Toni Burgos Oliver (Sóller, 1943) ha treballat la terra durant més de 70 anys. Pagès de professió i ara ja jubilat, ha dedicat la seva vida al camp i als esports, sobretot el futbol, del qual té un bon record de quan va ser president del C.F. Sóller. En aquesta entrevista parla de la preocupació que té per l’estat dels torrents de Sóller i de com s’hauria de tractar l’arbrat públic, una reivindicació que du fent des de fa anys juntament amb altres companys de la seva professió.
- Quin és l’estat actual dels torrents de Sóller?
- Fa un parell de vegades que en parlam, però la situació continua igual i els torrents no es veuen de vegetació i brutor que hi ha. Hem tengut un avís amb el que va passar a Eivissa i si això arriba a passar a Sóller no sé què hagués passat. Aquí tenim un problema i és que l’aigua davalla amb molta força de les muntanyes. Això és perillós, ha fet un estiu terrorífic, l’aigua de la mar està molt calenta i si no les tenim ben nets pot fer un desastre.
- Quina és la manera d’actuar i què hauria de fer l’administració?
- El batle ha d’insistir al Govern per mantenir els torrents nets perquè ara són un perill per al nostre poble. No sé si ho fan, però els torrents estan pitjor. Aquest estiu han posat un parell d’ases, però aquesta no és la solució. Primer s’han de fer nets i després posar els animals perquè es mengin els brots tendres i no a l’inrevés.
- Què pot fer l’Ajuntament?
- L’Ajuntament ha de pressionar i insistir a qui pertoqui la gestió, perquè els torrents són els desaigües de la Vall i és tota inundable, no just el camp de sa Mar i l’Horta. I ara és pitjor amb les construccions que han fet, perquè si s’acumula aigua serà terrible. He anat a xerrar amb l’equip de govern vàries vegades, però s’hauria de crear una brigada aposta per torrents, que tot l’estiu fes feina per preparar els torrents de cara a la tardor, perquè ara no ho duen bé, hi ha molta brutor, a més de canyes i arbres, hi ha coses que tira la gent, la qual no col·labora.
- També estau preocupat per l’arbrat de Sóller.
- Sí. He fet un estudi de tots els arbres que hi ha a Sóller. Vaig detectar els que estan malalts, els que es poden rescatar o els que s’han de llevar. En total n’he comptats 1.058 a la via pública. Des de l’Ajuntament han fet una mica d’actuació al carrer de sa Mar, però no se fa així. Els operaris tallaren de cop un parell d’arbres i la meva experiència em diu que si es fa aquest carrer, que és el més perjudicat, enmig de cadascun, se n’ha de sembrar un altre i quan aquests hagin crescut un poc, arrabassar la resta d’una voravia, però no les dues de cop per no deixar el carrer desert.
- Com s’haurien de replantar idò?
- S’ha de fer per etapes, perquè els arbres de Sóller són vells, però alguns poden viure cent anys més. A més, tampoc s’han d’exsecallar de la manera que es fa ara.
- De quina manera s’hauria de fer?
- Hi ha dues coses que els pagesos sabem a força d’anys de fer-hi feina: no és el mateix podar que exsecallar. Del primer, diria que en sap tothom, perquè amb una motoserra es tallen les branques i es queden els troncs despullats. El segon i el vàlid per a l’arbrat públic, és fer net per dins la copa i deixar que les branques creixin. Això du més feina, però es podria fer una part cada any i no tot d’una vegada.
- Sou partidari de fer-los un tractament?
- Sí. Perquè els arbres malalts per un fong tenen tractament amb un fungicida. Quan vaig ser regidor a l’Ajuntament, vaig enviar una mostra a Barcelona d’alguns exemplars i em van dir com s’havia de fer i quin producte utilitzar per tractar els abres i que no fos tòxic. Ho vam posar a la pràctica de nit per no molestar a la gent i van prendre de nou. Això ho vaig traslladar a l’Ajuntament actual i no em van fer cas.
- Què vos sembla els arbres que han de trasplantar a plaça?
- Sembrar lledoners enmig de plaça és una aberració, perquè tot i ser un arbre molt mallorquí i sembrat a gairebé totes les finques, la majoria el tenia per fer els collars de les ovelles perquè té la fusta molt flexible, però no per ombra. Ara confonen això, perquè devora el torrent és un perill sembrar aquest arbres, que, a més, fan les arrels que s’allarguen 20 metres i alcen el paviment. Els lledons també fan molta brutor.
- Quin arbre seria ideal per semblar al carrer i a plaça?
- Un arbre que m’agrada molt és la morera borda, creixen molt aviat i fan bona ombra i a l’hivern perden les fulles. Crec que és l’arbre adequat. A més, si arribam a la plaça, quan creixi el lledoner taparà tota la façana de l’església. Els de la meva edat, pensam així i valdria la pena que ens tenguessin en compte.
- S’haurien d’escoltar més els agricultors i pagesos?
- Sí. Passa exactament igual amb els aparcaments que han projectat nous en alguns horts. Allà han llevat tots els tarongers i llimoneres, però es podrien tornar a sembrar deixant espai per als cotxes, perquè un arbre com aquest necessita deu anys per tornar a donar fruit. En canvi, les arrabassen i les supleixen i amb això no hi estic d’acord. Han fet aparcaments sense pensar que si fa una tempesta no sé com els conductors aniran a cercar el cotxe.