Seguim parlant dels pros i els contres de les vitamines i minerals. Quan hi ha problemes de salut en comptes de buscar solucions químiques podríem fer uns petits canvis:
Quan es parla de vitamines directament pensem en pastilles i complements perdent la noció que les veritables vitamines es troben en els aliments.
Doncs sí, parlem de menjades de tarro mentals que ens deixen a tots absorts i dormits per creure només el que està ‘científicament provat', el que ens diu el nostre metge de capçalera, el nostre capellà, el nostre professor de ioga o el nostre mestre. Tots busquem la resposta dels nostres mals fora per a què un ‘gurú', ens els solucioni.
Avui toca parlar de l'aigua, de vegades oblidada, però molt important per al nostre cos i el nostre planeta.
Seguim amb la segona part d'aquest extens article. Estàvem comentant les malalties que ens poden ocasionar els peixos poc cuinats o crus:
En aquestes dates em sento bastant indignada per moltes coses. Suposo que anem creixent i amb l'edat ens fem més ‘rondinaires'. És època de Nadal, el que significa que arriba el ‘gran consumisme', sortint tots al carrer a gastar com si fos venir la Tercera Guerra Mundial.
Actualment, els productors crien animals molts més musculosos i magres en menys temps i amb menys aliment donant-los hormones (estrògens i testosterona) i l'esteroide DES, que sembla, només sembla, que va ser prohibit quan uns productors italians la van injectar en vedells que van acabar en els potets infantils, creant alteracions en els òrgans sexuals dels nadons. El problema de les hormones sexuals que s'afegeixen als pinsos i s'injecten al bestiar té conseqüències com el desenvolupament de les mames en nois i noies, pubertat precoç, quists ovàrics en nenes petites, etc.
Actualment, no sé si hauríem de seguir cridant carn a la carn. Un altre tema controvertit i polèmic. Però per això estem, per donar la major informació possible sobre la nostra alimentació diària. Entrem en matèria.
‘Les mans són el primer estri, el més senzill i necessari, a través del qual es manifesta no només l'art de la cuina, sinó també l'esperit dels altres artistes: pintors, escriptors, ceramistes, orfebres ...'
La meva neboda Leire, de nou anys, ha començat el curs escolar i, com gairebé tots els seus amics, es queden al migdia al menjador de l'escola a partir d'octubre. Molt interessada per saber el menú de aquest mes, ella tota contenta m'ha deixat per veure quina serà la seva alimentació durant aquest any.
"No hi ha cap veritat dietètica única que sigui la resposta per a tot el món. El mateix val per als ‘aliments miraculosos', com les algues verdes blavoses, l'oli de lli i el pol·len d'abella. Aquests aliments sí que van bé a algunes persones, però no a totes. Una talla única no li va bé a tothom". Dra. Christiane Northrup.
Amb l'estiu en plena expansió i molta gent de vacances fa que sigui propici practicar esport. Alguns que s'han passat tot l'hivern literalment asseguts es posen a l'acció. Per tant, és molt comú que comencin a tenir rampes, sobretot a les extremitats, concretament cap al final de la cama, al panxell i als peus. El nostre cos reacciona amb aquests típics rampes i no sabem d'on provenen ni per què.
Literalment ens estem matant cada vegada que ens asseiem a la taula i molts mengem drets i en dos minuts. L'excés de pes contribueix a malalties cardíaques, pressió arterial sanguíena alta, diabetis i alguns càncers. Només l'estat de salut natural ens garanteix no tenir problemes de pes. El que hem de fer és esforçar-nos per proporcionar al nostre cos el que la natura ens ofereix: aire pur, aigua pura, aliments naturals integrals frescos, exercici regular, descans i somni reparador, un entorn tranquil, el mínim estrès possible, respiracions profrundes i aprendre a meditar. Cada vegada és més difícil a la societat que vivim poder aconseguir tots aquests requisits naturals. El secret per arribar a la salut és adoptar un paper responsable i acurat en relació amb el nostre cos, per tant, hem d'aconseguir els màxims requisits possibles per a que formin part de la nostra vida diària.
"Encara que vivim dins del nostre cos i hem de tractar amb ell durant les 24 hores del dia, sabem menys sobre nosaltres mateixos que sobre el món exterior". Dra Christine Northrup.
No crec que sigui casualitat que estiguiconeixentúltimament a més gent que és vegetariana i vegana. Cadascú té les seves raons, ja siguin morals, físiques o emocionals.
Parlar dels transgènics són paraules majors, ja que estan agredint a tots els aliments i a tota la nostra Terra. Sense ser-ne encara conscients, tot es porta molt silenciosament, estan arrasant, transgredint i manipulant tota l'alimentació.
Fa unes dècades vam ser ‘bombardejats' amb un nou aliment que ens el venien més sa i més lleuger i ideal per als nostres fills i alhora fantàstic per a les mares que volien mantenir la línia. Ens van convèncer que havia de deixar les nostres torrades amb mantega i substituir-la per la margarina. Però el temps torna a posar tot al seu lloc i per fi es pot dir en veu alta que això és altra fal·làcia alimentària més.
Les algues (algae), molt de moda en aquests moments, jas'empraven a la Xina, Japó i Corea l'any 3000 a.C. Dominaren les nostres aigües durant mil milions d'anys. N'hi ha més de 20.000 espècies. Eren un element essencial en l'alimentació d'asteques, víkings, irlandesos, escocesos... Se'ls deia ‘concentrats d'aigua de mar' i amb tota raó, ja que aporten quantitats increïbles de vitamines, aminoàcids, enzimes i gairebé tots els oligoelements, com que només 10 grams ens aporten totes les seves propietats nutritives.
És moment de parlar d'una de les begudes més consumides en el món. És moment d'analitzar els pros i les contres d'aquesta exquisida i addictiva beguda. Fem una petita introducció de la seva aparició per després endinsar-nos en la part nutricional.
Ume significa pruna i Boshi, seca. Per tant, la umeboshi és una pruna sense madurar fermentada durant gairebé dos anys. Algunes marques, per a donar gust i color les conserven amb fulles de shiso, una herba aromàtica de la menta, exclusiva del Japó.
Ahir vaig anar a un supermercat d'uns grans magatzems per a 'inspeccionar' les novetats alimentàries. Em vaig decidir per la secció ecològica, sana, natural i bio. Una secció on tots els productes posen en les etiquetes sense sucre, sense gluten, sense lactosa, natural, artesanal o amb segell ecològic.
"La llet ha de sortir de la dona, no entrar-hi. Quan s'inverteix el flux, el sistema energètic fa marxa enrere i tot queda bloquejat".
A la bona alimentació no se li pot dir ‘fer dieta', ja que és un estil de vida i no es limita a períodes de dues o tres setmanes com les dietes per aprimar.
Capítol 2: ‘La Mar Salà'.
Benvinguts a tots! En el primer capítol La Dolce Vita ja vam parlar del sucre. Seguint la trilogia, avui toca la sal.
Capítol 3: Or líquid.
Benvinguts a tots! En els capítols anteriors, vam parlar del sucre i de la sal i per a acabar la trilogia ens queda parlar del nostre més preuat tresor: l'oli d'oliva. Podria escriure pàgines sobre ell però us donaré informació clara i precisa d' aquest amaneixo utilitzat diàriament en el nostre llar i que és tan important per a una alimentació sana, equilibrada i sense sobrecàrrega.