L’Aferrada 2025 ha tancat aquest cap de setmana la seva tercera edició amb aforament complet i amb la sensació compartida que l’aplec s’ha convertit ja en el punt de trobada imprescindible per al sector de la creació de contingut digital en català.

Al llarg de dissabte 15 i diumenge 16 de novembre, creadors, professionals, plataformes i institucions han omplert els espais de Palma en unes jornades que han combinat formació, connexió, debat i visibilització de talent.

Dissabte: ponències estratègiques i connexió amb la indústria

La primera jornada ha comptat amb les intervencions de Jordi Urbea (Ogilvy Espanya), Àngels Bardina (Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya i Diputació de Barcelona) i Ari Vigueras (consultora i formadora especialitzada en IA), que han abordat temes clau com el màrqueting d’influenciadors, el paper dels creadors com a aliats del sector públic i les oportunitats que obre la intel·ligència artificial per a la gestió de marques personals i projectes digitals.

Durant el matí, els participants també han pogut contactar directament amb representants de diferents plataformes i productores, entre els quals 3Cat, Mediapro Studio-Catalunya, Caixaforum+, IB3 i Catalunya Ràdio, facilitant la creació de sinergies i oportunitats professionals.

Segons Laia Carrera, directora de L’Aferrada, «aquesta edició ha confirmat que el sector vol espais de connexió reals amb la indústria. L’Aferrada ha esdevingut un pont perquè creadors emergents i professionals puguin trobar un futur viable en català al món digital».

Diumenge: el talent creador, al centre de l’escenari

La segona jornada ha estat dedicada íntegrament als creadors i al debat sobre l’estat de la creació de contingut en català. Al Metapòdcast de L’Aferrada, conduït per Joan Farrés amb la col·laboració d’EVA (3Cat), ha reunit creadors de contingut d’arreu dels territoris de parla catalana per compartir experiències, reptes i visions de futur.

La trobada ha culminat amb un espai dedicat als creadors de les Illes Balears, dinamitzat per Neus Gil i Aina Segura (Anam Fent), que ha evidenciat la força i la vitalitat del talent local.

Un espai imprescindible per fer créixer el català al món digital

Segons la vicepresidenta de l’OCB, Lena Serra, «L’Aferrada s’ha convertit en una peça clau per fer xarxa, compartir coneixement i impulsar la professionalització. Cada any s’hi afegeixen més veus i més projectes, i això demostra que el català té molt futur en l’àmbit digital».

Per la seva banda, el director general de Política Lingüística en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual de la Generalitat de Catalunya, Roger Serra, ha afirmat que «els creadors de contingut en català són un actiu molt important perquè a través de les xarxes socials arriben a públics molt rellevants». «Des de la Generalitat treballem per ajudar-los a créixer i a desenvolupar projectes més ambiciosos a través de les Beques Propulsió i també donant suport a iniciatives com els Premis Crit, la Llista i L’Aferrada», ha afegit.

Al llarg del cap de setmana també s’ha presentat l’última actualització de dades sobre creació digital en català, a càrrec de Sergi Céspedes (Accent Obert), i s’ha celebrat un espai de debat intergeneracional conduït per Mariola Dinarès i Àngel Aguiló, que ha donat visibilitat als creadors que van començar en l’era dels blogs i avui continuen actius a TikTok, Instagram i altres plataformes.

Organització i suports

L’Aferrada 2025 ha estat impulsada per l’Obra Cultural Balear amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca, el Ministeri de Cultura, EVA–3Cat, Accent Obert i l’AMIC.

L’esdeveniment també ha comptat amb la col·laboració del Govern d’Andorra; les entitats Palma Jove, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, CaixaForum Palma; les empreses Estrella Damm, DÔME, Quely, Consell Regulador IGP Sobrassada de Mallorca, Consell Regulador Ensaïmada de Mallorca, i els mitjans de comunicació oficials IB3, Agència Catalana de Notícies, Agència de Notícies Andorrana, Ràdio Arrels, Tresdeu, Diari La Veu del País Valencià, El Nacional i dBalears.