La presència de gent forana està expandit un nou tipus de forns de pa. Aquest fet creix de forma simultània a la desaparició dels clàssics obradors normalment per jubilació. Porten aires renovadors des de la manera de fer dels seus països i innovació personal.
Els més antic que record és el que s’anomena UCO, una vall de l’Argentina despoblada. Aquest obrí el seu primer obrador al carrer Berenguer de Sant Joan,que uneix passeig Mallorca amb el carrer Bonaire, impulsat per una parella argentina. Fa pans de diversos cereals com sègol i d’altres a partir del que anomenen massa mare, a Mallorca jo sempre he sentit sols llevat que es pastava a les possessions un pic per setmana i es guardava la massa de la mida d’un pa petit per la nova fornada. Com els altres dels quals parlaré, solen ser forns elèctrics nous.
L’escriptor Àlex Volney em parlà d’un bon forn suec a la plaça del Progrés on ell compra el pa. Quan vaig visitar Suècia, em va sorprendre la varietat dels diversos tipus de pa i galetes seques que fan. Es veu que el fred suec ajuda a les diferents varietats de cereals. Recordem que a Mallorca no s’ha pogut conrear mai el sègol que necessita més fredor. Aquest Palma Bread té també una oficina de venda davant l’església de Sant Nicolau.
És per a mi una gran alegria que hagi obert vora la clínica Rotger, al carrer bisbe Campins, el Forn de Barri que coneixia de Fornalutx. Aquí ens trobam un lligam entre Uruguai i la vall de Sóller. El forn nou és gran, impressionant i molt bo. A mi m’agrada particularment el pa que anomenen multicereal. Fan també un esplet de pastissos i panades a la mallorquina. Com al lloc es pot prendre un cafè, molt dels empleats del voltant l’umplen tots els matins.
Aquests forns solen tenir uns horaris particulars. Tanquen en general els diumenges, i alguns sols obrin fins a l’hora de dinar. El treball de former sempre ha estat especialment dur per les matinades extremes dels treballadors. El darrer del qual parlaré sols obrí al públic de dijous a dissabte, està situat al carrer del Carme i el forner, crec que l’alemany, que el porta treballa tota la setmana per fer el producte. Porta per nom Full Proof. Jo sols he tastat una coca tipus pizza el dia de la Nit de l’Art, i realment fou molt bona. Aquest obrador ocupa el local d’un antic restaurant.
Recentment a les Avingues, prop del cantó amb Sant Miquel, ha obert Fusión Colombia, pastisseria i forn.
I vull acabar recordant que al carrer Ramon i Cajal, hi ha una botiga on es poden comprar les creacions del forn de Deià. Tot és bo, però fan un pa de sègol, ara que el recomanen tant, espectacular: jo en berén cada dematí.
Com deia l’economista Joseph Alois Schumpeter (1883-1950) de l’escola vienesa, ens toca veure una destrucció creativa. Una vella economia que desapareix, cosa que lamentam en l’artesania, i un nou naixement que ens aporta bones novetats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Setmanari Sóller.
De moment no hi ha comentaris.