Conèixer i comprendre millor com els fruits i llavors de Posidonia oceanica es dispersen a la mar i com l'espècie està interconnectada en diferents àrees de l'oceà podria ser clau per definir àrees de conservació i restauració de la posidònia. Aquest és el punt de partida d'un estudi dut a terme per personal investigador de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i la Universitat d’Aarhus (Dinamarca).

A través de models matemàtics de simulació i l'anàlisi de xarxes de connexió, l'equip de recerca proposa un nou enfocament més eficient que permet de comprendre més bé la manera com la posidònia es dispersa i es connecta en diferents sectors de la costa en l'arxipèlag de les illes Balears. Així mateix, aquest enfocament possibilita identificar àrees clau per a la conservació i restauració de les praderies de posidònia, especialment a l'arxipèlag Balear.

L'estudi aconsegueix identificar àrees on és probable recol·lectar grans quantitats de fruits de posidònia, àrees on el reclutament natural pot ajudar en la recuperació de les praderies marines, zones que requereixen intervenció per facilitar-hi la recolonització i llocs que han de rebre prioritat, en cas de mal a les praderies marines, per mantenir la connectivitat.

Aquest coneixement pot guiar les persones responsables de conservar-la en l’àmbit regional per prendre decisions informades per protegir i restaurar aquestes praderies submarines de manera efectiva. Aquest enfocament és crucial per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes marins, especialment per a hàbitats d'interès comunitari com els de Posidonia oceanica a la mar Mediterrània.

Mètodes científics per a cuidar els oceans i la vida marina

L'equip de recerca es va encarregar de recopilar informació durant més d'una dècada a les costes i sota l'aigua. Durant aquest període, els avanços tant en les observacions oceàniques satel·litàries com in situ, combinades amb models numèrics d'alta resolució, varen permetre també millorar de manera significativa la representació dels corrents marins. Integrant tot aquest coneixement, la recerca principal que va conduir als resultats publicats en la revista Biological Conservation es va dur a terme en un any de treball en el qual el personal investigador va posar el focus en la simulació en un supercomputador dels processos de dispersió de fruits i llavors de posidònia, així com en l'anàlisi de les xarxes de connexions entre diferents praderies marines.

Mitjançant la integració de models hidrodinàmics d'alta resolució i biològics, l'equip científic va aconseguir simular com els fruits i llavors d'aquestes espècies es desplacen a la mar pels corrents i el moviment de l'aigua. Això els va permetre predir on podrien arribar aquestes llavors i com es mouen a l'oceà.

D'altra banda, es va utilitzar un tipus especial de matemàtiques, la topologia, per veure com diferents llocs en les costes balears estan connectats entre si, la qual cosa va ajudar a descobrir quines són les zones més importants i com es pot ajudar a protegir-les.

La combinació d'aquests dos mètodes contribueix a entendre millor com les plantes marines es dispersen i com es pot cuidar de manera més efectiva l'oceà i la seva vida marina.

Un nou horitzó per a la conservació de la posidònia

Les praderies de Posidonia oceanica són crucials per a la biodiversitat, la distribució d'espècies i la recuperació dels ecosistemes marins.

Malgrat l'existència de polítiques de protecció, els darrers anys s'ha observat un declivi continu de les praderies d'aquestes pastures marines, degut majoritàriament a l'impacte de les activitats humanes.

A les Illes Balears aquestes pressions s'intensifiquen encara més a causa del turisme, per això se subratlla la necessitat urgent de prioritzar àrees per a la protecció i restauració de les praderies de posidònia.

Aquesta recerca obre horitzons importants en la conservació i gestió dels ecosistemes marins a les illes Balears i més enllà. Els resultats permeten una millor conservació i restauració de les praderies marines, una gestió més sostenible del turisme i l'aplicació d'aquests mètodes en altres regions per protegir els ecosistemes marins a tot el món.

La col·laboració internacional i la recerca científica continuen sent fonamentals per garantir la supervivència d'aquestes praderies submarines i la salut general dels ecosistemes marins a la Mediterrània.