Renúncia d’un afiliat

Carta oberta a la direcció de CCOO

Tal vegada és un simple gest, una simple espurna que tracta d'encendre consciències davant un genocidi que s'hauria d'haver resolt ja fa molts d'anys i que el 2023 s'hauria d'haver actuat de forma immediata. Com a afiliat de 6142608, treballador d’hostaleria i membre actiu de Ciutadans per Palestina no vull deixar passar ni una sola traïció més amb el poble treballador palestí. Indignat, comunic amb aquesta carta oberta a la direcció de CCOO de les Illes Balears la meva baixa del sindicat.

He assistit de forma continuada a centenars d'iniciatives de base que s'han dut a terme a Mallorca i a la que s'han anat sumant cada vegada més forces fins a arribar a autèntics tsunamis de solidaritat dels quals és protagonista la classe obrera mallorquina. I davant això em deman, on ha estat CCOO i els sindicats davant la mort de més de 680.000 persones massacrades, persones de classe treballadora palestina que fan les mateixes professions que tenim al nostre país? La seva postura ha estat l'equidistància més covarda, sense donar suport actiu a les protestes més que amb gests totalment insuficients, arribant fins i tot de criminalització de la lluita dels treballadors i estudiants com el cas de l'any passat a la Universitat de les Illes Balears, on el seu representant Francesc Mellado va condemnar les protestes pacífiques davant el rectorat. Un rectorat que s'ha demostrat còmplice del genocidi mantenint els vincles amb les empreses sionistes i tots els seus tentacles intactes, arribant a criminalitzar al costat de VOX i els representants del genocidi a les Balears xerrades en suport de Palestina dels estudiants. Un rector que ha encobert les agressions feixistes al campus i que va desallotjar la protesta de la mà de la policia.

La cúpula d'aquest sindicat no només ha evitat prendre mesures tan senzilles com contestar la carta que els vam escriure ja fa més d'un any sinó que, cínics, van arribar a participar en concentracions amb lemes absurds com "NI TERRORISME NI GENOCIDI" que fan el joc a la retòrica colonial i d’apartheid davant la resistència legitima d'un poble reconegut fins i tot a la carta magna de les Nacions Unides amb la Resolució 3070. Ara arribem a una situació catastròfica i en un punt àlgid on totes les mentides dels governs del món per justificar aquesta barbàrie ja no se sostenen de cap de les maneres i on la classe obrera europea es comença a despertar amb gestos veritablement heroics en suport a la flotilla SUMUD com els del poble grec i italià que a hores d'ara ja paralitzen el país amb vagues generals en contra del genocidi i l'imperialisme de l'OTAN.

Què és capaç de fer CCOO? Gestos i més gestos buits i moviments absurds i insuficients que no responen a les necessitats i exigències d'una classe obrera que ja està farta de l'ambigüitat i que clama als carrers de tot el món per un suport coherent a la lluita del poble palestí, i també una organització de classe de base capaç de respondre independentment als conflictes sindicals de manera combativa i no burocratitzada. Prova d'això és l'experiència i victòria dels treballadors del TIB organitzats en un sindicat propi i independent al qual mostr tots els meus respectes.

Per tots aquests motius vull anunciar que em don de baixa del sindicat i m'afilí a la CGT, on veig directament des del minut 1 que s'escolten, amb una coherència i suport dignes d'admirar, les demandes combatives, internacionalistes i solidàries de la classe obrera d'aquestes illes. Per acabar, envio una salutació fraternal i amistosa a totes les persones treballadores de base de CCOO i altres sindicats que esteu llegint aquest missatge per dir-vos que ens veiem als carrers aquest 5 d'octubre a la manifestació per exigir la ruptura total amb el sionisme. Esper trobar-nos sempre colze a colze, esquena amb esquena. Probablement, les meves paraules no importen a una cúpula sindical, però si als que junts per davant de qualsevol sigla volem una societat més justa,

Que ningú no ens faci callar mai quan volem lluitar amb la nostra eina més forta i decidida com és la vaga general pels nostres drets més elementals, cada cop més amenaçats davant la patronal i la inacció sindical. Cal un cop damunt la taula, reivindicar la força de classe. Hem d'aturar el món, començant per aturar el genocidi que pateixen els nostres germans i germanes a Palestina.

Des del riu fins a la mar, visca Palestina lliure!

Visca la lluita de la classe obrera!