30.000 persones pateixen depressió a les Illes Balears

En concret, l'any passat es va atendre 29.938 pacients amb aquest trastorn, una xifra lleugerament inferior a la de 2024 (30.479 pacients) i una mica superior a la de 2023 ( 29.917 pacients). Així mateix, el nombre de pacients atesos per depressió en els serveis d'Urgències supera els 600 anuals. S'han produït 507 ingressos per diagnòstic d'aquest trastorn des de l'any 2023.

La depressió és una de les principals malalties mentals i una causa de discapacitat que afecta més de 300 milions de persones a tot el món. Entre un 8 i un 15% de les persones patirà al llarg de la vida algun episodi de depressió. Segons les dades de l'última Enquesta de Salut a l’Estat espanyol, la prevalença de la depressió severa a Balears és d'un 8,93% (unes 112.000 persones). La mitjana nacional és del 8%.

La conselleria de Salut, a través de la direcció general de Salut Mental, llança demà, coincidint amb el Dia Mundial de Lluita contra la Depressió, un vídeo dirigit a les famílies sobre com donar suport a infants i adolescents si mostren símptomes d’ansietat o depressió, al temps que recorda la importància de demanar ajuda professional, no subestimar la malaltia i sol·licitar atenció sanitària davants els primers símptomes.

Els canvis d’humor són habituals en infants i adolescents però, tal com explica Neus Zuzama, psicòloga clínica a l’Hospital de Dia de Psiquiatria de Son Llàtzer, hem d’estar atents quan els canvis són molts intensos, es perllonguen en el temps, afecten el son, l’alimentació, el rendiment escolar o les relacions socials. En aquests moments, el més important és obrir espais de confiança, escoltar sense jutjar, validar el que senten i mostrar disponibilitat. No es necessita tenir totes les respostes; és normal no saber què dir, i un simple «som aquí, amb tu», pot ser un recurs poderós.

La depressió no és una debilitat, sinó una malaltia ―una de les principals malalties mentals— amb una incidència cada vegada major, segons posen de manifest les dades del Servei de Salut de les Illes Balears. En els darrers anys hi ha hagut un augment dels casos de depressió, especialment entre la població jove i les persones majors.

Els senyals que no es poden subestimar inclouen:

-Pèrdua d'energia i fatiga

-Canvis en la gana o en el son

-Aïllament social

-Sentiments de culpabilitat o desesperança

-Pèrdua d'interès en activitats de les quals abans es gaudia

-Pensaments d’autolesió i suïcidi.

Així mateix, la direcció general de Salut Mental va organitzar el mes d’octubre passat, juntament amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de les Illes Balears, la jornada «Noves tendències en l'abordatge integral i humanitzat de la depressió: cuidant la salut mental des de la infància a l'edat adulta». La cita va comptar amb la participació de més de 200 professionals dels àmbits sanitari, social i educatiu i es tractaren qüestions que van des d'una mirada àmplia al tractament, al suport en primera persona i a la incidència en la infància i l'adolescència.

Promoció del benestar emocional

Les actuacions de la Conselleria de Salut es centren, per una banda, en el tractament i abordatge de la malaltia i, per l’altra, en tota una sèrie d’actuacions destinades a la prevenció, la detecció primerenca i la promoció del benestar emocional amb la suma de sinèrgies i circuits de coordinació entre els àmbits sanitaris, socials, educatius i comunitaris.

El reforç dels recursos humans ha estat una de les mesures més importants, amb la incorporació de 16 psicòlegs per enfortir la xarxa d’atenció psicològica a l’atenció primària de les Illes Balears (9 a Mallorca, 3 a Menorca i 4 a Eivissa i Formentera) i la implantació, per primera vegada, de la figura del psicòleg educatiu als centres de secundària de les Illes Balears, una mesura pionera a tot l’estat que ha suposat un canvi estructural en l’acompanyament emocional de l’alumnat. Durant el curs escolar passat, aquests professionals varen atendre 5.700 persones entre alumnat, docents i famílies, mitjançant intervencions individuals i grupals adaptades a les necessitats de cada comunitat educativa.

Uns dels objectius és la intervenció primerenca en un primer nivell d’atenció sobre el malestar emocional, amb l’objectiu de poder reconduir la situació abans d’arribar a situacions més complexes que requereixen una atenció més especialitzada.

Aquestes actuacions formen part, precisament, del canvi de model en l’atenció de la salut mental amb una assistència escalonada als pacients segons la gravetat i les necessitats clíniques, cosa que farà possible que sigui més efectiva i resolutiva. Es tracta d’abordar a l’atenció primària els trastorns més comuns i destinar els dispositius més especialitzats a tractar les patologies i els trastorns més greus.

Altres actuacions impulsades són nous programes d’educació emocional als centres escolars i un ambiciós projecte amb la UIB de posada en marxa d’una plataforma digital per reforçar el benestar emocional dels estudiants de la universitat i del jovent de les illes Balears. La plataforma té com a objectiu fomentar hàbits de vida saludables, promoure la salut mental i prevenir problemes de salut mental.

Prevenció del suïcidi

La prevenció del suïcidi ―en consonància amb el Pla de Salut Mental de les Illes Balears— és precisament una de les principals línies d’actuació de la direcció general de Salut Mental, amb diferents programes per reforçar el benestar emocional. Entre aquests, hi ha la posada en marxa de tallers grupals per a persones majors de 65 anys de gestió emocional, xarxes de suport i acompanyament psicoeducatiu amb l’objectiu de fomentar habilitats emocionals i detectar precoçment el malestar emocional, la depressió i els signes de risc suïcida.

Un altra de les actuacions previstes és, conjuntament amb la Universitat de les Illes Balears, i en línia amb el seu Pla de benestar emocional, promoure la sensibilització i capacitació de la comunitat universitària de les illes Balears en la prevenció i la gestió de la conducta suïcida, mitjançant intervencions formatives i recursos audiovisuals accessibles.

L’etapa universitària és un període d’especial vulnerabilitat per a la salut mental. Almanco el 80% dels participants en accions formatives millora el seu nivell de coneixement i autopercepció i la capacitat d’actuar davant conductes suïcides.