Plataforma per la Llengua denuncia que una psiquiatra de la fundació de salut mental CPB de Barcelona va negar el tractament en l'àmbit de la cobertura sanitària pública a una pacient que va patir una crisi suïcida i que volia ser atesa íntegrament en català. El centre, l'Hospital de Dia CPB del Passatge Còrsega, va donar suport a la metgessa i, fins i tot, el director mèdic de la Fundació va pressionar i esbroncar la pacient per haver enregistrat les visites com a prova per defensar els seus drets lingüístics i denunciar la denegació de tractament mèdic per raó de llengua. L'entitat fa públic ara el cas i els àudios, i donarà més informació els pròxims dies, després d'haver acompanyat la víctima en tot el procés legal i d'haver aconseguit que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya hagi sancionat el centre amb una multa de 3.006 euros per discriminació lingüística, el primer cop que passa en la història, si més no, de Plataforma per la Llengua. Ara per ara, tanmateix, Salut no ha sancionat cap dels professionals implicats en la discriminació ni tampoc ha indemnitzat la pacient de cap manera.
Tant la víctima com Plataforma per la Llengua, en tot cas, consideren que la multa imposada és injusta i insuficient perquè ni en sanciona els professionals responsables ni repara el dany patit. Per això, la pacient, assessorada en l'estratègia legal per l'entitat en defensa dels drets lingüístics, ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servei Català de la Salut (CatSalut) en què reclama una indemnització de 30.000 euros en concepte de danys i perjudicis arran de la mala praxi patida, la qual li ha deixat seqüeles psicològiques per les quals està rebent tractament; i, per altra banda, ha demanat l'assumpció de responsabilitats per part del Col·legi de Metges de Barcelona, que, malgrat la resolució del Departament de Salut, defensa l'actuació del centre i la considera «bona praxi mèdica». Plataforma per la Llengua també exigeix a la Generalitat de Catalunya que actuï d'una vegada contra les discriminacions lingüístiques a l'àmbit sanitari, atès que l'any 2025 ja n'ha registrat 330.
Els fets es remunten el febrer de 2024, quan la pacient, derivada des de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i del CSMA Nou Barris Nord, va anar a l'Hospital de Dia Còrsega, gestionat per la fundació CPB, per valorar l'ingrés a un programa d'atenció específic. En aquella primera sessió, el 27 de febrer, la pacient va demanar a la psiquiatra fer les sessions individuals íntegrament en català, i la metgessa, tot i algun comentari negatiu, no va rebutjar-ne la petició. Al cap de dos dies, la usuària ja va tenir la primera cita amb l'infermer i, tot i que ella havia sol·licitat explícitament sessions en català, aquest s'hi va adreçar en castellà, li va fer saber que «no se sentia còmode parlant català» i no la va poder atendre correctament arran d'això.
El primer de març tot va canviar: la metgessa li va dir que no podia obligar cap professional a parlar en català i li va demanar que «deixés de banda» la seva opció lingüística si volia continuar amb el tractament, tot comparant la seva sol·licitud de rebre el tractament en català a no voler deixar de prendre drogues o d'autolesionar-se, i patologitzant així l'exercici d'un dret reconegut per llei. Li va comunicar que el centre no estava en disposició de garantir l'atenció individual en català i li va traslladar que havia de posar en pausa el tractament, a l'espera de parlar-ne amb l'equip. La decisió l'hi va confirmar el 7 de març per telèfon: l'equip havia decidit que la teràpia s'havia de fer en la llengua que els professionals preferissin i la va forçar a escollir entre tots dos drets: o el feia en castellà o renunciava al tractament, un xantatge al qual ella no va cedir i va reiterar que es negava a abandonar la teràpia. «No és un xantatge, és un bany de realitat», va dir-li la psiquiatra. Malgrat tot, es van emplaçar a parlar-ne al cap de pocs dies, presencialment, i aquell dia, el 12 de març, la doctora l'hi va confirmar del tot: es va mantenir ferma en la negativa a un tractament en català, li va indicar que si no li semblava bé, podia presentar una reclamació, i també li va reconèixer que no s'havien plantejat cap escenari alternatiu per garantir-li el tractament, si calia, redirigint-la a un altre centre. Per acabar-ho d'adobar, la psiquiatra va emetre un informe d'alta de la usuària dient, literalment, que «la pacient pren la decisió de no iniciar tractament al nostre centre», una afirmació falsa. Així doncs, una persona diagnosticada amb una malaltia greu de salut mental s'acabava de quedar sense el tractament psiquiàtric prescrit després d'un ingrés per crisi suïcida i no era derivada a cap altre centre pel simple fet de voler fer el tractament en català.
La pacient va presentar una reclamació perquè la fundació investigués els fets i en sancionés els responsables, i perquè la derivessin al centre que la fundació té al barri del Coll de Barcelona. La resposta de la fundació va ser negar que l'haguessin discriminada en cap moment.
Arran d'aquesta resposta, la pacient va posar-se en contacte amb el servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua, que va interposar una segona reclamació, en aquest cas davant la Subdirecció General d'Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Motivat per aquesta reclamació, el director mèdic de la fundació es va reunir amb la víctima i amb l'entitat, va reconèixer que la pacient tenia dret a rebre el tractament en català i la va redirigir al centre mèdic que la fundació té al Coll. Tanmateix, el dia 19 d'abril, quan la pacient va començar finalment el tractament al nou centre, el director mèdic de la fundació i una altra metgessa van esbroncar la usuària per haver enregistrat les converses que van posar de manifest la discriminació i la negligència mèdica: el centre, que no es va disculpar en cap moment amb la usuària, la va pressionar per dissuadir-la de lluitar pels seus drets lingüístics, i la va tractar malament com a represàlia per haver aixecat la veu. A més, malgrat aconseguir finalment ser tractada íntegrament en català, li van fer un diagnòstic erroni, sense proves i contrari al que constava a la documentació clínica de la pacient, tot fent evident que el tractament va ser, per tant, del tot ineficaç. A l'últim, al document d'alta hospitalària, el centre CPB va fer constar la petició lingüística de la pacient a l'apartat Malaltia Actual, destinat a descriure els símptomes clínics de cada pacient: d'aquesta manera, es patologitzava per segon cop l'exercici dels drets lingüístics de la pacient.
Sanció del Departament de Salut a CPB Serveis de Salut Mental
Arran de la reclamació feta al Departament de Salut, el 25 de juny del 2024, la directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut va acordar iniciar un procediment sancionador contra la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental. La instructora va considerar que els fets constituïen un incompliment de la normativa, perquè el centre no havia garantit la continuïtat del tractament ni havia pogut atendre la usuària per raó de llengua, i, per tant, va proposar sancionar l'empresa infractora. En concret, la instructora va considerar que hi havia hagut manca de controls i precaucions, i ho tipificava com a infracció greu segons l'article 35.b.2, de la Llei general de Sanitat.
Finalment, el 26 de novembre de 2024, la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària va resoldre el procediment sancionador i va imposar a Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental una sanció de 3.006 euros. Malgrat que Plataforma per la Llengua va presentar-hi al·legacions perquè no s'havien tingut en compte tots els fets i els perjudicis i l'actuació administrativa havia estat insuficient perquè no va tenir en compte les gravacions ni va voler sancionar els professionals, es confirmava la sanció proposada inicialment. Un cop que la resolució va ser ferma, la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental va pagar la multa.
Plataforma per la Llengua explica que ha condicionat la publicació d'aquest cas a l'estratègia legal, per evitar interferir en el procediment, però ara, conjuntament amb la víctima, vol anar més enllà. D'entrada, l'entitat va assessorar la víctima perquè el passat mes de març presentés una reclamació d'indemnització en concepte de responsabilitat patrimonial derivada del funcionament del servei sanitari públic contra el Servei Català de la Salut perquè considera que hi ha responsabilitat directa d'aquesta institució en la prestació defectuosa de l'assistència sanitària. La pacient va patir una vulneració dels seus drets fonamentals d'igualtat, no discriminació, integritat física i moral i llibertat d'expressió, a més d'alguns altres drets derivats del fet que no se li comuniquessin informacions sobre el seu tractament. El dany moral s'ha quantificat en 30.000 euros, malgrat que encara caldria quantificar els danys i perjudicis de les seqüeles i les lesions temporals de la pacient. De moment, la reclamació ha estat admesa i pot tardar un parell d'anys a resoldre's.
«Cal indemnització directa de la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental i depuració de responsabilitats del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya»
L'entitat en defensa dels drets lingüístics també ha acompanyat la víctima a presentar una reclamació contra la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental perquè reconegui el seu dret a percebre la indemnització corresponent als danys i perjudicis i perquè comuniqui el sinistre a l'asseguradora i n'indiqui el nom a l'entitat per fer-hi la reclamació directa. A més, l'organització va presentar el 2024 una reclamació al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, però va ser arxivada. Tot i que posteriorment es van presentar al·legacions contra l'arxivament, no s'ha acabat obrint cap procediment. Plataforma per la Llengua entén que aquesta institució, com a corporació de dret públic que agrupa els quatre col·legis de Catalunya, i que vetlla per la bona pràctica de la medicina per part dels professionals, sempre col·legiats, ha d'actuar com a auditor de la qualitat assistencial dels professionals implicats en el cas. Un organisme com aquest no pot inhibir-se i deixar que els sanitaris autors de la discriminació continuïn treballant amb impunitat.
«La Generalitat de Catalunya ha de fer complir la llei per posar fi a les discriminacions»
Plataforma per la Llengua denuncia que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d'accions per millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, és un fet que la llei encara s'incompleix en moltes ocasions, que això afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia i els deixa desprotegits davant les vulneracions dels seus drets, les quals sovint queden impunes. L'entitat valora positivament, per exemple, els cursos del programa «Prescriu-te el català!», adreçats als professionals de la salut, que han rebut moltes inscripcions. Així mateix, el Departament de Salut va aprovar al febrer unes mesures per facilitar que es garanteixin els drets lingüístics i va impulsar el «Pla per garantir el coneixement i l'ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026». Tanmateix, Plataforma per la Llengua continua alertant que les mesures impulsades encara són insuficients per respondre la demanda de formació i garantir no només la capacitació lingüística dels professionals, sinó també la protecció dels pacients en cas que pateixin vulneracions de drets per aquest motiu.
Les queixes en l'àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l'administració pública, i tenen una afectació molt greu en el benestar i la millora dels pacients, com demostra, per exemple, una investigació de l'Associació de Metges del Canadà que conclou que els pacients francòfons d'Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d'efectes adversos i mortalitat durant l'ingrés si eren atesos en la seva llengua. Durant el 2025, l'entitat ha atès 330 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (191 a la pública i 139 a la privada), més que totes les del 2024, quan en van ser 257, i les del 2023, any en què se'n van registrar 224. De les 163 que s'han registrat el 2025 a la sanitat pública, n'hi ha 74 de greus, 51 de les quals per professionals que diuen no entendre el català.
Plataforma per la Llengua considera que la Generalitat de Catalunya «ha de fer complir la llei i aplicar, si escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques en l'àmbit sanitari». En aquest sentit, cal posar el focus en l'ús de la llengua i no només en el coneixement. La llengua no pot ser un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels metges, sinó que ha de ser un requisit de la correcta praxi sanitària. L'entitat proposa impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d'assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l'obertura d'expedients i amb sancions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.