Des del GOB Menorca denuncien que la gran densitat d’embarcacions que es mouen pel litoral menorquí a l’estiu està generant problemes de seguretat amb els banyistes i altres usuaris de la franja propera al mar. A més, la velocitat i el soroll permanent representen també impactes per al medi marí.

L’any 2020 es va fer un estudi de la capacitat de càrrega nàutica de cada illa fora dels ports. Comparant la capacitat resultant de les diferents cales i platges de l’illa (2.115 embarcacions) amb les barques fora de port detectades amb un vol aeri fet pel Consell Insular l’any 2010 (2.344 embarcacions), es conclou que fa 14 anys ja se superava la capacitat de càrrega.

En els anys 2007 i 2008 el GOB va dinamitzar una campanya sota el lema 'Jo dic PIC' (Pla Insular de la Costa). El 2009 es va iniciar un interessant procés de concertació de les administracions i els agents implicats en les activitats al litoral, sufragat pel Ministeri que albergava Costes.

«Es varen fer reunions que generaven un alt consens i es van ordenar espais molt afectats pel descontrol, com la platja des Grau. També es van fer vols aeris per comptar quantes embarcacions hi havia realment a Menorca. Però el canvi polític de 2011 va frenar aquell procés virtuós i no s’ha tornat a emprendre», expliquen des de l’entitat ecologista.

El GOB ha continuat demanant una ordenació que racionalitzi els usos i la intensitat d’embarcacions al litoral. Aquesta petició es troba recollida en el Pla Territorial de Menorca sota la denominació de Pla per a l’ordenació de litoral, un instrument que tindria la categoria d’un Pla Director Sectorial.

«La gent que va al mar des de terra representa el gruix més gran d’usuaris del litoral, però no es troben mai representats a les taules de decisió. Les administracions haurien de tenir molt present que hi ha un alt risc d’accident quan les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat o obliden que cal circular amb velocitats que no representin perill», asseguren des del GOB Menorca.

Anar molt ràpid també provoca impactes ambientals considerables, perquè es remouen els fons i augmenta la terbolesa, i perquè els sorolls es propaguen molt fàcilment dins l’aigua, amb una afectació important a la fauna marina. Així, el GOB demana que s’augmenti la franja des de la costa on es limita la velocitat, que hauria de passar dels 50 metres actuals als 300 metres, com tenen per exemple a França.

«Les zones de protecció dels banyistes també hauria de ser molt més gran del que acostuma a ser. En algunes cales i platges, les embarcacions s’atraquen molt a la zona on neda la gent i això representa un perill evident». D’aquesta manera, des del GOB es recomana als ajuntaments que demanin a Costes que les senyalitzacions a cales i platges es posin a una major distància de la vorera.

El GOB també demana que l’administració doti les costes de les illes de més serveis de vigilància, a fi de reduir els comportaments fora de norma.