«Sovint ens diuen que el problema per dur al mercat el tipus de producte que oferim és la manca d’homogeneïtzació, però no és cert, el nostre problema és d’accés als mercats». Són paraules de Mikel Komerzana, de l’associació de Ramaders de Bedarbide, d’Urduña, Bizakaia, pronunciades durant la segona jornada del I Congrés de Ramaderia Regenerativa organitzat per APAEMA i que s’ha celebrat aquests dies la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Komerzana ha explicat el projecte Belardi, un escorxador multi espècie i centre de transformació col·lectiu que han creat fa un any al País Basc. Això, en unes sessions en què també assolí especial protagonisme el projecte de promoció ME ecològic de Mallorca i l’experiència cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca (PEM), creada per donar sortida comercial al producte.

El cas de Belardi és el d’una fita assolida després d’una dècada de lluita i ha servit per apoderar els productors de ramat en ecològic en un context comercial que senten que els barra el pas. La seva filosofia és compartir l’espai de transformació però reservar a l’acció individual la venda directa, en mercats regulars i fires. D’aquesta manera, basculen entre una iniciativa col·lectiva i la defensa de l’autonomia de cadascú en la venda sense intermediaris. No contemplen constituir-se en cooperativa.

«Si tu tens un animal —ha afegit Komerzana— però no tens les eines transformar-lo no tens un aliment, per tant, no pots accedir directament al teu propi mercat. Fa anys que el mercat global absorbeix els nostres mercats, aïllant als productors i productores i guanyant molts doblers amb la transformació i comercialització».

Per la seva banda, el projecte de promoció ME ecològic de Mallorca, nascut el 2015, i PEM, fundada el 2017, es presentaren com a fórmules d’èxit insulars. El projecte de promoció va aconseguir distingir la carn produïda en ecològic i la cooperativa ha aglutinat ramaders i ramaders que, units, poden arribar als grans consumidors.

Xisco Llompart, ramader i president de PEM, assenyala que haver consolidat la complicitat entre el sector primari i el de serveis és clau en la seva progressió. «La cadena hotelera Garden Hotels s’ha adaptat a les nostres necessitats més que nosaltres a les seves». L’acord consisteix a establir volums de compra anuals per part de la cadena, que serveix el me ecològic als bufets dels seus establiments. L’any passat adquiriren més de set mil quilos en canals. «I ara tenim -afegeix Llompart- una segona cadena hotelera que fa feina amb nosaltres, MacHotels, i hem pogut integrar nous pagesos, joves, amb molta activitat, per cobrir la demanda. Enguany hem incrementat un 33% la comercialització. És un gran èxit». Això quan, en aquest exercici, PEM haurà servit vint-i-un mil quilos de carn de me amb el segell d’ecològica, deu vegades més que en els inicis de la seva activitat.

Actualment, PEM està forma per uns cinquanta socis, una trentena de ramaders i una vintena d’hortolans. «Els ramaders són de petita i mitjana escala —ha detallat Llompart— des dels que tenen vint-i-cinc ovelles als que en tenen quatre-centes. Som famílies que manegen ramat a les seves finques, i la cooperativa els uneix, integrant aquells que potser per ser petits no els són tan rendibles, però ens unim per la manera de produir i comercialitzar junts un producte que sabem que és de màxima qualitat».Aquesta manera de fer és la que el president de PEM considera que s’adapta al context de l’illa. «Pens que a Mallorca aquest és l’única forma que funciona a llarg termini», ha dit.

Normatives adaptades al col·lectiu

Parlam d’èxits, però també de dificultats. La jornada de divendres va servir per exposar la complexitat normativa que afecta aquest perfil de productors en un context aparentment dissenyat per a la gran indústria. Ubicats en la realitat que ens ocupa, hem de pensar en la conveniència de petits escorxadors multi espècie, d’escorxadors mòbils, o d’obradors de transformació de petita escala i on les maneres de fer tradicionals poden quedar fora dels plantejaments inicials de la norma.

El projecte Belardi, encara que jove, ha esdevingut un referent perquè després de molta lluita ha aconseguit que la normativa sanitària s’adaptés a les seves necessitats, quan sovint es frenen projectes en la mateixa línia perquè no encaixen en les directrius sanitàries europees, que llavors apliquen o adapten els estats, que deleguen en els governs autonòmics. A les Balears, aquesta qüestió depèn de Salut Pública de la CAIB.

Per aquest motiu va despertar un interès especial la participació en el congrés de Blanca Ortega, de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Ortega va dedicar bona part de la seva intervenció a parlar de les possibilitats que contempla la normativa europea per a la flexibilització i adaptació a diferents realitats. I que això sigui possible acaba essent responsabilitat de les administracions autonòmiques.

En aquest sentit, Magdalena Adrover, manescal i responsable del projecte PASTURE+ a APAEMA, lamentà que, atesa la situació, no hagin pogut comptar amb cap representant de la Conselleria de Salut en el Congrés.

Més enllà d’aquesta qüestió, a la mateixa taula d’Ortega hi va participar María José Suasi, Cap del Servei de Ramaderia de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural. Al seu torn, va exposar que tenen diferents projectes en marxa emmarcats el Pla Estratègic de Ramaderia: el nou Decret REGA (registre explotacions ramaderes), que facilita tràmits i moviments d’animals), accions per al foment races autòctones, l’autorització de l’ús agrícola de la llana més enllà de l'autoconsum, la caracterització de ramaderia extensiva, la definició de les càrregues admissibles de bestiar per la gestió de la Serra de Tramuntana, la creació d’un banc de terres Ramader, entre d’altres.

La jornada de divendres va concloure amb la projecció del documental 10 anys de ME ecològic de Mallorca, una producció d’APAEMA filmada i muntada per Josep Alorda. A partir d’ara, l’audiovisual passarà per una segona revisió i després estarà disponible en obert al canal de YouTube de ME ecològic de Mallorca per a totes les persones interessades. Informaran de la seva publicació a través de les xarxes socials.

Valoració del congrés

Aquestes són alguns dels aspectes tractats en un congrés que es tanca amb la sensació d’haver superat les expectatives i que ha posat en diàleg ramaders que, per la seva manera de fer, de vegades se senten incompresos o una minoria en els seus entorns.

Des de l’organització insisteixen en el fet que allò que es proposa no forma part d’una producció amb una marca que se suma a tantes altres, són tècniques per incorporar a la ramaderia en conjunt i donar-li un futur. «És una llàstima que tots els polítics que intervingueren a la primera jornada insistiren que farien feina per a tot el sector ramader i no només per aquesta ramaderia amb tècniques regeneratives, mostrant que no ho veuen realment com una eina per a reconvertir i enfortir el sector en conjunt. Pensen que ens han de fer una mica de cas a nosaltres i una mica de cas als altres. No entenen que si volen que la ramaderia en general continuï i sigui viable, aquestes eines són molt interessants per aconseguir-ho», han assegurat des de l’organització.

Així mateix, Adrover ha reclamat que tot el coneixement que s’ha esposat a l’acte sigui objecte d’atenció. «A més d’això, han demanat que volen conèixer amb més concreció els resultats de viabilitat econòmica d’aquestes pràctiques i com es monitoren per poder concretar polítiques públiques per valorar si se’ls dona suport, i hem muntat un congrés de dos dies en què s’ha donat moltes respostes a aquestes preguntes i, en canvi, en acabar les seves exposicions han partit sense quedar-se a escoltar allò que s’explicava sobre la qüestió».

Visites a finques

La darrera activitat organitzada en el marc del congrés s’ha dut a terme aquest dissabte dematí mateix i ha consistit en la visita d’alguns dels participats, repartits en tres grups, a les finques ramaderes de Son Mesquida, Purgatori i Sa Cabreta.

Aquest congrés ha estat possible gràcies a la col·laboració de la UIB i del projecte estatal PASTURE+, dins el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).