El funcionariat de les Balears perd entre 600 i 1.100 euros anuals amb els acords retributius entre el Govern espanyol, CCOO i UGT

dBalears17/01/25 19:01

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5% de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. L’STEI Intersindical exposa que «sembla una bona notícia, però no ho és». Aquest 0,5% no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO. El sindicat indica que «és hora de fer un balanç econòmic de què han suposat els increments retributius i les seves modulacions»:

L’STEI afirma que si es calcula l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 haurà vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si s’aplica l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, s’obté una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. «Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria…», confirma el sindicat.

Si es fa el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. «Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears», sentència.

Per concloure, el sindicat afirma que el conjunt dels empleats públics, «des d’un subaltern fins a un metge, per exemple», podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.