A nivell estatal, una de cada cinc persones residents a l’Estat (el 20,28%) és d'origen migrant. En xifres absolutes, es tracta de gairebé 10 milions de persones, després d'un augment de més de dos milions des de 2021.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), analitzats pel SJM, la població total a l’Estat arriba als 49,1 milions d'habitants a 1 de gener de 2025 i, d'aquests, 9,96 milions eren persones nascudes a l'estranger o nascudes a Espanya amb nacionalitat estrangera.
En aquest sentit, el document reflecteix que, entre 2021 i 2025, la població total va créixer en 1,7 milions de persones (de 47.400.798 en 2021 a 49.128.297 en 2025), mentre que la població d'origen migrant va augmentar en més de 2,15 milions. En paral·lel, la població nascuda a l’Estat es va reduir en més de 400.000 persones.
De la mateixa manera, assenyala que en 2024, més de 1,28 milions de persones varen fixar la seva residència a l’Estat espanyol procedents de fora de l’Estat, mentre que 662.294 varen emigrar a altres països. El saldo migratori va ser positiu en més de 626.268 persones, impulsat gairebé exclusivament per població nascuda fora de l’Estat.
Mentre que la població nascuda a l'estranger representa un 19,26% a nivell estatal, a nivell nacional les dades són: illes Balears (28,68%), Catalunya (25,10%), País Valencià (24,11%).
El panorama migratori a inicis de 2025 és predominantment iberoamericà i europeu, amb les notables excepcions del Marroc i la Xina. Els vint principals països d'origen són: el Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Romania, l'Equador, l'Argentina, el Perú, el Regne Unit, Cuba, Hondures, França, Ucraïna, la Xina, República Dominicana, Bolívia, el Brasil, Alemanya, Itàlia (cal ressenyar que moltes persones originàries d’Argentina, figuren oficialment com a italianes), Paraguai i Rússia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.