La trobada ha servit per a iniciar un procés de feina compartida que advoca per un «canvi de paradigma: passar d'un bilingüisme asimètric a un plurilingüisme equilibrat», explica el sindicat en un comunicat.
El document consensuat exigeix «polítiques d'acció positiva per a compensar la minorització històrica i assegurar que el català, en totes les seves varietats territorials, tengui una normalitat d'ús equivalent al castellà».
L'organització alerta que «no hi haurà igualtat d'oportunitats real mentre la llengua pròpia sigui una barrera o un motiu de discriminació».
La proposta reclama que el coneixement de la llengua pròpia sigui «un requisit indispensable en la funció pública per a garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en la seva llengua i defensa el dret de qualsevol treballador o treballadora a viure i expressar-se en la seva llengua en l'àmbit laboral com un factor de salut i respecte a la identitat».
Les tres confederacions territorials han manifestat el seu suport «sense fissures» a la Proposició de Llei orgànica de garantia del plurilingüisme que es tramita en les Corts Generals. CCOO considera «vital» que les institucions de l'Estat, especialment la Justícia i el BOE, «deixin de ser espais monolingües i s'adaptin a la realitat plurilingüe de la societat que representen».
Com a primera mesura executiva, han anunciat la sol·licitud de reunions amb els grups parlamentaris de Les Corts Valencianes, el Parlament de Catalunya, el Parlament Balear i el Congrés dels Diputats. També ho faran amb organitzacions culturals i cíviques que treballen en la defensa de la llengua per a crear un «front comú» que impulsi aquesta proposta integral.
Les llengües no divideixen
El sindicat vol enviar «un missatge clar a les institucions: les llengües no divideixen, el que divideix és la privació de drets».
«Viure i treballar en valencià és fonamental per al 23% de les persones que el parlen de manera habitual i el 18,5% que fan un ús equilibrat, xifra que representa un 41,6% del total de la població. La nostra aposta per un plurilingüisme cohesionador i equilibrat és perquè sens dubte suposa una millora de la qualitat del servei públic. Quan el personal professional és capaç d'atendre la ciutadania en qualsevol de les dues llengües fa un exercici d'empatia, un detall que determina la qualitat del servei i fa possible una atenció de proximitat», ha manifestat la secretària general de CCOO PV, Ana García Alcolea.
El secretari general de CCOO d'Illes Balears, José Luis García, ha apostat per «avançar des del món del treball en la defensa de les llengües pròpies de cada territori i del català en particular, ja que, quant a les illes Balears, si no es prenen mesures com les que hem exposat avui al País Valencià, estarem en poc temps retrocedint de manera perillosa en el coneixement i en l'ús de la llengua catalana a la nostra comunitat i, per tant, posant en risc la seva pervivència».
Finalment, el secretari de Comunicació, Cultura i Estudis de CCOO de Catalunya, Marc Andreu, assegura que «l'oferta pública de cursos de formació de català és insuficient, sobretot, tenint en compte la quantitat de població d'origen estranger que s'està incorporant en el nostre món del treball». «Per a avançar en l'ús social de la llengua el món laboral és clau i ofereix oportunitats a impulsar com, per exemple, la formació bonificada de treballadors a les empreses», ha asseverat.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.