La Fundació Gabriel Alomar llança la primera edició del seu Anuari -la corresponent a l’any 2022-, una publicació que neix amb vocació de continuïtat i que té per objectiu principal fomentar el coneixement i la difusió del pensament progressista en general i del socialista en particular.

En aquesta primera edició hi han participat més d’una dotzena de col·laboradores i col·laboradors a través d’articles d’opinió i investigació sobre temàtiques tan heterogènies com la sostenibilitat i la transició energètica, la igualtat i la conciliació, els drets de les persones majors, l’economia i l’ocupació i l’anàlisi política. També, i especialment, l’impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 a les Illes Balears des de diferents enfocaments té un protagonisme destacat en aquesta primera edició de l’anuari.

De fet, aquest projecte es va posar en marxa just abans de l’esclat de la pandèmia, motiu pel qual es va haver d’ajornar-ne la publicació. És per això que alguns dels articles, que foren elaborats en els anys 2020 i 2021, se centren principalment en l’actualitat política, econòmica i social d’aleshores.

«Hem volgut mantenir l’esperit original que va incentivar la redacció d’aquest primer anuari atesa la importància cabdal que va tenir la crisi sanitària per a la població, no només de les Illes Balears, sinó d’arreu del món, i donar a aquest fenomen el pes que, sense cap mena de dubte, va tenir i continua tenint en el dia a dia de milions de persones», expliquen des de la Fundació.

L’anuari s’enceta amb les presentacions de la presidenta i el vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar: la Secretària General del PSIB-PSOE, Francina Armengol, i el Secretari d’Organització, Cosme Bonet, respectivament.

Bonet també és l’autor d’un dels articles que es podran consultar en aquesta publicació, centrat en el canvi de paradigma polític, social i cultural que va suposar per a l’arxipèlag la conformació del primer Pacte de Progrés a les Balears, el 1999, encapçalat per Francesc Antich.

El director de la fundació i Secretari d’Idees i Projecte Polític del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, qui també fou conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears durant la crisi sanitària, centra el seu article en les mesures que es varen dur a terme a les illes perquè la sortida de l’esmentada crisis fos el més justa i igualitària possible gràcies a les polítiques progressistes impulsades per l’executiu autonòmic, encapçalat per la socialista Francina Armengol, i el Govern d’Espanya, presidit pel socialista Pedro Sánchez.

L’anuari també recull articles d’experts com són l’economista Carles Manera, els politòlegs Cristina Font i Eli Gallardo, el metge i gestor sanitari Josep M. Pomar, l’exconseller de Turisme Celestí Alomar o el secretari de Palma XXI, Jaume Garau.

Així mateix, es poden llegir les dissertacions de distintes persones que durant la legislatura passada varen ocupar càrrecs destacats en les institucions de les Illes Balears, bé gestionant els efectes de la crisi de manera directa, bé des del seu paper de representants institucionals. És el cas, per exemple, de l’exconseller de Presidència del Consell de Mallorca Javier de Juan, el ja mencionat Iago Negueruela o els diputats en la X legislatura al Parlament de les Illes Balears Silvia Cano, Carles Bona, Beatriu Gamundí, Jordi Marí, Pilar Carbonero o Antonio J. Sanz.

La Fundació Gabriel Alomar

La Fundació Centre d’Estudis Socials i Desenvolupament Gabriel Alomar va néixer l’any 2006 amb l’objectiu prioritari de «fomentar el coneixement i la difusió del pensament socialista».

Pretén generar «un espai de diàleg i de reflexió, un marc on les persones de pensament progressista puguin compartir les seves aportacions. Un mitjà per impulsar un debat actiu per tal de donar respostes innovadores als reptes que planteja la societat balear d’avui».

Inspirats en la figura de l’intel·lectual mallorquí Alomar i Villalonga, la Fundació «és també un centre de promoció de la cultura i de la identitat de les Illes Balears i participa en projectes de cooperació cultural d’àmbit europeu».

Podeu consultar l'Anuari aquí.