Baldea carrega contra el decret de macrogranges: «Encara permet tenir animals en condicions deplorables»

Baldea advoca per un model avícola que sigui respectuós amb el desenvolupament de les gallines | Foto: Foto: E.P.

dBalears18/01/25 15:59

Baldea, la federació d'associacions de protecció animal de les Balears, ha volgut celebrar aquest dissabte «que hagi imperat el sentit comú des del Govern» per a prohibir una granja de gallines «de dimensions aberrants» com la projectada a Sineu, que hagués causat greus perjudicis al medi ambient i als pobles veïns. Ara bé, segons l’entitat, «per desgràcia del que menys s'ha parlat en tot aquest procés és de com viurien les gallines ponedores sota aquest règim intensiu, que ja sigui de gàbia, criades en sòl o fins i tot camperoles, viuen aplegades sense veure mai la llum del sol».

En aquest sentit, Baldea va presentar al·legacions sobre aquest tema i també una altra entitat animalista local, Satyaanimal. «És cert que hi ha una demanda social de no tenir gallines engabiades (on es tenen 3 o 4 gallines per gàbia amb un espai de poc més d'un foli per animal) i grans empreses, com a Avícola Ballester, es veuen pressionades a canviar de sistema cap als anomenats alternatius, és a dir soltes dins de les naus. Però el canvi és pur màrqueting, ja que els animals continuen vivint tancats i amuntegats amb ràtios de 9 gallines per m², fins i tot les camperoles», ha assegurat Baldea. En aquest sentit, segons ha destacat l’entitat, «estudis de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelonade 2023 entre altres, demostren que estant tan amuntegades, és difícil que les camperoles aprenguin a sortir les dues horesque obren la gàbia al dia, per la qual cosa és una fal·làcia i un engany al consumidor».

Així, des de Baldea demanen «que es faci una recerca sobre aquest tema en la granja avícola de Llucmajor, ja denunciada i sancionada per severes deficiències, perquè ens consta que les camperoles no surten mai a l'exterior, la mateixa empresa ho va admetre en el projecte de Sineu. I ens sorprèn com poden vendre aquests ous amb un certificat de benestar animal. Aquests etiquetatges són d'empreses privades, al servei únicament dels seus clients».

En resum, segons Baldea, el Govern «encara permet tenir animals en condicions deplorables, que qualsevol consumidor s'horroritzaria si ho veiés. Només sistemes més a petita escala, garanteixen una vida digna a les gallines, com l'ecològic(màxim de 3000 ocells junts i accés permanent a l'exterior de dia), o granges mòbils on sí que poden desenvolupar el seu comportament natural. Deixem de rentar la nostra consciència amb etiquetes i tractem als animals com a éssers vius que senten, que és el que són».