El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, sosté que les Balears són «competitives a nivell internacional, ja que són una regió molt potent en turisme» malgrat que «fa molts anys que alguns diuen que s'ha de repensar el model».

Així s'expressa el titular d'Economia en una entrevista concedida a Europa Press, en ser preguntat per les dades d'Eurostat que reflecteixen una pèrdua de PIB per càpita a les Balears respecte de la mitjana de la UE, fins i tot en els anys previs a la crisi sanitària de la Covid, quan a principis de segle se situava per sobre de la mitjana.

«El model econòmic de les Balears fa molts anys que hi ha alguns que diuen que s'ha de repensar però, al meu entendre, les Balears són competitives a nivell internacional, ja que són una regió molt potent en turisme i perdre aquesta oportunitat seria un absurd» indica.

D'aquesta manera, el conseller assegura que el Govern «no concep la possibilitat que les Balears no continuïn sent líders mundials en turisme, perquè és el principal sector econòmic» i, per tant, «no es pot prescindir d'aquest en cap cas».

Costa apunta que «cal millorar el turisme» i «analitzar i intentar pal·liar els efectes negatius» que té tota activitat econòmica, com assenyala que és el cas del turisme «en alguns casos», però «molts són positius».

Així mateix, remarca que el potencial de creixement, sobretot en volum, del sector turístic a les Balears és «limitat», atès que es tracta d'«una regió insular» i «l'arxipèlag són unes illes fràgils». «No es pot créixer en volum turístic, és indiscutible», agrega Costa.

«Per tant, el Govern és conscient que cal explorar altres vies de creixement a futur, que puguin ser més sostenibles i no necessàriament vinculades al turisme, encara que poden complementar al sector turístic», destaca.

En aquest sentit, des de la seva Conselleria aposten per «potenciar» sectors com el tecnològic o el nàutic però, sobretot, que «no suposin un consum de territori important».

Així, en ser consultat per si el Govern confia que aquestes noves parcel·les econòmiques pal·lien aquesta pèrdua de poder adquisitiu i bretxes de desigualtat, Costa respon que «sí», ja que les Balears «necessiten créixer econòmicament en el futur i si no es pot créixer tant com seria desitjable en sectors com el turisme, cal explorar altres vies».

«Els fons Next Generation han d'enfocar-se a aquesta transformació econòmica de les Balears, que garanteixi ingressos i augments de renda per càpita en el futur dels ciutadans», afegeix.

Preguntat sobre la governança autonòmica d'aquests fons, el conseller censura la «desagregació total entre ministeris i dels ministeris a les conselleries de les comunitats autònomes», alguna cosa que, des del seu punt de vista, suposa «una complexitat molt important» i «una situació d'un cert desori en la part dels ingressos».

«A més, aquests traspassos que es fan a les comunitats autònomes dels fons venen amb unes profundes rigideses marcades pel propi Govern espanyol i els ministeris, per la qual cosa deixen un marge mínim a les comunitats autònomes per a destinar els fons a les necessitats de cadascuna de les comunitats autònomes», recalca.

En aquest sentit, assenyala que les autonomies «decideixen molt poc» en relació als projectes que han d'assignar-se'ls el fons europeus, per la qual cosa aquesta «rigidesa» provoca, en la seva opinió, «una falta d'adaptació dels fons a les realitats autonòmiques» i que, en conseqüència, «no es destinin a transformar les economies regionals, que seria el desitjable».

Peculiaritats no finançades

Quant a la reforma del model de finançament autonòmic, Costa especifica que la proposta de les Balears serà «més d'acord amb la seva realitat», perquè entenen que «hi ha unes certes peculiaritats que no estan prou compensades amb l'actual sistema de finançament».

Entre aquestes, assenyala al factor d'insularitat, recollit en la Constitució (espanyola), que, des del seu punt de vista, «ha de tenir més pes en el sistema de finançament». D'altra banda, malgrat mostrar-se comprensiu amb les possibles reivindicacions de «les Comunitats Autònomes que decreixen en població», argumenta que l'increment poblacional de «l'Espanya que s'omple, ha d'estar recollida en el nou sistema de finançament».

A més, al·lega un altre component de les Balears com la població flotant, atès que durant els mesos més forts de temporada turística, la població flotant «condiciona també la prestació de serveis públics».

De la mateixa manera, Costa reclama «potenciar» l'autonomia tributària perquè les comunitats autònomes tenguin capacitat per a «modular els seus ingressos», ja que són «administracions adultes que poden prendre decisions». Per això, demana «avançar» per tenir «més capacitat normativa» en imposts com l'IRPF, imposts de Successions i Donacions o el de transmissions patrimonials, entre d'altres.

Després de les eleccions del 23J, una de les possibilitats que s'ha plantejat per a aconseguir un acord de Govern és la condonació del deute de les autonomies. Al fil d'aquesta qüestió, Costa ressalta que les Balears «no han fet bandera d'una potencial condonació del deute», ja que, a pesar de l'«elevat deute" de les Balears, l'arxipèlag està refinançant el deute gràcies al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) de «forma pràcticament automàtica», per la qual cosa tenen «una tranquil·litat important en aquest sentit».

«És evident que les Balears no acceptarien en cap cas que es condonàs el deute a altres comunitats autònomes i no es fes un tracte exactament igualitari amb les Balears», insisteix.

Així, Costa retreu que aspectes «tan importants» com una potencial condonació de deute, «han de ser tractats en els òrgans on es tracten aquestes coses, que és el Consell de Política Fiscal i Financera, i si s'analitza, que sigui una qüestió que beneficiï de manera igual a totes i cadascuna de les comunitats autònomes».

Règim Especial de les Balears

Quant al Règim Especial de Balears (REB), el vicepresident del Govern ha demanat un desenvolupament reglamentari del règim fiscal per a «donar seguretat jurídica a les empreses que tenen dret a aplicar-se les reduccions d'impostos vinculades al REB».

D'altra banda, ha criticat que aquest règim fiscal no tengui un caràcter «permanent», ja que només dura fins a l'any 2028, per la qual cosa ha sol·licitat al Govern espanyol la seva perdurabilitat en el temps i que es revisi si és necessari.

Costa afirma que «Les compensacions a la insularitat en comptes d'entendre-les com a ajudes que permeten compensar una desigualtat amb la resta del continent --com les ajudes al transport--, són considerades ajudes d'Estat i, en conseqüència, estan topades per la regla de mínimis, per la qual cosa s'ha d'augmentar per a ajudar amb imports més elevats».