«La sequera també afecta l’apicultura»

-Després de tants d’anys a l’autoescola, com sorgeix la decisió de començar amb l’apicultura?
-Sempre he estat vinculat a aquest món perquè mon pare era apicultor, però l’autoescola m’ocupava tot el temps i ho vaig haver de deixar de banda. Quan em vaig jubilar, vaig decidir reprendre-ho. I fa uns quinze anys, quan mon pare ja era major, em va demanar que agafàs el relleu. Aleshores vaig tornar a aprendre d’ell i també d’apicultors experimentats com Gori Lladó, de Campos, i Tomeu Gual, de Petra.

-Però d’on arrenca aquesta tradició familiar?
-Tot començà el 1920, quan un oncle de mon pare va dur des de Puerto Rico unes caixes d’abelles. A partir d’aquí ell es va iniciar en la producció de mel i, amb el temps, me’n va transmetre l’ofici. De nin i adolescent, l’acompanyava i l’ajudava sempre que podia.

-I així nasqué Ximel, la vostra marca pròpia.
-Va ser gairebé per casualitat. Teníem un grup de WhatsApp familiar on sortien desenes de noms, però cap no m’acabava de convèncer. Un dia em va venir ‘Ximel’ de cop: un joc amb el meu nom, senzill i clar. Em va agradar tant que ja no el vaig voler canviar. El meu nebot, que va fer el disseny de l’etiqueta i el logotip, tampoc no va trobar cap alternativa millor. I així va quedar: la mel d’en Xim.

-El projecte va començar de manera molt casolana. Com ha evolucionat?
-Al principi feia mel només per a la família i els amics. Però amb el temps em vaig anar professionalitzant, sempre amb l’ajuda de la meva dona, que s’encarrega de l’envasat i l’etiquetatge. Ara tenc prop d’un centenar de colmenes repartides a sis punts de Mallorca: a Deià, a Llubí i en diversos indrets de Sóller. I tenc quatre punts de venda fixos. Tot això ha crescut molt més del que imaginava.

-S’ha format per poder créixer?
- Sí. Faig tots els cursos que puc per aprendre i millor. M’agrada molt.

-Què diferencia la vostra mel de la que trobam habitualment al supermercat?
-La puresa. La meva mel és crua, natural, tal com surt de la feina de les abelles. La mel industrial sol estar processada i homogeneïtzada, i això fa que perdi matisos. En canvi, cada zona on tenc colmenes dona un caràcter diferent: la mel de Llubí és més clara i suau, mentre que la de la Serra, amb floració d’alzines i garrovers, és més fosca i intensa. A vegades, si les condicions ho permeten, surt melada, que és molt fosca i prové de la saba dels arbres, no de les flors.

-Nota que la gent valora especialment la mel local i artesana quan la prova?
-Sí, molt. Quan la gent la tasta, de seguida nota la diferència. Tenc un amic que va dur un pot meu a un dinar familiar, i un dels seus familiars deia que no li agradava gens la mel. Després d’insistir una mica, la va acabar tastant… i ara ja li encanta. Però només la meva! (riu).

-Les condicions climàtiques cada vegada són més extremes. Com afecten les abelles?
-Molt. Les abelles pateixen molt per la manca de pluges i les temperatures tan altes. Abans no calia posar abeuradors, però ara necessiten entre dos i quatre litres d’aigua cada dia a l’estiu. És imprescindible si volem que puguin treballar i mantenir-se sanes. La calor és un repte enorme.

-A banda de la mel, també experimenta amb altres productes. Quins són?
-Faig hidromel, que necessita uns sis mesos de repòs abans d’embotellar-se. També recull propolis, que és un antibiòtic natural que les abelles fabriquen, i ara estic provant de fer ciris repel·lents contra els mosquits. És un món molt ampli i sempre tenc ganes de provar coses noves.

-Tens algun projecte pendent o algun somni dins aquest món?
-M’agradaria perfeccionar l’hidromel per poder comercialitzar-lo, però sense presses. Les abelles m’han ensenyat que les coses bones necessiten temps. Jo només vull continuar fent feina amb dedicació i mantenint viva aquesta tradició que va començar fa més de cent anys a ca nostra.

-Què és el que més valora d’aquesta nova etapa?
-La desconnexió. Quan som amb les abelles, no tenc noció del temps. És una vida diferent, més pausada. Em dona una tranquil·litat que havia oblidat. Ara tot va al ritme que marquen elles, i això m’agrada molt.