Virgilio Moreno Sarrió compleix deu anys com a batle d’Inca. Conversam amb ell sobre els temes claus del present i del futur de la ciutat i, evidentment, també del Dijous Bo 2025.
- Com es presenta aquest Dijous Bo?
Les tres fires prèvies han estat un èxit i han complit l’objectiu que és el de mostrar el millor que tenim a Inca: un teixit associatiu molt potent i molt compromès i durant aquestes setmanes prèvies les places i carrers ja estan plens de gent i que gaudeix d’aquests dies.
Hem fet el sus al Teatre Principal amb la lectura del pregó a càrrec de Bartomeu Bauçà Arrom. El pregó del Dijous Bo marca l’inici de la setmana gran d’Inca, és el dia que ens identifica i ens uneix, que ens recorda d’on venim i ens projecta cap a on volem anar. També és un homenatge a les persones que fan gran la ciutat, aquelles que representen els valors que defineixen Inca: l’esforç, la constància, la generositat i l’orgull de ser inquer. Bartomeu Bauçà Arrom és l'exemple d’aquests valors.
- Quines novetats hi ha per al Dijous Bo 2025?
Aquest Dijous Bo i el Dimecres Bo, hi ha moltes activitats que serveixen per mostrar el millor de la nostra ciutat i el Dijous Bo manté la seva essència de fira agrícola i, al mateix temps, anam afegint innovacions, però sense perdre que és un punt de trobada del sector primari de Mallorca i també del de fora. Per això hi ha una mostra de maquinària, una mostra de bestiar, un mercat pagès… més de vuit quilòmetres d’exposició. I sobretot hi ha, també, la il·lusió dels inquers i inqueres d’obrir ca seva de pinte en ample a tots els visitants.
- Volem parlar d’algunes de les qüestions que ara mateix preocupen més la ciutadania. Què feis des de l'Ajuntament d’Inca per facilitar l’accés a l’habitatge?
La qüestió de la manca d’habitatge és un tema que no només preocupa els ciutadans d’Inca, sinó que te tot el país i tot el continent està sacsejat per aquest repte. Necessitam un gran pacte que ens ajudi a resoldre una qüestió de la qual ja fa temps que se’n parla i ara ja ho tenim aquí, també a Inca.
Des de l’Ajuntament hem impulsat tota una sèrie d’iniciatives per donar resposta a una demanda de la ciutadania, especialment els més joves. A Inca, tradicionalment, sobretot al centre, hi ha molt d’habitatge de planta baixa i l’anam substituint per un altre tipus d'hàbitat, amb plans de reforma, de rehabilitació i més ajudes al casc antic, especialment per a la rehabilitació de les cases que estan en desús i que ara miram que se reobrin a persones més joves. El nostre full de ruta inclou que als Habitatges de Protecció Oficial (HPO) els bonificam els impostos locals fins a un 95%. També oferim ajudes fiscals als que volen fer HPO i els que compren, durant el tres primers anys tenen ajudes i descompte de l’IBI. També tenim ajudes al lloguer.
Inca és molt compacta quant a habitatge. Intentam que es pugui fer aquest habitatge protegit, assequible per a la gent i des de l'Ajuntament intentam que es creï aquest habitatge però que a la vegada sigui assequible. Si es fan habitatges de 400 i 500.000 euros, tornam a estar igual. El nostre objectiu és intentar que aquest preu pugui ser més a la baixa i que la gent pugui tenir accés a aquests habitatges que es fan a la nostra ciutat. Després també hi ha tot el tema normatiu que ja des de l'any 2018 vàrem iniciar les modificacions del planejament urbanístic d'Inca per a aquestes noves formes de poder tenir un habitatge col·laboratiu. El cohousing, que es diu en nom tècnic. Però al final són habitatges col·laboratius on un grup de persones s'ajunten per poder dur endavant un projecte de construcció. Hi ha tota una sèrie d'ajudes des de l'Ajuntament, sobretot fiscals, perquè es pugui dur endavant aquest tipus d'habitatge, que està bé, que és una eina més que tenim per poder tenir un habitatge digne aquí a la nostra ciutat.
- Una altra qüestió és el tercer polígon, quan comencen les obres?
Just dijous passat vàrem fer l'aprovació definitiva de la modificació parcial del Sector 1, el tercer polígon industrial. Ara just queda que la Junta de propietaris ens faci arribar el pla d'urbanització, que ens consta que també el tenen bastant avançat, perquè ja puguem aprovar, si s’escau, els projectes d'urbanització i es puguin adjudicar les obres i puguin començar les obres. La previsió és que durant l'any vinent, l'any 2025, ja puguin començar aquestes obres. L'any 2003 es va iniciar el seu procés d'aprovació. Precisament en el Parlament, una llei transaccional del pressupost General de l'any 2003 que havia de ser el polígon més ràpid d'Espanya però que pràcticament 23 anys després de l'inici d'aquestes obres, per a nosaltres és molt important que es pugui donar a aquest polígon industrial perquè són 380.000 metres. El total del polígon industrial, més de 180.000 metres industrials. Després hi ha altres zones verdes, zones esportives, etcètera, que comporta tota la urbanització d'aquest polígon industrial. Perquè ens consta que hi ha una gran necessitat de terrenys industrials de l'illa de Mallorca. De fet, el polígon industrial d'Inca té una ubicació ideal, ja que està pràcticament a mitja hora dels dos ports comercials, tant el d'Alcúdia, com el de Palma, cosa que li dona més valor.
I ens consta que hi ha molt d'interès per empreses de poder-se instal·lar i que també ens consta que hi haurà novament fàbriques en aquest polígon industrial que potser no es dediquen al que era la tradició a la nostra ciutat, que era el calçat i la pell. Però sí que tornarem a tenir fàbriques que puguin fer fabricació aquí a Mallorca, i això donarà sobretot llocs de feina, més possibilitats de millorar llocs de feina per a aquells que ja el tenen aquí a la nostra ciutat. I sobretot, que hi haurà un dinamisme econòmic important que és ben necessari ja no només per a la nostra ciutat, sinó també per a tot Mallorca, per a la diversificació de l'economia que evidentment tantes vegades parlam, que no només hem de viure del model turístic, sinó que hi ha d'altres altres possibilitats empresarials i econòmiques. Doncs aquí hi haurà la possibilitat d'instal·lar aquestes empreses que es puguin dedicar a altres sectors importants de la nostra economia.
- De la Ronda Nord, en tenim notícies noves?
Res de nou. Des de que vàrem tenir la darrera reunió amb el Consell de Mallorca, ja fa set mesos, aquí mateix on estic ara en el despatx de batlia amb una reunió amb el president del Consell, el conseller Rubio, conseller de Carreteres, varen expressar la seva voluntat de dur endavant aquesta petició que vàrem fer des de l'Ajuntament d'Inca, que ja havien pactat amb els altres executius del Consell de Mallorca d'altres legislatures i que havien de prioritzar aquest accés des de la carretera de s'Auba cap a la carretera d'Alcúdia, amb un model de ronda urbana molt pesat.
La proposta que nosaltres tenim en el planejament urbanístic és que ens interessa desembussar el centre de la nostra ciutat que des de fa dècades està patint els fluxos d'entrada i sortida cap a la Serra de Tramuntana, especialment cap a la costa i cap a Lluc. Apostam per una ronda molt urbana on el que volem és que hi hagi també un passeig intern perquè puguem anar caminant d'una barriada a l'altra i que, sobretot, llevi aquesta densitat de trànsit del centre de la ciutat per poder continuar ampliant les zones peatonals de vianants al centre d'Inca.
- Dues qüestions de cultura. La primera, què ha significat per a Inca la reobertura del Teatre Principal? I quina valoració en feis? Ja són quatre anys de funcionament…
Ara fa quatre anys que el vàrem inaugurar. L'any que ve haurem de celebrar els cinc anys d'aquesta obertura i que ja s'han complert les expectatives màximes. Sabíem que l'obertura del Teatre Principal d'Inca era una demanda històrica de tota la ciutadania i especialment dels sectors culturals d'Inca des de feia molts d'anys. Sabíem que sería un revulsiu cultural, econòmic i social. La darrera memòria presentada per la Gerència del Teatre registra més de 34.000 persones que varen passar la temporada passada. I això, evidentment, són unes dades importantíssimes, sabent primer que som un teatre novell.
No hi havia una instal·lació cultural tan important de la nostra ciutat i tan preparada per poder assolir aquesta diversa programació que té el Teatre Principal d'Inca. I després també les qüestions econòmiques. Tenim un pressupost gairebé de 800.000 euros en comparació amb altres teatres. El Teatre Principal de Palma està superant els 100 milions d'euros. Nosaltres aquí tenim una estructura que està aprovada per la Fundació Teatre Principal d'Inca, on hi participam Consell, Govern i Ajuntament.
El Teatre Principal ha estat fonamental, també, per poder donar encara més opcions culturals als nostres ciutadans i a tota la comarca i d'altres comarques que també vénen a veure els diferents espectacles que es fan al Teatre Principal d'Inca.
- L'altra gran aposta cultural, de present i de futur és el còmic. En aquest sentit teniu la Fira Còmic Nostrum i preparau el Museu del Còmic.
Sí, així és. És un repte. Jo crec que a vegades hem de pensar en gran i en aquest cas en tema de cultura. Se'ns va plantejar la possibilitat de poder tenir aquí a Inca el primer museu públic del còmic. Tot el que tenim arreu de l'Estat són exposicions privades, col·leccions privades i aquí seria el primer museu públic de tot el país. Això no ho podríem fer sense el Clúster. Sense ells no podríem tenir el Festival Internacional del Còmic que farem aquest mes de novembre a la nostra ciutat. Després del Dijous Bo, respirarem una setmaneta i després ja tornarem a tenir aquesta fira que també assolim amb moltíssima il·lusió i moltíssimes ganes perquè com tu has dit, estam fent feina paral·lelament amb aquest museu en el qual estam intentant engrescar també el Ministeri de Cultura i altres administracion
- Darrera qüestió, deu anys a la batlia. Quin balanç, evidentment telegràfic, en feis d'aquests dècada.
Sobretot l'orgull. L'orgull de poder dur endavant aquesta tasca de representació institucional de la ciutat d'Inca, de poder liderar un gran equip de govern durant tots aquests anys que han fet possible totes aquestes accions que duim al llarg de l'any i de tota aquesta dècada. I sobretot, una il·lusió, que tenim intacta, amb moltes ganes de poder continuar per poder dur endavant aquest projecte de transformació social i econòmica que estam fent a la nostra estimada ciutat d'Inca. Però si hagués de resumir en cinc coses, sense cap dubte destacaria, l’obertura del Teatre Principal. Després l’ampliació de l'Hospital Comarcal d'Inca, que era una lluita importantíssima de tots els municipis de la comarca. També el poder tenir els quatre centres d'educació primària oberts, i, sense cap dubte, la transformació de la societat civil. Nosaltres vàrem dir, des de l'oposició ja fa més de deu anys, que teníem una societat civil adormida i que havia de menester un impuls institucional, no un control institucional, sinó un acompanyament i un impuls i una ajuda institucional per poder treure el millor de nosaltres mateixos. I ho estam aconseguint gràcies a la implicació de tanta gent que fa possible que puguem muntar unes fires com les que hem muntat i tantes altres coses.
