A l'edició especial de Diari de Balers en paper per a aquest Dijous Bo hem volgut parlar amb tres joves vinculades a Inca —Aina Segura, Constança Ramis i Maria Bauzà — que comparteixen una mateixa manera de crear contingut digital: des d’una naturalitat inspiradora. Des de videopòdcasts fins a divulgació cultural i contingut esportiu, les seves propostes connecten amb el públic i demostren que la llengua pròpia és un bon punt de partida per a un discurs fresc, proper i genuí.

En aquest article coneixem la creadora de contingut Constança Ramis:

CONSTANÇA RAMIS (CO.TORRITA)

Constança Ramis, llongueta (he, he, he!), però tota la meva família és d’Inca i hi pas els caps de setmana. Creadora de contingut i actualment funcionària interina. Una de tantes Hannes Montanes que es veuen avui dia per les xarxes. He estudiat un doble grau d’Economia i Relacions Internacionals a Madrid, un màster d’Estudis Globals a Göteborg i m’encanta estudiar llengües, encara que no les perfeccioni. Ara acab de tornar d’un cap de setmana a Bolonya on he fet servir el meu italià un poc oxidat però que m’encanta perquè es pareix tant al català… és tant casa que se m’ompl el coret.

INICIS

Vaig començar després d’haver viscut fora de l’illa uns deu anys i sentir que volia fer alguna cosa artística. De fet, sempre havia volgut, però no sabia per on tirar, perquè sentia, com molta gent, que no hi havia una cosa concreta que se’m donàs especialment bé. Ara veig que no passa res, que no fa falta ser la millor en res, només començar, anar fent a poc a poc i dedicar-hi hores a allò que t’agrada i et fa sentir d’una manera especial. Em passa quan faig un guió, quan llegesc sobre algun esdeveniment de l’illa que no coneixia, quan algú m’atura pel carrer i em diu que se sent acompanyat amb la meva visió de l’actualitat de Mallorca, o quan connect amb persones que potser no hauria conegut si no hagués fet xarxes.

LEMA

El lema ‘Lo local és global’ és una cosa que veim bastant ara, encara que no sigui amb les mateixes paraules. Ho trobam, per exemple, en el marxandatge de Cabrafotuda: «Per a ser universal, primer s’ha de ser local». També en el retorn de molts artistes a les arrels: cantants que no només canten en català, sinó en mallorquí; que parlen de llocs concrets com Caimari o Selva (com a Ella sempre de Tebals) o de com «De París a Lloret és massa liada» (a Mon Cheri Go Home de Maria Jaume i Fades). Crec que és un sentiment d’arrel i de diferència que forma part del ressorgiment del localisme que travessa tota la nostra generació, tant a Mallorca com fora.

LLENGUA

Ha estat un procés. Al principi volia fer contingut en els tres idiomes que utilitz: català, castellà i anglès. Però després de veure l’impacte que puc tenir en català dins la meva comunitat, de veure com cada vegada el xerr més, el millor més, i d’entendre com n’és d’important tenir referents, vaig veure clar que la major part del meu contingut havia de ser en català. El català està molt castigat, tenim poca autoestima com a conjunt identitari, i fer contingut en la nostra llengua ha estat per a mi una decisió natural i molt gratificant.

FORMAT

La divulgació amb guió és el meu contingut preferit perquè m’agrada tot el procés: quan escric, quan enregistr, quan edit. Em sent com si fes una petita pel·lícula. També perquè és el tipus de contingut amb més impacte, el que crea comunitat, el que ens fa aprendre junts, i el que més m’agrada consumir. Les idees surten de coses que aprenc o vull aprendre, de temes que crec que no es coneixen prou o que s’haurien de recordar. Llegesc molt sobre les temàtiques que faig: a diaris, llibres, pel·lícules i documentals. Ara la meva biblioteca és cada vegada més local: abans llegia autors d’enfora, i ara tenc cada vegada més llibres en català i sobre temes tan concrets com, per exemple, el barri de Pere Garau.

SEGELL PERSONAL

Crec que és la manera com xerr: començar dient «reina», acabar dient «gra6», i la manera de ser. A més, no em maquill, no perquè pensi res dolent de qui ho fa (ni molt manco), sinó perquè crec que cada vegada és més difícil veure gent «normal» fent coses «normals», amb cossos «normals». Se’ns està oblidant com llueixen les persones i les seves cares: cansades, a dies més alegres, a dies manco, amb dies amb els cabells mal eixugats, amb grans… L’algoritme és ple d’estàndards impossibles, filtres, operacions i modes que no sempre reflecteixen la realitat. I sense jutjar ningú, jo simplement intent mostrar el meu dia a dia tal com és.

CONTINGUT SIGNIFICATIU

El projecte «Contam-ho, reina», que faig amb en Joan de Parlars Mallorquins. A part de ser un gran amic, he après molt d’ell, i crec que feim una cosa diferent, enfocada d’una altra manera. L’entrevista amb en Tomeu Adrover, sobre si hi ha compatibilitat entre ser queer i religiós, és la que més repercussió ha tengut i una de les que més orgullosa estic d’haver fet.

PÚBLIC

La major part del públic té entre 25 i 35 anys, majoritàriament de Palma. Gent amb qui podria anar a fer un cafè i xerrar de la vida. També hi ha gent més gran, més jove o que viu fora però té alguna relació amb el mallorquí (ha, ha!). Intent sempre contestar els missatges, i fins i tot he fet amistats reals amb persones que em seguien. Tot i això, ser dona a les xarxes pot ser incòmode o perillós: també he rebut comentaris malsonants o intents de contacte amb intencions que no compartia.

COMENTARIS NEGATIUS

N’he rebut, i encara que no siguin molts, m’han afectat. Crec que la gent no és conscient que darrere la pantalla hi ha una persona que fa la seva vida. Comentaris com «mor-te» o insults poden fer molt de mal i afectar la salut mental. He tengut èpoques d’allunyar-me de les xarxes, esborrar vídeos o deixar de revisar notificacions. Ara ho gestion millor: bloqueig, elimín, i faig feina interior per a no deixar que això m’afecti. No puc, ni vull, canviar el meu físic perquè algú anònim em digui «grassa». La feina la té la persona que escriu el comentari però, fins que no la faci, m’ha tocat aprendre a gestionar-ho jo.

FUTUR

Ara mateix estic ficada en dos projectes: Els vídeos divulgatius de «Contam-ho, reina», amb en Joan de Parlars Mallorquins; i el videopòdcast «Tot bé?», on parlam de temes diferents a cada episodi. Ja hem fet capítols sobre el ball de bot i la cultura popular viva, sobre si els joves s’interessen per la política i sobre creativitat i art a Mallorca. No sé si m’hi veig molts d’anys, potser el format evoluciona. Ara per ara, m’agrada el que faig i vull continuar gaudint dels projectes i de les oportunitats que arriben.

CONSELLS

Si una persona vol crear contingut, que comenci. A poc a poc, tira tira. No fa falta que sigui revolucionari ni únic. A vegades pots parlar del mateix que altres, però la gent connectarà amb la teva manera de contar-ho. A mi m’ha servit molt fer una llista del que faig i del que no faré. Així sé quines col·laboracions o temes em fan sentir còmoda i quins no. Per exemple, vaig deixar de fer vídeos de recomanar cafès o llocs, perquè crec que hi ha espais de Palma que no necessiten publicitat: la massificació ja és prou gran.

REFERENTS

Quant a estil i manera de fer: Sandrita (sandramoruizz), que fa divulgació històrica andalusa, i Ariane Hoyos (arianehoyos), creadora de contingut basca a Madrid. En català i des de Mallorca i Menorca: Blanca Noguera (lefki.b), Poblets de passada (pobletsdepassada), Marian Villalonga (marian_villalongaau) i Pau Pascual (pau.pascuaal).