Palma, i el seu entorn Mallorca, van creixent en població. La ciutat camina cap al mig milió de censats mentre que la població de l’illa abasta el milió d’habitants. Però això no és un volum suficient per incloure totes les activitats de la vida humana. El Dr. Ben Jonson deia que a qui no li agrada Londres no li agrada la vida, ja que la metròpoli ja en el segle XVII incloïa tot el bo i dolent que la humanitat és capaç de fer.
Una sèrie de famílies mallorquines hem donat la millor formació possible als nostres infants, però aquest fet els allunya de la roqueta, car aquesta no disposa d’indústria ni d’activitats avançades en grau suficient.
Una amiga recentment va fer una festa amb motiu del viatge del fill cap a Seattle per incorporar-se a una de les set magnífiques multinacionals. A la CDC (Centre of Disease Control) d’Atlanta, treballa amb molt d’èxit una doctora en Químiques de la UIB. Un biòleg de Campos, format a la UIB, també dirigeix una gran investigació a Harvard. Fa poc, parlant amb Carme una amiga, m’informà que la filla, enginyera, treballa a Londres, com fins fa uns mesos una veïnada jove. A Alemanya treballen dues titulades recentment en el grau de Químiques, una altra alumna ha fet la seva carrera per Suècia i Noruega. Un doctor de la UIB s’ha instal·lat com a Profesor de Química Analítica a la Universitat de Tasmània després de fer un postdoc a Califòrnia. La premsa ens informa també de grups de microbiologia i informàtica que desenvolupen l’activitat a Suècia, ja que l’illa no els ha permès desenvolupar-se... La meva filla petita treballa a Manila a la delegació de la Unió Europea en el tema de cooperació.
Són sols uns pocs exemples del meu entorn. Caldria també afegir la gent que s’ha desplaçat a Barcelona o Madrid després dels graus obtinguts a les Illes, allà hi ha els centres de multinacionals o grans empreses que no apareixen en el nostre migrat entramat industrial o del coneixement.
És una pèrdua important de la gent possiblement més vàlida, sembla que el nombre no és massa gran, unes 13.000 persones però amb molt bona formació. Per contra, importem mà d’obra sense formació per a l’hostaleria i les atencions als majors; feines del tot necessàries, evidentment.
En aquesta contradicció, com en tantes altres, vivim el dia a dia cap a un més enllà que sembla estrany, o almanco inharmònic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.