Idus d’agost

dBalearsÀngel Terron09/09/25 22:14

El mes d’agost entorn del dia 15 les esglésies de Mallorca exposen les seves Verges Adormides envoltades d’alfabegueres i bellveures. És una tradició religiosa i etnològica d’una gran bellesa. Destaquen algunes talles magnífiques com les que l’escultor Adrià Ferran tallà per a la Seu o l’església de Sant Jaume, que enguany ha estat restaurada. Però també són remarcables les talles i llits de la Mare de Déu de Santa Eulàlia o l’església de la Concepció de les monges Agustines al carrer del mateix nom. Són del renaixement o barroques la major part d’aquestes. El galerista Joan Guaita, amb la col·laboració dels MMSSCC encarrega cada any a un artista un muntatge més actual: enguany la Verge apareix embolcallada a un niu fet de branques d’arbres i l’any passat la pintora N. Zupan va suspendre la Verge del sòtil de l’església de Sant Gaietà tot creant una bella imatge de l’Assumpció. Ella bastí una nova figura, per evitar qualsevol accident de la talla antiga. Aquesta nova imatge enguany l’ha donada a la parròquia de Son Armadans, verificant de bell nou aquesta vella tradició. El mite de la bondat de l’etern femení se celebra, per tant, d’una forma continguda però vitenca a la nostra ciutat. L’historiador Gaspar Valero organitza cada any una visita a les diferents imatges esposades, que són, per altra banda, un gran patrimoni.

Però també el mes d’agost ens recorda fets luctuosos i que ens fan pensar. El primer és el dia 9 d’agost de 1945 quan va caure una bomba atòmica a Nagasaki, la ciutat catòlica que els protestants americans varen seleccionar per fer-la desaparèixer. Sembla que aquest fet no té relació amb Palma, però no és pas així. William Laurence (1898-1977), en fou el periodista de testimoni que viatjà amb la tripulació del Bockstar el dia del bombardeig i en publicà la primera notícia al New York Times, va viure els darrers anys de la seva vida entre nosaltres i morí aquí. Fou dues vegades premi Pulitzer aquest lituà que emigrà als EEUU i es canvià el nom en arribar al continent americà. Era un periodista científic, narrà tot el procés del projecte Manhattan i va ser testimoni de proves de la bomba atòmica abans de ser-ho del llançament de la bomba de plutoni «Fat Man» sobre la ciutat portuària japonesa. Per curiositats del destí, jo vaig heretar el seu apartat de correus que vaig conservar durant uns anys.

El segon fet luctuós és la desaparició del poeta Federico García Lorca el 19 del mateix mes als voltants de Granada, assassinat sense cap motiu durant els principis de la guerra d’Espanya. I encara no se n’han trobat les restes. De bell nou tenim una relació amb Mallorca i Palma. El seu darrer amor, l’estudiós de la ceràmica popular i crític d’Arquitectura, Juan Ramírez de Lucas (Albacete 1917-Madrid 2010) visitava ben sovint a la seva germana a un pis al final de les Avingudes quan un s’atraca cap a la mar. Durant molts d’anys la germana custodià el seu arxiu d’una manera discreta. Amb el temps els testimonis de la relació han sortit a la realitat. Segons molts d’autors els «Sonetos del Amor Oscuro» estan dedicats al celebrat etnòleg de la ceràmica i cultura popular. A ell era dirigida la darrera carta del poeta el dia 18 de juliol de 1936.

Es poden connectar els tres fets? El clam de l’espiritualitat, l’energia de les forces atòmiques o l’esclafit de l’odi generen imatges relacionables. De l’amor universal cap a la tristesa dels fets convulsos.