Mitjançant el compte de Twitter @SOSposidonia, el GOB informa sobre la conservació de la posidònia i difon les denúncies ciutadanes.
A més, fan ús dels sistemes d’identificació automàtica (AIS) que porten alguns vaixells i de la seva visualització a diverses webs per així detectar i comunicar a la Conselleria de Medi Ambient probables casos de fondeig sobre posidònia.
Pel que fa a aquesta darrera línia, cal dir que els casos que comuniquen ho són només de forma testimonial. «No pretenem ni tenim capacitat per denunciar de forma més exhaustiva, sinó que només perseguim posar sobre la taula de forma permanent el problema del fondeig sobre la posidònia. D’altra banda hem calculat, comparant amb observacions reals, que amb el sistema AIS només es veuen entre un 5 i un 10 % de les embarcacions realment presents a una determinada zona, i que a més a més la tipologia correspon a embarcacions de mitja o gran eslora (que són les que habitualment compten amb aquest sistema d’identificació)». Tot i aquestes limitacions, les dades que s’estan obtenint són ben interessants.
Així, al llarg del juliol han comunicat 82 casos de possible fondeig sobre posidònia, sobre la base de la cartografia oficial disponible i també fent servir fotografies aèries per a les zones que no han estat cartografiades.
Dels 68 vaixells identificats (alguns són reincidents), almanco 30 (el 44 %) apareixen a webs de lloguer xàrter de grans iots. El preu anunciat pel lloguer setmanal d’aquestes embarcacions oscil·la entre els 32.000 € per un catamarà de 21 metres i capacitat per 8 viatgers fins als 875.000 € per un megaiot de 74 m i capacitat per 12 viatgers. El preu mitjà de lloguer setmanal per a les embarcacions registrades se situa en els 167.000 €.
Recordem que la sanció per fondeig sobre posidònia, segons el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la posidònia oceànica a les Balears, i aplicant les sancions previstes a la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental i a la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad poden oscil·lar entre els 100 i els 6.000 €. Si a més del fondeig il·legal es pot demostrar la destrucció de l’hàbitat de forma significativa, es poden aplicar sancions més altes (infracció greu) que en el cas extrem podrien arribar als 200.000 €.
«Davant aquestes quantitats, donant per fet que de forma general les infraccions es consideraran lleus i que les sancions imposades estaran més a prop del mínim que del màxim, molt ens temem que l’aplicació del règim sancionador pugui ser irrellevant per aquestes empreses. Pensam idò que caldrà cercar altres vies, d’acord o coercitives, per aconseguir que respectin la protecció de la posidònia», expliquen des del GOB.
D’altra banda, dels 68 vaixells identificats, 35 (51 %) naveguen amb bandera de paradisos fiscals, majoritàriament de països del Carib (Illes Caiman, Illes Marshall, Illes Verges, Illes Cook) però també de paradisos fiscals europeus (sobre tot de Malta). «Intuïm que per a l’administració autonòmica no serà fàcil actuar contra els propietaris (previsiblement empreses) radicades en aquests països».
Per tant, demanen que la Conselleria plantegi una línia específica d’actuació per aquesta tipologia d’embarcacions, que a més a més per la seva eslora són les que potencialment poden fer més mal a la posidònia.
