El divendres 17 d’octubre, la sala U de Sant Domingo, a Inca, va quedar petita per a presentar l’exposició col·lectiva ‘Art per Palestina. Entre el mar i el mur’. Es tracta d’una iniciativa de La Guineu de Colors, que vol posar la diversitat i la riquesa de l’art al servei de les causes socials. «Creiem que la creativitat pot ser llum, esperança i força transformadora allà on més es necessita», assenyalen.

L’exposició compta amb la participació de 50 artistes que han cedit generosament una obra cadascun, les quals poden ser adquirides pel públic mitjançant un donatiu. La totalitat dels beneficis es destinen a Metges sense Fronteres, que treballa incansablement per a atendre les víctimes de conflictes arreu del món.

«Que aquesta mostra serveixi per atenuar, encara que sigui mínimament, el sofriment i la desesperació, o per salvar encara que sigui una sola vida. Un petit gra d’arena a favor de la humanitat, per crear debat i per no oblidar», desitja Aina Ferrer al text de presentació de la iniciativa.

Un clam col·lectiu de solidaritat

És evident que aquesta proposta va molt més enllà de l’organització d’un esdeveniment cultural: és construir un espai compartit on l’art es posa al servei de la solidaritat. «Aquesta mostra no és només un conjunt d’obres penjades a una paret, sinó la suma de moltes voluntats que han decidit que la bellesa pot esdevenir un gest de compromís i d’esperança», explica La Guineu de Colors.

Els creadors d’aquesta iniciativa, Mar Frontera i Vicenç Palmer, varen intuir que l’art podia convertir-se en un clam col·lectiu a favor de Palestina. I junt a la coordinació d’Antoni Rodríguez l’han fet possible.

«Darrere de cada peça hi ha hores de treball, d’assaig, d’angoixa i d’entusiasme; hi ha una mirada única sobre el món, un univers personal i irrepetible. Donar una obra no és un acte

menor: és oferir una part íntima i valuosa del propi camí creatiu. Que tots ells hagin acceptat fer-ho sense cap condició i amb entusiasme ens emociona profundament. Encara més si pensem que el fruit d’aquesta generositat tendrà un impacte directe», expliquen.

Els artistes que hi participen són Jaume Adrover ‘Poma’, Mar Agüera, Josep Alaminos, Tolo Albertí, Paula Arola, Marga Bermejo, Jorge Cabral, Mar Calpena, David Campaner, Rosa Blanca Castell, Adriana Cerecero, Tomeu Coll, Dolors Comas, Lourdes Crespí, Eva (Youbin Chung), Amanda Fortuny, Mar Frontera, Harrything, África Juan, Ivan Lázaro, Andreu Llambies, Antoni Llompart ‘Garreta’, Joan ‘Mariando’, Marquet Pasqual, Francina Martín, Catalina Martorell, Xesca Martorell, Frederic Melis, Jerònia Mesquida, Francisca Miquel, Monsún Arte, Marta Murgades, Joan Oliver, Vicenç Palmer, Ferran Pizà, Teresa Ponsetí, Carlos Quintana, Margalida Reus, Monsina Rosselló, Catalina Salas, Concha Sampol, Joan Sastre, Miquel Segura, Jaume Serra, Xavier Trobat, Anna Vallespir, Joan Vallespir, Joan Vich, Marcos Vidal i Barbara Viel.

A més, han comptat amb la implicació de nombroses entitats i col·laboradors, entre els quals la Fundació Es Convent, els Glosadors de Mallorca, Xalest, Jaume de Puntiró, Boca Estudi i els Ajuntaments d’Inca i sa Pobla.

Una inauguració a l’altura de la iniciativa

L’acte de presentació de l’exposició va començar amb el parlament de la regidora de Cultura, Alice Weber, qui va donar les gràcies a La Guineu de Colors per donar-los l’oportunitat d’inaugurar aquest projecte, «que òbviament no es una exposició qualsevol». Weber, visiblement emocionada, va parlar de la implicació de la societat i l’onada de solidaritat que rep el poble palestí: «El que aquí ha nascut és una idea de poder fer una passa, tots i totes. En el nostre dia a dia pensam què podem fer i hi ha persones valentes que aconsegueixen fer alguna cosa, però sempre tenim la sensació que no basta. Ara bé, el fet que tenguem aquesta frustració perquè mai no basta no significa que no puguin néixer idees tan meravelloses com aquesta».

A més, va apuntar que el compromís de tots aquests artistes amb la solidaritat ens dona l’esperança que, com a societat, no tot està perdut: «L’acció és la que fa que altres actuïn. És l’acció del carrer, l’acció de cada paraula que escrivim, l’acció de negar-nos a permetre que aquelles imatges es normalitzin, l’acció de no permetre que existeixi una sola persona que sigui de segona, l’acció de no permetre que ens prenguin per beneits, que ens diguin mentides, és l’acció de no perdre la nostra humanitat, de continuar lluitant per allò que és veritat i, no per allò que alguns ens volen vendre».

Per la seva banda, el batle d’Inca, Virgilio Moreno, va agrair a La Guineu de Colors la «fantàstica iniciativa» i va destacar que l’èxit de participació és «una mostra més de la solidaritat que hem estat vivint durant els darrers mesos». Sens dubte, es tracta d’una mostra de suport al poble palestí que serveix també per a denunciar el genocidi i que no caigui en l’oblit: «La societat té un paper fonamental, hem d'estar tots ben vigilants perquè no es torni a repetir».

Finalment el batle va voler destacar que l'Ajuntament no deixarà mai de donar suport a totes aquelles iniciatives de col·lectius que «estiguin devora un poble que pateix molt durant moltíssim de temps».

Per a acabar els parlaments, Mar Frontera, de La Guineu de Colors, va fer referència al recent anunci d’alto el foc: «Això vol dir que, després de dos anys durant els quals una població de dos milions i mig de persones que viuen confinades a un espai que és més o manco la meitat de Menorca, no se sentiran tant a diari els bombardejos». No obstant això, va assenyalar que «aquesta pau és tràgica i la situació humanitària és devastadora. Està clar que aquest triomf és fruit de la consciència col·lectiva i de la força social».

Frontera va explicar que quan muntaven aquest projecte «vàrem tenir molt clar que no és una exposició novedosa del tot, perquè l’art denúncia sempre ha existit. Basta pensar amb les obres El jurament dels Horacis, amb La llibertat guiant el poble, o amb Banksy. Quan l’art és denúncia arrodoneix més la seva significació més profunda». No obstant això, va destacar que l’exposició «sí que té una cosa novedosa: pot salvar vides. Unes 500.000 persones pateixen fam aguda, segons l'OMS, són 5.000 els que han patit amputacions, lesions medul·lars o cremades extenses, però només són dos hospitals els que tenen un cert funcionament dins la presó en què s'ha convertit Gaza».

La impulsora del projecte solidari es va tornar a referir al suposat acord de pau orquestrat per Donald Trump: «No podem oblidar que l'accés a l'alimentació i a l’aigua continua controlat pels mateixos països, els Estats Units i Israel, que han estat massacrant la població civil, els periodistes i ja a quinze metges de Metges sense Fronteres perfectament identificats amb les seves armilles. És una pau imposada per les dues potències que estan vulnerant els drets humans més fonamentals de manera sistemàtica».

Per això, va assegurar no tenir «molta de fe amb aquesta pau», però sí «amb la societat que d'aquesta manera tan determinada i rotunda ha dit prou a aquesta abominació». Finalment, va agrair la presència a tots els assistents: «La vostra presència parla fort i clar pels qui no poden parlar. Agrair-vos també que sigueu aquí per amor a l'art, però avui també per amor a la vida».

La dimensió cultural de la iniciativa es va veure enriquida per la participació dels Glosadors de Mallorca (Mateu ‘Xurí’, Maria Magdalena Amengual, Cati Eva Canyelles i Macià Ferrer), que amb la seva intervenció varen dur la força de la tradició oral al cor de l’exposició: «L’art popular és també compromís i resistència. La paraula dita en col·lectiu pot ser una eina poderosa per a expressar emocions i teixir comunitat».