El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, s’ha reunit a Madrid amb la directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, María Jesús Rodríguez de Sancho, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern espanyol, per a tractar la greu problemàtica generada a les Illes per la introducció de serps, que estan fent desaparèixer les espècies endèmiques de sargantanes.
Ferrer ha explicat que actualment aquestes espècies, claus per al manteniment de l’equilibri mediambiental a Eivissa i Formentera, es troben en perill d’extinció. La directora general ha qualificat aquesta situació de «catàstrofe ecològica» i ha manifestat que es posa a disposició del Govern de les Illes Balears -qui té les competències en Medi Ambient per a fer front a la plaga- per a donar suport a les accions que es duguin a terme per a frenar aquesta situació.
María Jesús Rodríguez ha explicat al senador que el Ministeri per a la Transició Ecològica treballa en altres comunitats donant suport a la captura d’espècies invasores, per la qual cosa pot facilitar línies d’ajudes a les administracions autonòmiques, que són qui tenen les competències per actuar damunt del territori.
En el cas d’Eivissa, els plans d’actuació són a càrrec de la conselleria de Medi Ambient del Govern, mentre que també el Consell i ajuntaments realitzen accions. D’altra banda, ‘SOS salvem sa sargantana pitiüsa’ aglutina un moviment de persones conscienciades en una lluita en què també participen entitats com Amics de la Terra o l’Institut d’Estudis Eivissencs. El senador considera que seria important que les accions anessin coordinades, que s’hi destinassin molts més recursos, més implicació de totes les administracions i que, a més a més, la totalitat de les trampes puguin estar subvencionades.
El senador també ha explicat a la directora general que s’està plantejant la creació de santuaris de sargantanes, per conservar l’espècie i reintroduir-la en cas d’extinció. Ha recordat que les sargantanes són clau per a l’equilibri ecològic de les illes, ja que, entre altres coses, eviten les plagues de petits insectes, que són la base de la seua alimentació, i es mengen els paràsits dels arbres, que amb la sequera actual estan assecant-se.
