Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 135 anys

Nova eina de consulta en línia de refranys, frases fetes i proverbis catalans

36575

Disponible en línia una nova eina per a consultar un corpus fraseològic de la llengua catalana. És un projecte del lingüista i paremiòleg vallromaní, Víctor Pàmies i Riudor, desenvolupat per Pere Orga, informàtic de Softcatalà. Aquesta obra està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Atribució-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

La Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) és una eina de consulta responsiva (accessible des de qualsevol dispositiu mòbil) al corpus fraseològic, recopilat per Víctor Pàmies des de fa més de 25 anys i basat en fonts ben diverses (orals, escrites i digitals). Amb aquest projecte, Pàmies, que treballa a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat. És un recull paremiogràfic de fraseologia en el sentit més ampli possible d’entendre-la: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments… Tot allò que sigui llenguatge figurat hi té cabuda. En aquesta primera versió, dona accés a més de 150.000 parèmies (una quarta part de les més de 650.000 que conté la base de dades), agrupades en prop de 10.000 paremiotipus diferents.

Les diverses opcions de cerca permeten accedir a les fitxes fraseològiques en les quals hi ha minuciosament detallada tota la informació bibliogràfica que permet saber-ne la localització i les fonts utilitzades. Acompanyen aquests textos la reproducció de les cobertes de les obres buidades, una breu i succinta fitxa bibliogràfica, i també recursos gràfics que utilitzen aquestes unitats fraseològiques en rajoles, imatges, fotografies, muntatges audiovisuals, títols de llibres, samarretes, bosses de mà i un llarg etcètera.

Així, per exemple, la parèmia amb més mencions és 'Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era', amb 212 recurrències i 96 variants formals, entre les quals trobem «Qui no vol pols que no vaja á la era» (recollit a D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa); «Qui no vol pols, que no vagi a l'era» (recollit a Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català); «Qui no vol polç, no vatja a la era» (recollit a Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians); «Qui no vulga pols, que no vaja a l'era» (recollit a Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer); «Qui no vulgui pols que no vagi a l'era» (recollit a Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner), etc.

El projecte està plantejat en diverses fases. Ara mateix ja és totalment operatiu i consultable. L’eina s’actualitza fàcilment amb força regularitat i en un futur ha d’ampliar el cabal fraseològic, el detall de totes les fonts consultades i buidades, un camp temàtic i mot clau per fer-ne una classificació per temes i la incorporació d’equivalents idiomàtics. Segurament aquesta darrera funcionalitat serà una eina independent que funcionarà com un refranyer multilingüístic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris