[COMUNICAT] Plataforma Mallorca per la Pau: «La Terra està molt ferida i la Humanitat també»

La Terra està ferida perquè acceleram en el camí de l’autodestrucció malgrat l’evidència, proclamada als quatre vents des de fa anys per gran part de la comunitat científica i pels organismes internacionals (l’IPCC entre d’altres), que els recursos minerals s’esgoten i que l’extractivisme fòssil sense control i el model d’hiperconsum d’aquesta societat capitalista està causant greus danys ambientals, amb l’escalfament de la temperatura, amb la desforestació, amb la pèrdua de biodiversitat, amb l’acidificació dels oceans, amb la contaminació i amb altres mals gravíssims per al manteniment de la vida al nostre planeta.

Malgrat aquestes advertències, les grans potències, la Unió Europea i la societat occidental encapçalada pels EUA segueixen apostant per l’explotació intensiva dels recursos naturals, preferentment el petroli, com a generador de grans beneficis a curt termini per a les grans corporacions i els seus accionistes. No es percep l’inici de cap transició cap a un model respectuós amb la Natura i tampoc amb les persones, més bé tot el contrari si atenem a les darreres declaracions i decisions del president nord-americà d’abandonar definitivament els fòrums i les organitzacions internacionals encaminades a intentar minorar els danys en aquest sentit.

La Terra a més d’aquesta explotació irracional dels pocs recursos naturals que resten, també està ferida per la devastació brutal que provoquen els conflictes bèl·lics existents a hores d’ara, per les bombes que aniquilen territoris, persones, construccions i tot tipus de vida present i futura.

La Terra està molt ferida, però la Humanitat també, i molt, perquè condicions que pensem que son naturals o consubstancials al gènere humà per a la seva pròpia supervivència i felicitat com poden ser el diàleg, la comunitat, la col·laboració, les cures mútues, la recerca del bé comú, estan sent substituïdes per la mentida, la individualització i la força bruta, tot el contrari del que es necessita per a viure.

Assistim a un espectacle dantesc, protagonitzat últimament per Donald Trump, sense oblidar-nos de Netanyahu, de Milei, de Putin, i desgraciadament de molt altres, per als quals l’únic criteri vàlid de govern és l’interès particular de les seves elits i el manteniment dels seus privilegis amb l’ús de la força militar per sotmetre països i persones.

Vivim en un present en el qual les persones no comptem més que per a servir a determinats interessos, on la vida et pot ser arrabassada d’un tret si no t’atures en un control, en un present policial, autoritari, dictatorial, de desinformació, de proliferació de la mentida, de romandre en el dubte sistemàtic de tot, de no saber què és veritat i què no, de la individualització dels problemes i per tant de les solucions (ja sigui l’accés a un habitatge o haver de mantenir una feina precària, del futur en general) i per tant de la desintegració del component social, cooperatiu i comunitari que necessàriament han de tenir tant els problemes com les solucions. Vivim en un context de discurs neoliberal que acusa els més desfavorits (marginats, pobres, immigrants, treballadors en precari, ... els d’abaix) de tots els problemes, no els rics i els poderosos. És el discurs i la propaganda dels valors feixistes per convèncer de la necessitat de líders carismàtics, amb autoritat, amb mà dura, dictadors que imposin les seves solucions, fora d’unes institucions democràtiques que ens volen fer creure que no serveixen per res, fora de l’Estat que també és presentat com a inservible.

Els últims successos de Veneçuela, i les ànsies explícites d’expansió dels EUA cap a Groenlàndia, o les amenaces de Trump a Cuba, Colòmbia, Mèxic, i a tot el continent americà, semblen reflectir la pròpia descomposició del seu imperi. Quan un imperi necessita la invasió i el segrest, la intervenció militar directa en un país que no l’ha atacat ni l’amenaça, està demostrant que la força és l’única raó que li queda per expandir el seu domini, que ja no té capacitat de negociació ni de pressió de cap altre tipus, que és només la violència, l’agressió militar, l’únic que li queda. En el fons demostra la seva decadència i, per mantenir la seva posició hegemònica mundial, en un món que l’està qüestionant, llença aquest missatge: tot el continent americà es meu, i puc intervenir en qualsevol país que dificulti els interessos econòmics dels EUA i que interfereixi els meus negocis o que em dugui la contra en qualsevol tema. Sigui Intervenint a Veneçuela, bloquejant Cuba o impedint directament les exportacions de petroli a la Xina o a qualsevol altre país.

Tot plegat esdevé una bogeria geoestratègica, econòmica, climàtica i humanitària, una revolta desesperada per mantenir una hegemonia en un món que ja no és bipolar sinó multipolar, en el qual els anomenats BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica i altres potències emergents) són una realitat cada vegada més patent. Són els últims alens d’un sistema que agonitza i que pot agonitzar durant anys amb conseqüències catastròfiques per a tota la Humanitat.

Davant d’aquesta deriva autoritària i bel·licista, que pot arrossegar tot el món a una confrontació bèl·lica sense precedents, desde Mallorca per la Pau creim que ha de prevaldre el dret internacional, reformulant el contingut i les capacitats executives de les organitzacions internacionals, entre d’altres, de l’ONU, traient el dret de vet en les resolucions generals i aplicant tota la legalitat que ofereix el reglament intern d’aquests organismes, amb la recuperació dels Drets Humans com a «Constitució bàsica Mundial», Reclamem que s’aturi la guerra a Ucraïna i el genocidi al poble Palestí, tant a Gaza com a Cisjordània i demanem al Govern Espanyol:

.- Un posicionament clar i inequívoc contra l’agressió dels EUA a Veneçuela, demanant la llibertat immediata del President del país i que sigui el poble Veneçolà el que decideixi el seu futur.

.- Un posicionament clar i contundent contra l’increment de pressupost per despeses militars.

.- Iniciar els tràmits necessaris per sol·licitar la sortida d’Espanya de l’OTAN.

.- El tancament de les bases militars de l’OTAN en territori espanyol.

.- La firma urgent del Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears.

.- L’anul·lació del projecte de construcció d’un polvorí militar a l’aeroport de Palma.

En aquests moments d’incertesa mundial ens plantegem què és el que pot oferir el pacifisme, i en concret una plataforma cívica com «Mallorca per la Pau». i estam convençuts que podem oferir, en primer lloc, una organització amb vocació de continüitat des de la qual coordinar la denúncia de les agressions a la pau a tot el món i en concret en la nostra terra, en segon lloc, una lluita alternativa en el camp dels valors, apostant pel debat, per la informació veraç, per la formació, pel diàleg, per la col·laboració, per la lluita pel bé comú i per la mobilització i en tercer lloc, podem oferir uns objectius de vida i de societat nous, ja que sense Justícia Social no pot haver-hi pau. La lluita per la pau està estretament relacionada amb la lluita per la justícia, per una major distribució de la riquesa, per la lluita contra la desigualtat i per aconseguir que l’economia estigui al servei de la persona.

Per l’eliminació dels exèrcits, l’abolició de les armes i la prohibició de les guerres. Visca la Pau!»