El Govern i els Consells insulars s'han reunit aquest dimecres per a posar en comú les seves principals línies d'acció en matèria de política lingüística i coordinar les seves actuacions, i sobre això, el conseller d'Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha advocat per «tornar a l'esperit» que va propiciar l'elaboració de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, «recuperant el consens polític, social i educatiu que la va fer possible».

«No volem que la llengua sigui un element de confrontació ni de crispació social i en això treballem i hem de fer un esforç tots, per a recuperar l'esperit que va haver-hi en l'Estatut d'autonomia que va establir el català com a llengua oficial i que va suposar l'aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1986», ha explicat March.

Així mateix, el conseller ha recordat que «el 1998, sent president Jaume Matas, es va aprovar el Decret de mínims i va haver-hi un consens polític, social i educatiu». «Sabem que la situació ara és més complicada però això no ha de suposar que deixem de treballar perquè la llengua sigui un element de cohesió, de riquesa compartida i no de confrontació», ha considerat.

Segons ha informat la Conselleria, la reunió ha estat presidida per March i ha comptat amb la participació de Secretària Autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret; la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior; i representants dels Consells.

L'objectiu de la Conselleria és que aquesta sigui la primera de tota una sèrie de trobades per a coordinar les polítiques que s'impulsen a les illes en aquesta matèria i, d'aquesta forma, poder treure «més profit» dels recursos i activitats que es duen a terme a les Balears per part de cada institució.

Més concretament, Vilaret ha explicat que les reunions es volen convocar de manera periòdica de forma itinerant en totes les illes i, entre les principals línies d'acció en matèria de política lingüística, des del Govern «garantiran els drets lingüístics, amb instruments com l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i també garantiran la continuïtat de la llengua catalana».