El judici que se celebra a Palma pel cas Nóos s'ha reprès aquest dimarts amb l'interrogatori de Diego Torres, que es preveu llarg i amb tota seguretat es prolongarà durant diversos dies.

En un dur interrogatori, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach li ha exhibit nombrosos documents relatius a les transferències efectuades des d'empreses ubicades a l'estranger que haurien servit per ocultar l'origen de diners irregulars. Tot d'una, Torres s'ha justificat dient que «l'única persona que al llarg de la meva vida s'ha encarregat de les qüestions financeres i ha triat bancs ha estat Miguel Tejeiro. Jo vaig signar els papers que em van posar al davant».

«Aleshores, el senyor Tejeiro li va colar?», li ha inquirit Horrach. A la qual cosa, l'acusat, ha respost que tenia «plena confiança» en el seu cunyat, a qui a l'inici del judici del cas Nóos li van ser retirades les acusacions que pesaven sobre ell i, per tant, serà interrogat més endavant com a testimoni. «Dubto que hi hagi alguna cosa d'això que no sigui correcte. Començaria a elucubrar sobre coses que no conec», ha etzibat Torres.

En ser preguntat sobre la transferència de 335.261 euros -suposadament d'origen il·lícit- que va ordenar, el 23 de novembre de 2009, des d'un compte que havia obert anteriorment a Andorra a un altre de Luxemburg, ha justificat que es tractava d'estalvis «dels anys 90 que vaig decidir traspassar a un lloc financerament més segur, de la UE i que no fos un paradís fiscal».

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Institut Nóos ha negat l'origen fraudulent dels fons que va transferir a diversos comptes de Luxemburg i que presumptament procedien de les activitats il·legals que va ordir al costat de l'ex duc de Palma per apoderar-se de més de sis milions d'euros de les administracions públiques.

En concret, la Fiscalia Anticorrupció reclama per a l'acusat 16 anys i mig de presó -petició que Manos Limpias eleva a 22 i mig- per posar en marxa, al costat de l'ex duc, una estructura «buida de contingut real» i «un embolic de facturació fictícia» per apoderar-se dels més de sis milions d'euros que van obtenir de les Balears, el País Valencià i Madrid.

Per a això, segons el fiscal Pedro Horrach, van utilitzar l'Institut Nóos com a epicentre de la trama, al qual van manejar «al seu capritx» al costat d'altres societats mercantils de la seva propietat perquè «operessin al servei dels seus interessos comercials».