El Govern ha iniciat aquest dimarts l’excavació de la primera fossa prevista al V Pla de Fosses al Cementeri Vell de Ses Figueretes (Eivissa), una actuació prioritària per a avançar en la recuperació i identificació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis Pons, ha estat present en l’inici dels treballs.

El V Pla de Fosses, adjudicat el juliol de 2025 a la UTE formada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi i ATICS SL, té una durada de 24 mesos i un pressupost total de 841.900,46 euros. El Pla preveu actuacions en 12 localitzacions —vuit a Mallorca, una a Eivissa i tres a Formentera— d’acord amb els estudis aprovats per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses. S’estructura en dos lots: el primer inclou les tasques d’excavació, exhumació i identificació de víctimes, mentre que el segon contempla la restauració, la conservació de materials i la documentació de fosses exhumades en plans anteriors.

La intervenció iniciada constitueix la quarta fase d’excavació al cementeri de Ses Figueretes, on els treballs desenvolupats en els plans III i IV varen permetre la recuperació de restes i la identificació de tres víctimes durant el 2024. A més, entre 2018 i 2022 s’hi varen dur a terme tres campanyes arqueològiques prèvies que han confirmat la presència de diverses víctimes i han establert una base sòlida per a la investigació actual.

En Ses Figueretes s’han exhumat restes en diferents fases i, fins ara, s’han pogut identificar tres persones, que varen ser reconegudes mitjançant anàlisi genètica el 2024. Es tracta de Bartolomé Costa Serra, Mariano Castelló Castell i Josep Vidal Ramon, que es convertiren en les primeres víctimes identificades a l’illa d’Eivissa.

Els treballs actuals segueixen els protocols arqueològics i forenses de l’Associació Espanyola d’Antropologia i Odontologia Forense (AEAOF), amb excavació manual estratigràfica, registre complet amb sistemes topogràfics i fotografia, extracció individualitzada de restes i anàlisis genètiques als laboratoris de referència BIOMICs (UPV/EHU) i d’ADN antic (UAB).

Des de l’inici de legislatura s’han exhumat 24 cossos, identificat 13 víctimes i retornat 8 restes a les famílies durant el 2025.