L'informe d'Ecologistes en Acció 'Efectes de la crisi de la Covid–19 sobre la qualitat de l'aire urbà a Espanya', elaborat a partir de mesuraments oficials en 26 ciutats, entre elles Palma, conclou que la reducció dràstica del trànsit es continua traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l'aire a les ciutats, molt per sota del límit legal i la recomanació de l'OMS.

Aquest informe analitza les dades oficials de diòxid de nitrogen (NO2) recollides en 129 estacions de mesura, repartides entre les 26 principals ciutats de l'Estat espanyol (totes les majors de 150.000 habitants amb més d'una estació), durant els mesos de març i abril de 2020 i dels deu anys anteriors. Presenta, per tant, una foto fixa de la qualitat de l'aire urbà abans i després de la declaració de l'estat d'alarma i les mesures de confinament, actualitzada a 30 d'abril.

Entre les seves principals conclusions destaquen:

• Des de la declaració de l'estat d'alarma el passat 14 de març s'ha produït una reducció dràstica dels nivells de contaminació atmosfèrica per NO2 en les principals ciutats de l'Estat, reducció que s'ha quantificat en un 58% dels nivells de contaminació habituals en aquestes dates durant la darrera dècada.
• En el cas de Palma, el descens dels nivells de contaminació és del 67% de mitjana entre les seves estacions de mesura, sent la reducció del NO2 del 73% en l'estació de trànsit de Foners, que és la que habitualment aconsegueix nivells més elevats d'aquest contaminant.
• La millora de la qualitat de l'aire està sent general, tant en els centres de les ciutats com en les perifèries urbanes, igual que són generals les mesures de limitació de la circulació adoptades. Tampoc no s'aprecien diferències significatives entre les diverses pròrrogues de l'estat d'alarma, en les quals s'han aplicat restriccions de diversa intensitat, si bé a Palma la caiguda de la contaminació ha estat una mica superior en la mitjana del mes d'abril (69%) que en la segona quinzena de març (64%).
• Els nivells de NO2 registrats durant l'estat d'alarma són els més baixos per als mesos de març i abril de la darrera dècada en totes les ciutats analitzades, també a Palma. Es mantenen a més molt per sota del valor límit legal i la guia anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), quan en les estacions de trànsit aquest llindar se supera sovint, especialment el mes de març.
• Territorialment s'aprecia una menor reducció de la contaminació a les ciutats de la cornisa cantàbrica, deguda potser a factors meteorològics no ben precisats. En canvi, les ciutats del litoral mediterrani són les que més han rebaixat els nivells de NO2, fins a concentracions a vegades pròpies d'estacions rurals de fons.
• Les majors reduccions s'haurien produït a les ciutats d'Alacant (72%) i València (69%), i les menors a Oviedo (42%) i Saragossa (45%). Madrid ha rebaixat els nivells de NO2 el 59% i Barcelona el 62%, de mitjana. Les xarxes de mesura de les ciutats són molt dispars, per la qual cosa les seves dades no poden comparar-se amb complet rigor.
• Les precipitacions i la inestabilitat atmosfèrica predominants durant la primavera també han contribuït de manera important a millorar la qualitat general de l'aire. Aquest ha estat l'abril més plujós des que es tenen registres. Març va ser també molt humit.
• El diòxid de nitrogen (NO2) és el contaminant típic emès pels tubs d'escapament dels automòbils (a més de per les calderes industrials i domèstiques), per la qual cosa la seva evolució està directament lligada a les emissions del trànsit motoritzat. És aquesta la seva principal font a les ciutats i el principal factor que influeix en la qualitat de l'aire urbà.
• El NO2 provoca cada any a l'Estat espanyol al voltant de 7.000 morts prematures, segons l'Institut de Salut Carles III i l'Agència Europea de Medi Ambient. És un gas irritant que agreuja les malalties respiratòries i minvament la resistència a les infeccions. Diversos estudis estan relacionant la mortalitat de la malaltia Covid–19 amb la contaminació atmosfèrica.
• Encara que no són objecte de l'informe, les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5) i l'ozó també han disminuït de manera notable en la primera meitat de la primavera. La dràstica reducció de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), principal contaminant precursor de l'ozó, pot haver contribuït a aquesta circumstància, al costat del temps inestable i plujós.
• La crisi de la Covid–19 demostra que la reducció estructural del trànsit motoritzat i els canvis en les pautes de mobilitat són la millor eina per a rebaixar la contaminació de l'aire a les ciutats, encara tenint en compte l'excepcionalitat de la situació extrema que estem vivint.

«En definitiva, aquesta dramàtica situació creada per la Covid–19 ve a corroborar alguna cosa en la qual ve insistint Ecologistes en Acció i tota la comunitat científica: que la reducció del trànsit motoritzat a les ciutats té clars efectes en la disminució de la contaminació, el que, aiximateix suposa una important millora de la salut pública», han explicat.

Per a Ecologistes en Acció, s'ha de «potenciar la mobilitat activa per als vianants i ciclista, cedint més espai per a aquests mitjans i establint el límit de velocitat urbana en 30 quilòmetres per hora. El transport públic és essencial per a la mobilitat urbana, per la qual cosa ha de garantir-se la seva viabilitat amb una llei de finançament. Una vegada superada la crisi, ha d'accelerar-se la implantació de zones de baixes emissions àmplies i ambicioses».