El GOB ha advertit aquest divendres que la reforma plantejada en la Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2005 de Ports de les Illes Balears representa un greu retrocés en la defensa del domini públic marítim-terrestre, la protecció ambiental i la governança democràtica dels espais portuaris.

Durant dècades, el GOB ha seguit de prop la gestió portuària a les Illes Balears, formulant propostes i al·legacions per orientar el model cap a la sostenibilitat, la funció social i la preservació dels ecosistemes litorals. Des d’aquesta experiència, el gruu ecologista conclou que «la reforma actual no respon a l’interès general, sinó que obre la porta a una nova etapa de privatització de la costa, alliberant restriccions, ampliant concessions i disminuint els mecanismes de control públic».

Una reforma que s’emmarca en una lògica de liberalització i expansió privada

Segons explica el GOB: «tot i emparar-se en conceptes com ‘modernització», «eficiència» o «harmonització amb la normativa estatal», la proposta desplega un conjunt de mesures que «afavoreixen la liberalització del domini públic portuari».

Els principals eixos que ha detectat el GOB són:

• Allargament de les concessions fins a 75 anys, bloquejant durant dècades la possibilitat de reorientar l’ús dels ports segons noves necessitats socials, ambientals o climàtiques.
• Simplificació administrativa per executar obres sense garanties de control municipal ni ambiental.
• Ampliació d’usos comercials, turístics i recreatius als ports, difuminant la seva funció pública i incrementant la pressió urbanística sobre el litoral.
• Equiparació entre clubs nàutics i marines comercials, una mesura que dilueix la funció social dels primers i reforça els interessos econòmics dels segons.
• Consolidació del poder dels concessionaris en detriment de Ports IB i de l’administració local.
• Pròrrogues justificades per millores «ambientals o digitals» sense criteris objectius, auditories independents o garanties de transparència.

Segons els ecologistes, «Aquest conjunt de modificacions debiliten la governança pública, redueixen l’accés ciutadà i consoliden la costa com un espai cada vegada més privatitzat, saturat i subordinat a interessos mercantilistes».

Què demana el GOB?

Els ecologistes reivindiquen la funció pública i ambiental del domini públic portuari.
«Les concessions llargues i l’ampliació d’usos comercials són incompatibles amb una gestió adaptativa i sostenible de la costa», afirmen.

Denuncien la privatització de l’espai litoral
Aquesta reforma «consolida l’ocupació privada d’un bé comú durant dècades, amb pèrdua d’accés públic i d’oportunitats per a usos ambientals, socials o científics».

Rebutgen l’ampliació dels terminis de concessió
«Proposam limitar-los màxim a 35 anys, sense pròrrogues automàtiques ni justificacions vagues» i afegeixen que «Exigim revisió periòdica cada 10-15 anys amb criteris ambientals i d’interès públic».

Rebutgen la reducció del control municipal i ambiental
«Qualsevol obra hauria de requerir avaluació ambiental i informe municipal vinculant».

Reclamen transparència i concurrència pública
«Proposam eliminar excepcions al concurs públic per a noves concessions o pròrrogues».
Des del GOB, també, exigeixen «publicitat, informes d’impacte i processos participatius en l’atorgament.

Advocam per redefinir la funció social dels clubs nàutics».
«Cal reforçar el control sobre quotes socials, accessibilitat, ús real per part de la ciutadania i programes d’esport base», declaren.
I també propoesen «condicionar qualsevol pròrroga a indicadors reals de funció pública, i no només a declaracions formals».

Segons els ecologistes, «si es mantenen incentius per a ‘millores ambientals’, cal que siguin objectivables, auditables i vinculants, «no una excusa per pròrrogues».

Exigeixen que es contempli i promogui una visió ecosistèmica del litoral

«Els ports no són illes econòmiques: les seves ampliacions, usos i impactes afecten ecosistemes marins, posidònia i dinàmiques litorals i caldria planificar-los de manera integrada amb els instruments de gestió integral de l’ecosistema litoral i la seva biodiversitat. Qualsevol actuació portuària que afecti el medi marí hauria d’estar alineada amb l’EM-LB —> Estratègia Marina de la Demarcació Llevantina-Balear (EM-LB)».

Amb tot això, demanen «la retirada o modificació profunda de la proposició de llei, i instam al Parlament de les Illes Balears a aprofitar aquesta modificació de la Llei de ports de les Illes Baelars per reafirmar el caràcter públic i ambiental del domini marítim-terrestre i dels ports autonòmics, a impulsar una reforma integral del model portuari que respongui als reptes de la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la saturació del litoral i a subordinar qualsevol modificació legislativa a objectius de sostenibilitat, equitat i interès general, no a la rendibilitat econòmica immediata».