Memòria de Mallorca s'ha mostrat aquest dilluns «satisfeta» amb els avanços en matèria de memòria històrica realitzats durant l'anterior legislatura encara que ha censurat el triple canvi de titulars de la cartera de Cultura, encarregada de les competències en matèria de memòria històrica durant la legislatura 2015-2019.

«No ha estat gens fàcil treballar en una conselleria, la de Cultura, on mai s'hauria d'haver situat un tema relacionat amb els Drets Humans com és la Recuperació de la Memòria Històrica, hem assistit al pas de tres conselleres diferents, amb la conseqüent paràlisi de cada cessament i nou nomenament», han expressat des de Memòria de Mallorca en una nota.

Sobre la consellera de Cultura sortint, FannyTur, l'entitat ha lamentat no haver trobat «complicitat ni receptivitat» necessària per a gestionar una qüestió tan «sensible» com la memòria històrica. A més, han censurat que l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica impliqui la «marginació de les associacions memorialistes en la composició de la comissió».

Legislatura històrica en matèria d'exhumacions

D'altra banda, l'entitat s'ha referit a la legislatura com a «històrica» en matèria d'exhumacions, en haver-se exhumat 10 fosses i un pou, recuperat 59 cossos i identificat a 15 d'ells, amb el corresponent lliurament de les restes als familiars de les víctimes.

«Res d'això hauria estat possible sense la Llei de fosses, una llei que va marcar un abans i un després en matèria de Memòria Històrica a Balears», han apuntat.

En aquest sentit, s'han referit al treball de Margalida Capellà i al treball de la exconsellera de Cultura, Ruth Mateu, així com a l'ex-director General, Jaume Gomila, que va culminar amb l'obertura de la fossa de Porreres. Memòria de Mallorca també ha lloat el treball de la Societat Aranzadi com a entitat encarregada de dur a terme els treballs d'exhumació.

L'entitat ha citat la recerca i recuperació de noms de víctimes en les planxes de ferro del Muro de la Memòria del cementeri de Palma així com la reivindicació de les víctimes de desaparicions forçoses a través del projecte 'Stolpersteine' (Pedres de la Memòria), per la qual cosa Memòria de Mallorca ha agraït el seu treball a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca.