Manifest de la Coordinadora Transfeminista del 8 de març de 2024:

«Aquest 8M tornam a sortir al carrer per reivindicar un feminisme de classe, combatiu i transinclusiu. Un feminisme que defensi que som moltes, que som diverses i que només juntes i rebels recuperarem l'essència revolucionària del feminisme.

Avui feim una crida a totes les feministes a tornar a activar-se en la lluita, però això ho hem de fer totes, sense deixar ningú enrere, especialment les més oprimides pel cisheteropatriarcat, aquelles que no han de trencar el sostre de cristall, sinó que lluiten cada dia en el sol farragós de l’aliança criminal que conformen el patriarcat i el capital.

Davant l’ascens de l’extrema dreta i la desarticularització dels moviments socials, les dones treballadores necessitem organitzar-nos al voltant de perquè se'ns oprimeix, recordant el caràcter de classe i la combativitat d’un moviment de masses com el nostre. Aquests darrers anys, les feministes vàrem posar al centre de la política i el debat públic la vida de les dones i ara, davant l’amenaça de l’extrema dreta i el retorn als dictats més masclistes de la nostra societat, ho haurem de tornar a fer, hem de tornar a sortir al carrer i estar més fortes, unides i organitzades que mai.

Guanyem Igualtat legal… però no REAL. Per això L'eina bàsica és la co-educació de les nostres criatures, que són el nostre present i futur.

És l’hora de què tornem a recuperar els espais de lluita que la institucionalització del feminisme ha desactivat i volgut dividir, en la seva lògica de si no pots amb el teu enemic uneix-te a ell. Per tal d'aconseguir-ho hem de tornar a les reclamacions que impugnen qualsevol sistema d’opressió, unides, perquè fins que totes no siguem lliures cap ho serà realment.

Creiem que el MFM (Moviment Feminista de Mallorca) ha abandonat els seus valors fundacionals d'inclusivitat, diversitat i combativitat. Per això, des de la Coordinadora Transfeminista no ens agrada parlar de la divisió o ruptura com diuen a la premsa, perquè sabem que representam el feminisme del 99%, el de totes i per a totes: un feminisme inclusiu i interseccional.

Volem un feminisme transinclusiu, perquè ens sabem diverses i no podem deixar a aquelles més oprimides enrere, defensam que si en toquen a una, ens toquen a totes i que cal posar les reclames de les més oprimides al centre del debat. Per això recalcam la importància de l’organització de les dones trans dins el feminisme, ja que pateixen atacs igualment misògins i una violència encara més descarnada que es reprodueix molt de cops des de les pròpies institucions. No oblidem que les dones som travessades per diverses opressions que accentuen la nostra precarietat i, per això, és imprescindible entendre la lluita feminista des d’una òptica que reflecteixi la seva intersecció amb la resta de lluites.

Volem un feminisme internacionalista, perquè sabem que el patriarcat exerceix la seva opressió sense entendre de fronteres i que la millor eina amb la que comptem les treballadores és la solidaritat. Per això, des de la Coordinadora Transfeminista ens desmarquem de les premises polítiques i imperialistes que justifiquen, mitjançant una suposada reivindicació feminista i LGTB en un exercici de pinkwashing, el genocidi del poble palestí per part d’Israel. Des de d’aquí enviam tot el nostre suport a la legítima lluita del palestins i l’organització de les dones palestines, que formen part de tots els moviments de resistència. Avui i sempre des del riu fins a la mar, Palestina Llibertat!

Volem un feminisme de classe, perquè les dones treballadores continuem essent explotades, discriminades i oprimides en tots els àmbits de les nostres vides, gràcies a l’aliança criminal del patriarcat i el capitalisme, en un sistema on cada cop és més evident la feminització de la pobresa i la càrrega invisibilitzada de la divisió sexual del treball. Precisament la nostra posició com a dones treballadores, tant les que treballen fora de casa per un sou com les que treballen dins de casa de manera gratuïta per seguir reproduint la vida, la que ens fa ser la diana de totes les formes de violència patriarcal, passant per la jurídica, la psiquiàtrica, l’obstètrica, la simbòlica, la sexual, la de gènere, i moltes altres.

Els centres de treball continuen sent espais insegurs per les dones treballadores. Els protocols d’antiassetjament laboral son ineficaços, una mera rentada de cara. El recent cas del CSIC és un clar exemple de la impunitat amb la que els assetjadors actuen en els centres de treball. Malgrat haver activat el protocol d’antiassetjament, la completa inacció per part del CSIC va portar a la companya a una situació extrema en la que es va veure obligada a conviure de nou amb el seu assetjador dins el mateix vaixell, situació que la va portar al suïcidi. Aquest cas ha estat desestimat per la via judicial, demostrant de nou el paper de les institucions a l’hora de mantenir les estructures patriarcals.

Per tant, som decididament anticapitalistes. Perquè el capitalisme viu de la doble explotació de la dona, com a assalariada i com a reproductora de mà d’obra gratuïta a través de les tasques de cures i domèstiques. Perquè és el capitalisme el que s’encarrega de garantir el poder de les classes dominants sobre les classes populars, mentre nosaltres continuem cada vegada més precàries. Com a tal, les dones treballadores formem part de totes les lluites socials i revolucionàries i som imprescindibles per la seva execució, doncs no hem d’oblidar que som el 50% de la població.

Per tot això, un any més tornem a sortir al carrer, més fortes, unides i organitzades que mai. És la nostra unió la que tindrà la força per assolir transformacions reals de les estructures que reprodueixen la nostra explotació. Perquè no hem d’oblidar que el moviment feminista és un moviment de masses que ve a impugnar tot un sistema, venim a canviar-ho i a qüestionar-ho tot i, per això, ens tenen tanta por.

Juntes som i serem revolucionàries i rebels!

Visca la lluita feminista i visca Palestina Lliure!»