Mallorca celebra enguany els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a l’illa. 150 anys d’aquell primer trajecte, entre Palma i Inca, el 24 de febrer de 1975.

La línia Palma-Inca és l’única que ha funcionat de manera ininterrompuda des del darrer quart del segle XIX fins a l’actualitat. Originalment la línia era Palma - Consell - Binissalem - Lloseta - Inca ja que Alaró va quedar fora, perquè els enginyers no varen poder fer passar el tren pel mig del poble.

Una aposta de futur

Malgrat que molts consideraven que l’illa de Mallorca no presentava les distàncies necessàries per a la implantació del ferrocarril, l’enginyer Eusebi Estada i Sureda (Palma, 1843-1917) en va ser defensor acèrrim. L’any 1871, Estada va publicar un treball en el qual explicava la viabilitat d'una línia de ferrocarril que unís Palma amb Inca, Estudios sobre la posibilidad económica de establecer un camino de hierro de Palma a Inca, i fruit de la seva feina es va constituir la Societat del Ferrocarril de Mallorca el 9 de juny del 1872.

Nomenat enginyer de la nova companyia, Estada va redactar els projectes constructius i va dirigir les obres del primer ferrocarril de Mallorca, que varen començar el 21 de gener de 1873 i concloses, en poc més de dos anys, el 24 de febrer de 1875.

L'èxit obtengut per aquest primer ferrocarril, va animar la Societat del Ferrocarril de Mallorca a ampliar la seva xarxa, amb els projectes redactats per Eusebi Estada. D'aquesta manera, el 1878 es perllongava el ferrocarril d'Inca fins a sa Pobla, el 1879 s'inaugurava el ramal a Manacor, el 1897 la línia a Felanitx i, finalment, el 1917, la línia de Palma a Santanyí.

El 24 de febrer del 1875, la línia fèrria d’Inca-Palma-Inca tendria l’acte d’inauguració. Les autoritats provincials i ferroviàries varen presidir l’acte de la benedicció de les tres locomotores, la número u, Mallorca, i les dues restants, anomenades Palma i Inca.

Un pic realitzats els discursos de rigor, la locomotora Mallorca va emprendre el viatge direcció a Inca. En aquest primer comboi, hi viatjaven les autoritats provincials i els membres de la Societat del Ferrocarril de Mallorca.

El tren va entrar a l’Estació d’Inca a les 10.45 hores, moment en el qual el Capità General de la Vega, el poeta Antoni Frades i l’escriptor Tomás Forteza varen fer sentits parlaments remarcant la importància d’aquell moment històric. A més, a l’Església de Santa Maria Major es va fer una visita a la patrona d’Inca i es va cantar el Te Deum de Miquel Tortell.

A les 13.35 hores, la locomotora Mallorca va partir de tornada a Palma. Durant el trajecte, el comboi va fer parades a totes les estacions que figuraven a l’itinerari i va arribar a Palma a les 15 hores. Posteriorment, a les 15.15, un segon tren va partir de Palma direcció Inca, aquest pic transportant els accionistes i convidats, els quals varen aprofitar l’ocasió per a visitar les instal·lacions de l’estació inquera.

En un primer moment, el bitllet d’un trajecte en primera classe, de Palma a Inca, tenia un cost de 7 reals. A banda, pel que fa al nombre de passatgers, si bé els primers dies de servei el total de passatgers superava les 7.500 persones, transcorregudes unes setmanes, el nombre es va establir en 500 passatgers. Durant els primers anys de servei, el tren va ser el mitjà de transport triat per més 263.000 persones, una afluència que va encoratjar els estudis per a l’obertura de noves línies, com ara a Llubí, Muro, sa Pobla, Sineu o Manacor.

El 1874 la firma britànica Nasmyth & Wilson va fabricar als seus tallers de Manchester les tres locomotores que, poc després, varen inaugurar el primer ferrocarril de l'illa. De rodatge 220-T, com era comú a l'època, varen ser batejades amb els noms de Mallorca, Palma i d’Inca, i matriculades de l’1 al 3. El 1877 es varen adquirir quatre unitats similars (amb número de fàbrica del 194 al 197) que serien batejades com Sineu, sa Pobla, Santa Maria i Binissalem, i matriculades del 6 al 9. El 1881 varen arribar a l’illa dues locomotores més, de nom Muro i Petra, matriculades amb el 10 i l’11. La series de màquines 220-T va continuar fins el 1898, adquirint les locomotores Porreres i Montuïri, matriculades amb el 16 i el 17 al Parc de Ferrocarrils de Mallorca. La darrera 220-T en tenir activitat va ser la locomotora Salines, la qual va prestar servei al Port de Palma fins el 1959.

L’empresa de ferrocarrils de Mallorca va adquirir també dues locomotores de rodatge 030-T per al servei de mercaderies. Amb els números de fàbrica 188 i 189, varen ser batejades com Manacor i Felanitx, matriculades amb els números 4 i 5. Les locomotores del tipus 230-T varen ser subministrades en tres comandes distintes: la primera, el 1887, amb l’adquisició de les màquines Sant Joan i Lloseta, matriculades amb el número 12 i 13 respectivament; la segona, el 1891 amb l’adquisició de dues unitats més, les Marratxí i Alaró, matriculades amb el 14 i el 15, i la tercera el 1911 amb les dues darreres màquines, Algaida i Santa Eugènia, amb els números 20 i 21.

Una transformació sense precedents

L’arribada del tren a Mallorca va ser un fet molt rellevant per al desenvolupament econòmic, social i territorial de l’illa. Va marcar l’inici d’una nova etapa en les comunicacions interiors i va transformar profundament la vida quotidiana de molts mallorquins.

Com es preveia, impulsà la indústria pel fet de poder transportar amb més facilitat matèries primeres. Va abaratir els costos i va fomentar el creixement econòmic en moltes zones rurals.

A més, va facilitar la connexió entre els diferents pobles de Mallorca i va reduir notablement l’aïllament de diverses zones, creant una sensació d’illa més cohesionada.