El Dia Mundial contra la Sida, que des de fa 35 anys se celebra el 1r de desembre, aquest 2024 porta com a lema 'Emprenguem el camí dels drets: La meva salut, el meu dret', amb la intenció de llançar el missatge que es pot posar fi a la sida si els drets de totes les persones estan protegits. Amb els drets humans al centre i les comunitats autònomes al capdavant, es pot posar fi a la sida com a amenaça de salut pública d'aquí al 2030.

Per la seva banda, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) apel·la els mandataris i ciutadans de tot el món a defensar el dret a la salut esmenant les desigualtats que obstaculitzen els progressos cap a la fi de la sida.

A les Balears s'aborden diferents estratègies relacionades amb les infeccions pel VIH (virus d'immunodeficiència humana, més conegut com a virus de la sida) de manera conjunta i transversal amb altres institucions, associacions i amb la societat en general. Hi ha programes implantats adreçats a prevenir nous contagis i, paral·lelament, aconseguir un diagnòstic i tractament precoç que també evitin més infeccions.

La promoció de l'ús del preservatiu, fent especial èmfasi en la població jove, la profilaxi prèvia a l'exposició al VIH, l'educació sexual i la lluita contra l'estigma que encara acompanya les persones contagiades, són altres accions que es duen a terme.

Taxa més baixa de la història

Els resultats ja s'estan notant. Segons les dades no consolidades del Servei d'Epidemiologia, dependent de la Direcció General de Salut Pública, l'any 2023 es varen diagnosticar 89 infeccions pel VIH a les illes, un 13,6% menys que les 103 detectades el 2022. A més, aquests nous contagis situen la taxa d'incidència en els 7,36 casos per cada 100.000 habitants, la més baixa del període 2003-2023 des que es duu a terme el registre de casos acumulats, notificats o detectats a cada exercici.

Dels 89 nous contagis diagnosticats l'any passat, baixen els casos entre el gènere femení, de 33 diagnòstics el 2022 se n'ha passat a 10 el 2023, i entre els homes, que baixen de 113 a 79. En general, s'han diagnosticat menys casos. També disminueixen tant els diagnòstics de contagis recents com els tardans.

Per illes, a Mallorca s'han detectat 76 nous casos, 12 a les Pitiüses i 1 a Menorca. Pel que fa a les categories de transmissió, 59 contagis es varen produir entre homes que mantenien relacions sexuals amb altres homes, 26 entre persones heterosexuals, 1 en un fill d'una mare en situació de risc i en els 3 restants es desconeixia la manera com es varen contagiar.

La lectura d’aquestes dades permet concloure que s’està consolidant una tendència descendent de la incidència global del VIH a les illes. La taxa anual màxima es va donar l'any 2008, quan es varen diagnosticar 209 contagis i es va situar als 19 casos per cent mil habitants. A partir d'aquest exercici i amb lleugeres oscil·lacions puntuals, la tendència és clarament de descens de nous diagnòstics.

Les Illes Balears, per sota de la mitjana estatal

Tot i que la taxa anual de les Balears se situava habitualment per sobre de la mitjana estatal, el descens de casos el 2023 les iguala. Fins al 30 de juny de 2024, el Ministeri de Sanitat va rebre la notificació de 3.196 nous diagnòstics de VIH el 2023, cosa que representava una taxa de 6,65 casos per 100.000 habitants sense ajustar pel retard en la notificació. Després de la correcció per aquest retard, s'estima que, quan s'hagi completat la notificació de tots els diagnòstics realitzats enguany, la taxa estatal per al 2023 serà de 7,38 casos per 100.000 habitants, superior als 7,36 contagis nous de les Balears.

A la sèrie 2003-2023 s'han diagnosticat a les illes 3.270 infeccions pel VIH: 2.703 a Mallorca (82,7%), 430 a les Pitiüses (13,1%) i 137 a Menorca (4,2%). Per gèneres, 2.675 varen ser homes i 595 dones. Per franges d'edat, el percentatge més alt (37,8%, 1.237 casos) es dona entre els 30 i 39 anys, seguit dels contagis entre persones d'entre 40 i 49 (24,8%, 811) i entre els 20 i 29 anys (22,8%, 744) en tercer lloc.

El 46% dels contagis (1.504) es varen produir entre el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb altres homes, el 39,9% (1.305) entre persones heterosexuals i el 9,6% (314) entre usuaris de drogues per via parenteral, categoria de transmissió en descens notori. Per nacionalitat, el país d'origen de 1.962 dels casos de VIH diagnosticats a les Balears entre el 2003-2023 era Espanya, mentre que els 1.307 restants corresponien a persones nascudes fora d'aquest país. Del cas que completa la xifra total se'n desconeix la nacionalitat.

El diagnòstic tardà, un desafiament

El diagnòstic tardà continua sent un desafiament, ja que es dona al 56,5% dels casos de VIH entre les dones i al 48,9% entre els homes. Això és un problema, ja que en el moment d'aquests diagnòstics tardans l'estat immunològic dels afectats ja està molt deteriorat.

Un diagnòstic precoç permet no només accedir amb rapidesa als tractaments, cosa que millora substancialment la qualitat de vida dels infectats, sinó que disminueix també les malalties relacionades amb el VIH, la mortalitat per aquesta causa, a més que permet als afectats conèixer-ne el contagi i adoptar mesures de precaució per evitar transmetre el virus a altres persones.