Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans han anunciat que coorganitzaran la gran Nit de les Lletres Catalanes, que tindrà lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya el 14 de març de 2026. Es tracta d’una nova cita cultural que es vol convertir en la gran festa de les lletres catalanes, segons han explicat els presidents de les dues entitats, Xavier Antich i Teresa Cabré. «Un gran esdeveniment icònic, que actualment no existeix en aquesta dimensió, i que ha de servir d’altaveu d’un dels grans actius del nostre país», amb l’objectiu que les lletres «aconsegueixin brillar amb tota la seva potència creativa i projectar-se nacionalment, però també internacionalment, amb tota la seva fortalesa i excel·lència», ha precisat el president d’Òmnium, que ha afegit: «La 75a edició de la Nit de les Lletres Catalanes no és només una entrega de premis que dona continuïtat a la Nit de Santa Llúcia, sinó que és una cita cultural de referència adreçada al conjunt de les lletres catalanes i dels Països Catalans i, el més important, amb la implicació de tota la cadena del sector del llibre del país: des dels autors fins als lectors, passant pels traductors, editors, llibreries i biblioteques». Per la seva banda, la presidenta de l’IEC ha afegit que «és una proposta de país que empodera els escriptors i escriptores en un moment dolç per al sector del llibre en català i que reforça el sentiment d’orgull i de pertinença al col·lectiu d’autors en llengua catalana».

«Aquesta edició suposa un canvi d’escala, però també un canvi de model», ha afegit Antich a la roda de premsa. «Es tracta d’una transformació que va més enllà d’una mutació formal o de terminologia» perquè la Nit de les Lletres Catalanes «ha de ser una gran gala que impliqui tot el sector, però alhora un clam, una radiografia i una bandera». «Com més lectors i lectores tinguem, com més forta sigui la nostra literatura i el nostre sector, més culta, més democràtica i més humanista serà la nostra societat», ha afegit. Per això, el president d’Òmnium ha considerat una gran notícia poder continuar aquest projecte amb l’IEC, que és la «màxima institució de la llengua per a tots els territoris de parla catalana, màxima autoritat normativa i acadèmica de la llengua, i centre d’estudis i recerca en tots els àmbits del coneixement». La presidenta de l’IEC ha refermat el suport de l’IEC com a acadèmia nacional de Catalunya a tots els actors del sector editorial català i ha constatat que «la iniciativa dona resposta a un buit que teníem; necessitàvem un esdeveniment de gran envergadura, íntegrament en català que, en definitiva, celebrés exclusivament les lletres catalanes».

La Nit de les Lletres Catalanes se celebrarà a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, un espai significatiu per a la història i l’evolució de la Nit de Santa Llúcia, que va començar a caminar el 1951. Va ser allà, al llavors Palau de Montjuïc —on ara hi ha el MNAC—, on es van celebrar la 25a i 50a edició d’aquest acte. Per a la 75a edició, doncs, es vol recuperar el simbolisme del lloc, així com esdevenir, amb el canvi de data, el gran tret de sortida de la campanya de Sant Jordi.

Premis que pretenen implicar tot el sector

La Nit de les Lletres Catalanes incorpora novetats en l’apartat dels premis respecte de la Nit de Santa Llúcia, tot i que es mantenen els guardons que ja s’entregaven fins ara a obra inèdita:

• Premi Sant Jordi de novel·la: convocat per Òmnium i editat per Univers. Enguany, es converteix en el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 75.000 € per al guanyador, i amb la possibilitat que el jurat consideri que el finalista també s’ha de premiar, en aquest cas, amb 10.000 €.
• Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions al millor recull de relats: convocat per Òmnium i editat per Empúries, amb una dotació de 6.000 €.
• Premi Carles Riba de poesia: convocat per Proa, amb una dotació de 5.000 €.
• Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil: convocat i editat per Elastic Books, amb una dotació de 6.000 €.
• Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies: convocat i editat per La Galera, amb una dotació de 4.000 €.

A més, també es mantenen el Premi Internacional J. B. Cendrós i el Premi de Comunicació Muriel Casals.

Amb la voluntat d’implicar tot el sector del llibre, i gràcies a la col·laboració de tots els actors que s’han implicat en aquest projecte, la Nit de les Lletres Catalanes incorpora també:

• Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (obra publicada): fins ara, s’entregava a finals de gener i recollia les obres editades fins a l’octubre. Ara, amb el canvi de data, el jurat podrà valorar totes les novel·les de l’any natural. El premi continua sent el més ben dotat a obra publicada, amb 25.000 €, i prestigia les millors novel·les de l’any, després d’una selecció prèvia feta per un jurat independent.
• Premi Montserrat Franquesa de Traducció (obra publicada): convocat pel PEN Català, s’entrega des del 2016 amb l’objectiu de reconèixer les millors traduccions literàries publicades en català l’any anterior. Té una dotació de 4.000 €.
• Premi Vinyeta FICOMIC (obra publicada): premi de nova creació convocat per FICOMIC. Reconeix el millor còmic publicat en català l’any anterior. Té una dotació de 2.000 €.
• Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica (obra inèdita): premi de nova creació convocat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica Barcelona, que hereta la trajectòria del Premi Frederic Roda i que esdevé el més ben dotat a literatura dramàtica de l’Estat, amb un premi de 15.000 € desvinculats dels drets d’autor.
• Premi Lo Somni al nou talent literari (obra inèdita): premi de nova creació convocat per La Magrana, a obra de narrativa, per a impulsar la creació en català i generar nous talents. S’hi podran presentar autores i autors novells que no tinguin cap obra publicada o que en tinguin, com a màxim, una. Té una dotació de 10.000 € desvinculats dels drets d’autor.

Una gran gala amb implicació pública i privada

La Nit de les Lletres Catalanes compta amb el suport de 3Cat, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l’Ajuntament de Barcelona. La presidenta de 3Cat, Rosa Romà, ha afirmat que «aquest nou impuls i aquesta transformació eren necessaris i importants per al país perquè permeten projectar encara més la literatura catalana». I per als mitjans públics del país això és rellevant perquè existeix el «repte de connectar amb els lectors i amants de la lectura que ja hi eren, però també intentant arribar a nous públics» per «ajudar a explicar, entendre i donar la visibilitat necessària a la literatura en llengua catalana». Al seu torn, el director de la ILC, Eduard Escoffet, ha remarcat que la literatura catalana viu «un moment dolç, i no només en terme d’autories, sinó també de traduccions i xifres», amb el repte d’arribar a un públic més ampli. «Si m’ho permeteu, situar la literatura al centre del debat cultural», ha dit, i ha remarcat la tasca que han de seguir fent les institucions, tant amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, com també sumant aliances amb projectes com la Nit de les Lletres Catalanes, per a donar suport a tota la cadena del llibre.

L’acte també comptarà amb el patrocini principal de Bonpreu Esclat, i la col·laboració d’Abacus, Grup62, Penguin Random House Grup Editorial, Pen Català, FICOMIC, Diputació de Barcelona, Agrupació Dramàtica Barcelona, Gremi de Llibreters i Institut Ramon Llull.

Una literatura de prestigi

La literatura catalana és una de les més potents i rellevants d’Europa. En els darrers anys ha consolidat la seva internacionalització, sobretot a partir de la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007. A més, durant els darrers anys ha estat capaç de fomentar creacions de ressò, que han optat a premis de renom i han estat traduïdes a una gran quantitat d’idiomes.

El sector editorial a Catalunya i en català, doncs, és un dels sectors productius i econòmics més importants del país, amb un 53 % de facturació a l’Estat espanyol. El llibre és la primera indústria cultural a Catalunya amb una aportació de l’1 % del PIB amb més de 668 editorials i feina directa o indirecta per a 35.000 persones. I tot això, sumat a una gran xarxa de llibreries i biblioteques públiques amb 3,5 milions d’usuaris i un nombre creixent de llibreries.