L’Aula de Graus de l’edifici Mateu Orfila de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha acollit aquest passat dijous la conferència del Dr. Joan Cuscó Clarasó, professor de la Universitat de Barcelona (UB), ‘Geografia del pensament filosòfic a les Illes Balears’. La xerrada, organitzada pel grup d’investigació filosòfica Epokhé amb el suport de l’Associació Filosòfica de les Illes Balears (AFIB), ha fet un recorregut pel context del pensament a les Balears, en especial dels darrers segles de lul·lisme, destacant la importància del pensament insular en el context del pensament dels Països Catalans. A l’acte hi han assistit nombrosos alumnes i membres de la comunitat universitària interessats en temes filosòfics.
Cuscó ha començat la seva intervenció reflexionant sobre el concepte de ‘geografia’ aplicada al pensament, destacant el caràcter unitari i humà del paisatge lingüístic que conforma la reflexió filosòfica. En aquest sentit, dut al terreny del pensament en llengua catalana, ha destacat la figura de Ramon Llull com a precursor del llenguatge científic i creador de conceptes, que suposà un prompte reconeixement del català com a llengua de cultura. Un fet que ha comparat amb el que suposà per a l’alemany l’obra d’Immanuel Kant, cinc segles després de Llull. La filosofia, ha assegurat Cuscó, també crea i conforma la llengua.
Des de la figura de Llull, Cuscó, que ha reivindicat la necessitat de teixir el fil de la nostra pròpia història de pensadors i filòsofs, ha explicat els darrers segles de lul·lisme i les vicissituds entre l’acadèmia catalana i les institucions no reglades que, en alguns moments de la història, a causa del tancament de les universitats i la persecució de la llengua i la censura de les idees, han estat les encarregades de transmetre el llegat filosòfic i de coneixement. En aquest sentit, el professor d’Estètica ha destacat com el segle XVIII és un dels més interessant en el context de la filosofia a les Illes, quan Palma i Menorca es convertiren en centres del pensament filosofic i de debat, sobretot a Menorca, de les noves idees il·lustrades. Cuscó ha recordat que després de 1714 les universitats catalanes es tancaren i foren prohibides les idees vingudes de l’exterior, alhora que s’imposà un model centralitzador d’Estat. És en aquest context que Menorca, que passà a ser Britànica, es convertí en far del pensament en català i focus de difusió, per exemple, de les noves idees reformadores de Voltaire. En aquest sentit, ha destacat figures com Antoni Febrer, Vicenç Albertí o Pasqual Calbó com a mostres de pensament d’aquests corrents que volien obrir-se a les noves idees del segle de les llums.
Ja al segle XX, Cuscó, que es troba a punt de publicar una ‘Història de la Filosofia dels Països Catalans’, ha destacat la figura central de Sebastià Trias Mercant, no només pel que fa al lul·lisme, sinó també per la difusió del pensament i la cultura illenca. De fet, ha ressaltat la tasca pionera de Trias Mercant i els seus volums de la ‘Història del pensament a Mallorca’ com a promotors de l’estudi històric del pensament en els territoris de parla catalana. Una fita que ha assemptat les bases de les recerques actuals en el camp del pensament nostrat. Cuscó ha citat i reivindicat un article que publicà Diari de Balears (actual dBalears) l’any 1971 en el qual l’antropòleg i filòsof mallorquí reivindicava que «el lloc natural de la filosofia és el carrer» i ha reflexionat sobre les implicacions actuals entre l’acadèmia i la societat. És així que el professor ha conclòs la seva intervenció advocant per la necessitat d’una filosofia en la nostra llengua: una filosofia oberta a la societat, que sigui expressió d’una llengua de coneixement, i que no es quedi com a mer reliquiari acadèmic, sinó que tengui en compte el batec i els interessos socials del conjunt de la ciutadania.
Filosofia, pensament i música
Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971) és doctor en filosofia per la UB i professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la mateixa universitat. A més, és un acreditat musicòleg membre de les societats de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans. És sotsdirector i responsable de recerca de les Aules de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conservador de l’Arxiu Musical de Vinseum i coordinador a Els Juliols de la UB. Des del 1989 ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i una trentena de llibres sobre filosofia, música i etnografia. En aquest sentit, al filòsof Francesc Pujols, li ha dedicat dos llibres: ‘Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox’ (2008) i ‘Francesc Pujols i la filosofia’ (2012). També és autor de ‘Tiempo y música’ (1999), juntament amb Josep Soler, ‘Francesc Xavier Llorens i Barba i el pensament filosòfic a Catalunya’ (1999), ‘Rodolf Llorens i Jordana. Més enllà del Noucentisme’ (2002), ‘Filosofia i consciència. Francesc Xavier Llorens i Barba’ (2010) i ‘Apunts d’estètica. Pau Milà i Fontanals’ (2011), entre d’altres.
