense cobrar ni un cèntim. En la investigació s'hi han implicat tant el Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona (que ha fet l'exhumació dels cossos i l'estudi interpretatiu dels diferents exàmens d'ADN dels difunts) com el laboratori de genètica de la UIB (on Cori Ramon i Antònia Picornell han fet el mostreig i l'anàlisi dels parents vius), així com Memòria de Mallorca i els ajuntaments de Sant Joan i Maria de la Salut.

Conta Riuhete que, tot i que dimecres ja van fer l'acte d'identificació dels cossos en privat amb les famíles, han considerat oportú dilatar i espaiar els diferents actes perquè per a les famílies «l'impacte és molt fort» i d'aquesta manera poden pair millor totes les emocions.

També a Balears

[VÍDEO] Primer homenatge a Pere Palou i Mas i velatori

[VÍDEO] Primer homenatge a Pere Palou i Mas i velatori

+ Vist
+ Comentat