La formació ecosobiranista ha celebrat aquest dissabte el 5è aniversari envoltada d'homes i dones que, dia a dia, mostren «el seu compromís amb un projecte polític que té la justícia com a motor i que posa en el centre de la seva acció, amb polítiques capdavanteres, les persones, el seu benestar i el seu dret a decidir i la protecció del nostre estimat territori».

En aquest sentit s'ha recordat el moment de naixement de MÉS per Mallorca, «en context de les retallades sense escrúpols dels governs populars, del tàndem Rajoy-Bauzà, imposades en un clima de crispació i de repressió que varen fer reaccionar i sortir al carrer 100.000 indignades a les Illes».

La formació ha remarcat que el fet de formar part «d'aquest col·lectiu de persones que varen dir prou, i que sabien que no era suficient indignar-se, que era imprescindible passar a l'acció, connecta directament amb la present legislatura, plena de reptes i de fites aconseguides, tot i la feina que encara queda per fer, per transformar Mallorca perquè sigui una terra més verda, més justa, més lliure i més feminista». Tal com han explicat els coordinadors de MÉS per Mallorca, Guillem Balboa i Bel Busquets.

Un dels temes que ha destacat Bel Busquets han estat les polítiques de defensa del territori durant aquesta legislatura que van «des del Pla d'Equipaments Comercials al Parc Natural d'Es Trenc, de les carreteres eliminades al Pla Director al compliment de la disciplina urbanística». Busquets ha manifestat el compromís de MÉS per Mallorca per fer el possible per reduir la carretera Llucmajor-Campos. «Com a coordinadors i candidats al Consell volem dir-vos que si es pot reduir més del que hem aconseguit el projecte de la Llucmajor-Campos», ho farem.

«Perquè érem on som i sempre hem defensat el mateix», ha assenyalat. Per la seva banda, Guillem Balboa, des d'una mirada global del projecte transformador que és MÉS per Mallorca ha apuntat quatre certeses de present i futur. «El final de les societats homogènies; el final de la tríada: classe, raça i gènere com a cos central de les ideologies; el final de la idea de la natura com a infinita», ha assegurat.

I l'emergència d'un món feminista. «Aquestes quatre certeses formen part, i sempre han de seguir formant part, dels trets que ens identifiquen com a projecte polític. I això em fa sentir enormement orgullós», ha assegurat Balboa.

Els candidats al Parlament , Miquel Ensenyat i Fina Santiago han fet un repàs a les polítiques compromeses que s'han dut a terme durant aquesta legislatura. Santiago ha destacat la feina feta i com s'han creat més llocs de feina i de més qualitat que mai. «Ho feim per unes polítiques d'ocupació actives, per aplicar un model de fiscalitat progressiva, per apostar per la innovació, la recerca i la formació, i per les polítiques encaminades a un model turístic desestacionalitzat, de qualitat i sostenible». I ha recordat que «entre sanitat, educació i serveis generals, acabarem el 2020 amb 7.750 places de funcionari de carrera». També ha destacat els avenços en Sanitat, serveis socials i habitatge, sempre posant en el centre de les polítiques a les persones. Hem estat l'esquerra activa i transformadora a on hem governat.

«Davant la passivitat dels que s'ho miren des de la barrera i dels que prefereixen no actuar per no ofendre el capitalisme», han assegurat. Santiago ha destacat l'actual govern com «el més progressista que ha tingut la història de les Illes Balears. Sense MÉS per Mallorca mai s'haurien dut a terme polítiques com les que hem aconseguit i més farem si comptem amb la força de la gent a les pròximes eleccions del 26 de maig», ha dit.

A la seva intervenció, Miquel Ensenyat ha mirat cap al futur i ha deixat clar que «el pròxim Govern necessita una presidència sense lligams ni condicionants amb ningú: cap lligam amb els interessos dels poderosos, cap lligam amb els interessos de Madrid». Alhora ha reivindicat un finançament just, i s'ha mostrat molt contundent davant dels anuncis que arriben en relació al REB.

«No donam suport a la proposta del REB de Pedro Sánchez, no arriba als mínims que aquesta societat necessita», ha assegurat. Al mateix temps que ha assenyalat que MÉS per Mallorca estudiarà la lletra petita de manera fent propostes, ha criticat el que de moment hi ha damunt la taula, ja que «el Fons d'Insularitat ha quedat desvirtuat; no preveu adaptar la seva política en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca a la realitat pluriinsular, sinó fer que les Illes Balears arribin a la mitjana estatal per càpita d'inversions».

Ensenyat ha explicat que homogeneïtzar la inversió estatal per càpita a les Illes Balears amb la de la resta de l'Estat ja ho preveia una llei jeràrquicament superior, l'Estatut d'Autonomia -disposició transitòria novena-. «Però aquesta llei s'ha incomplert sistemàticament per tots els governs del PP i del PSOE; en els darrers deu anys hem acumulat un dèficit de 1.771 milions d'euros. Res ens garanteix que introduir-ho ara al REB ho faci complir i en qualsevol cas l'Estat ens deixi de marginar i maltractar com a ciutadans illencs», afirma Ensenyat, criticant la incapacitat els diputats i senadors de les Illes Balears a les Corts espanyoles.

Segons ha denunciat Ensenyat, altres temes que queden pendents i que no s'han resolt com toca en relació al REB són que el fons d'insularitat no serà fixa, ja que dependrà de la voluntat inversora de l'Estat, i la seva finalitat i quantia no dependrà de les Illes Balears. Així com que els convenis prevists no formen part de l'objecte d'un Règim Especial, i en qualsevol cas aniran a disminuir el fons d'insularitat.

També ha mostrat la seva preocupació pel fet que les reserves d'inversions serviran bàsicament per a les grans empreses, però no a les petites i mitjanes i el transport de mercaderies no es veu degudament compensat; «l'Estat no ha sabut revertir la injustícia que suposa les limitacions europees, i en aquest sentit no s'obté més que una promesa», assenyala alhora que apunta que res no garanteix que les desgravacions fiscals no repercuteixin negativament al tram autonòmic i per tant al finançament de la Comunitat Autònoma. A l'acte que s'ha celebrat al restaurant s'Alqueria ha estat presentat per Glòria Franquet i Toni Verger, han participat més de 400 persones.