Multitudinari sopar de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a Petra. Era el primer acte sota la presidència de Jaume Sastre qui va demanar en primer lloc una ovació per al seu predecessor, Joan Planes, qui, emocianot, va veure com tots els assistents s’aixecaven i l’aplaudien llargament.
Sastre va fer la presentació de l’acte i va fer una crida a la lluita anticolonial i per mostrar el tipus d’«amor» que professa el nacionalisme espanyol amb els catalans va llegir un text del falangista Jiménez Caballero.
A continuació, Joan Planes va presentar els dos conferenciants convidats.
Biel Majoral va encetar la seva intervenció amb un poema de Blai Bonet i un de Guillem d’Efak. «L’únic camí per continuar sent mallorquins és dins la nació sencera, la que alguns anomenen Països Catalans», va proclamar. També va recordar les campanyes dels primers anys 70, va celebrar la recuperació de referents com Manuel de Pedrolo i Lluís Maria Xirinachs, amb qui va compartir actes de la campanya contra la Constitució espanyola.
Majoral va recordar les primeres eleccions democràtiques i la importància de la lluita pel nom de la llengua, que a les Balears, a diferència del País Valencià, es va guanyar. Va denunciar la «gestoritzacio de la política» i la «neofolkloritzacio», el «subvencionisme» i la «balearització» que s’usa com a contrapès del catalanisme. Va reclamar que es facin «accions contundents no només festives».
De la seva part, Pere Antoni Pons va fer una primera intervenció on va plantejar que la «identitat nacional és la base» de la lluita per la supervivència de Mallorca i va plantejar «què és ser mallorquí?»
La resposta és als quatre eixos que va formular: «Llengua, memòria, imaginari i símbols» i va advertir que «aquests darrers anys, hem anat diluint aquests elements».
Va denunciar els discursos sobre «identitats postnacionals» i el fet que «molts de nosaltres han comprat el diccionari de l’enemic» i els han «comprat la ruta».
També va plantejar que els partits ens representen cada vegada menys i va retreure la «desnacionalització del nacionalisme» i que la «qüestió nacional s’arracona i dilueix per sota d’altres lluites igualment importants com l’ecologisme i la justícia social.
Pons va reivindicar el concepte de «Nacionalisme», de la «Llengua com a element troncal» i va rebutjar la «criminalització de les identitats». Va reivindicar un nacionalisme «plural, transversal i inclusiu» i va posar en valor, que a diferència d’altres identitats, la mallorquina està basada en la llengua, que es pot adquirir fàcilment».
Per a Pons, els mallorquins tenen el doble repte de poder continuar sent i compartir la nostra identitat amb els nouvinguts: «amb tota la gentada que ha vengut, hem de fabricar nous mallorquins» i per això tenim dos instruments, l’Escola i els nostra mitjans de comunicació».
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.