Víctimes, víctimes i més víctimes (...i culpables, culpables, ben culpables)

Aquest món nostre -com el d'abans- es divideix en víctimes i culpables. Hi ha pobres que pateixen la desigual distribució de la riquesa i rics, beneficiaris d'aquest injust repartiment dels recursos. Allò que acaba a la nostra bossa del fems podria explicar la fam que sofreix la gent d'extenses regions de la Terra. El canvi climàtic provocat per la contaminació generada als països industrialitzats modificarà les zones àrtiques i farà desaparèixer les illes coral·lines per a desgràcia d'esquimals i polinesis. Els responsables dels mals d'aquestes i de totes les víctimes accepten -com a molt- la culpabilitat com un mal menor i necessari per a garantir el seu benestar actual. Els saharauís, víctimes de la repressió marroquina, pateixen un estat totalitari que es passa el Dret Internacional per l'entrecuix amb el consentiment de les nacions civilitzades i de les que encara estan per civilitzar. Uns li riuen les gràcies i altres callen i consenten o giren la vista cap un altra banda. Les desventures de la gent del Sàhara Occidental tenen molts culpables, no només aquest reietó tirànic que compra voluntats alienes -és el principal patrocinador de la Fundació Clinton- mentre el seu poble s'arrossega en la misèria. Joan B. Culla afirmà que la descolonització d'aquest país fou la darrera infàmia del franquisme. Una vilesa que han refermat tots els governs espanyols posteriors per roïns motius de política interna i exterior. Una abrandada defensa del dret a l'autodeterminació del poble saharauí implicaria l'acceptació implícita d'aquest dret per al País Basc i Catalunya; una concessió que Espanya no està disposada a fer. Forçar el Marroc a abandonar el Sàhara Occidental equival a fer altre tant amb Ceuta i Melilla, colònies espanyoles del nord d'Àfrica, un altre envit contra "la sagrada unidad de la patria". D'altra banda tenim la feblesa de l'actual govern socialista, la contrastada ineptitud de la ministra d'afers exteriors, Trinidad Jiménez, i el tarannà trapasser de Zapatero, que de la cara és fa cul a velocitat de barrinada de conill. És a dir, que els saharauís es faran un tip jugant el paper de víctimes perquè entre la misèria moral espanyola i l'embull dels americans, certs com estan que el Front Polisario és el braç armat d'Al Queda al desert i que Bin Laden s'amaga en un campament de Tinduf, s'els pot pelar el cul esperant la independència. En el benentès que abans el rei Mohamed no els hi hagi rebentat a vergades, és clar.

. En l'anterior escrit de Joan Castanyer la frase inicial que deia "Ex Benvolguts amics d'UM" havia de dir "Benvolguts amics d'UM". L'Ex es va "colar" per un error informàtic totalment aliè a l'autor. Demanam disculpes.