Soc Solleric fa 15 anys

Bernat Reynes, cal deixar-ho per escrit aquí -i m’ho ha remarcat molta gent-, ha estat un gran dinamitzador de la festa del Firó; a part de «Capità Angelats» (durant 8 anys seguits i relleu del plorat Joan Socies «Barbero»), Bernat havia estat el president del col.lectiu de pagesos varis anys. També, feia temps, li rondava una idea al cap: crear un himne de temàtica fironenca. Tant ell com el seu bon amic i també personatge històric, Javi Martinez, el «Capità de Bunyola», trobaven que hi faltava música a la gran festa sollerica (hi havien slogans que s’anaven popularitzant, però el contingut musical era molt pobre). Anys enrere, Bernat i Javi, desde el col.lectiu de pagesos i amb l’ajuda dels polítics Guillem Bernat i Aina de la Peña, impulsaren el 1er Curs de Xeremiers a la Vall sollerica -l’any 1998- germen del qual -pocs anys més tard- naixeria el grup «Xeremiers de Sóller», aleshores dirigit per Pep Fortesa «de S’Estanc de Plaça», en funcions de co-direcció per Tomeu Marroig «Piu» i presidida per Joan Marroig «Piu».

Per tant, Reynes congregà a la gent, que us he contat abans, amb la idea d’aquest l’himne. I ho tenia clar, havia de començar així: «Ser solleric és el millor».
Dit això, Tomeu «Piu», que portava, per si un cas, el flabiol i el tamboret, es posà en marxa amb la melodia: aquesta tenia que ser senzilla, aferradissa, bona d’aprendre i poder ser interpretada de forma natural i lògica amb el grall de les xeremies i el flabiol, sense massa filigranes. I ho va aconseguir.
La resta, s’ocuparen de la lletra, sense gaires retocs o canvis (tan vegada alguna frase fou sustituïda al darrer moment). El text, amb dues estrofes cantades, s’anotà -com si d’una acta notarial es tractàs- en un full de paper del mateix bar, proporcionada per l’enyorada, i plorada també, Maria Nadal, la madona del local. Finalment, una vegada escrita, fou signada pels autors.
Pocs saben, que, també aquell vespre, no es va crear una peça sinó dues: la segona, titulada «1561», i que mai va veure la llum [sortirà algun dia?]. La narració no acaba aquí: acte seguit, els presents baixaren al Port: al Bar «Es Mirall» i després a l»Altamar», a tocar-la i fer el rodatge, amb gran èxit d’aceptació.
La resta és història: la cançó tingué molt bona rebuda, es passà a partitura (a la tonalitat de sol major, per que encaixassin bé, aquestes 5 notes, amb les quals està feta la melodia) amb el logo dels col.lectius i es va repartir a les escoles solleriques, per a ser tocades amb la flauta dolça, a les classes de Música; naturalment, «Soc Solleric», s’estrenà al Firó d’aquell any; es posà, més endavant, una part més amb lletra nova; també es va fer una versió «disco» gràcies a les bases electròniques del Dj Lluís Reynés «Starkin», amb Tomeu «Piu» tocant les xeremies electròniques i les veus gravades de membres dels col.lectius; grups locals com «Sa Cabra que Sopa» feren difusió (el «frontman» del grup, Joan Rullan «Curro», a petició de Bernat Reynes, la cantà ‘a capella’ durant s’»Arenga», part de la festa del Firó); pel 10è aniversari de la creació, l’any 2021, es realitzà una altre versió electrònica, cantada per Aurora Pujol Colom; diversos clubs esportius l’adoptaren també, portant-la inclús a la Península; el 2023, Bernat ens convidà a tocar a Pere Andreo i un servidor (»Duo Sur») el dia del seu pregó, allà férem una versió pròpia, amb les veus de Silvia Arbona, Toni Riutort, Joan Carles Simó, ensamblada amb la versió dels actuals «Xeremiers de Sóller», també incluïda al disc «20 anys en un dia, a la lluita xeremiers!». Aquestes versions estan disponibles a traves de les xarxes, al youtube o a l’Spotify, per exemple.

P.S. Aquest article va dedicat a Pilar Calafell i Cati Colom «Punta», que, recentment, partiren massa prest a l’altre món. Estic ben convençut que la cantaran amb nosaltres, mentre el món sigui món, desde l’eternitat.