Milers de persones han recorregut els carrers de Palma aquest dimarts, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, en dues manifestacions simultànies per a demanar l'erradicació d'aquesta violència.

Les marxes, convocades pel Moviment Feminista de Mallorca i la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, han arrencat a les 18.30 hores de la plaça d'Espanya i de la plaça de la Porta Pintada, respectivament. Cal recordar que aquest és el quart any consecutiu que la ciutat acull dues manifestacions separades per a commemorar el 25N.

Amb crits de «No són mortes, són assassinades» i «Fora masclisme dels nostres carrers», centenars de persones han sortit als carrers per a participar en alguna de les marxes, amb els lemes 'El masclisme mata, la lluita feminista se sosté' i 'Combat la violència masclista, milita feminista'. Una vegada finalitzades, s'han llegit els manifestos.

D'una banda, des del Moviment Feminista de Mallorca han reivindicat que «encara és imprescindible» sortir als carrers any rere any ja que la violència masclista «segueix present en la vida de les dones».

En el manifest, han subratllat que aquesta violència afecta a totes les dones independentment de l'edat, l'origen o la posició social. «Exigim un canvi cultural, social i polític amb mesures valentes que transformin les nostres vides», han reclamat.

«Entre altres qüestions, han fet referència a l'avortament, lamentant que «sembla mentida» que «encara calgui plantar cara als grups organitzats que volen arrebassar-nos drets». «Ho tenim clar: avortament 100% públic, gratuït, universal, segur i a prop de casa», han defensat.

En aquest sentit, han reclamat també una educació sexual feminista que permeti a les dones conèixer el seu cos i el seu plaer. «Ens ha escoltat, senyora Prohens?», han dit a la presidenta del Govern, Marga Prohens.

Per al Moviment Feminista, per a combatre el masclisme són necessaris els recursos i pressupostos per a prevenció, una educació «veritablement» feminista, avaluacions públiques de les polítiques contra la violència masclista i l'abolició de totes la violències que afecten les dones.

«Mai s'han garantit els recursos necessaris i fins ara, a més, s'està desmantellant fins i tot el poc que teníem», han subratllat, per a després carregar contra Vox i el PP, el primer per «impulsar el retrocés» i, el segon, per la seva «complicitat ideològica».

En el manifest han fet referència també a Aurora Picornell: «Enmig d'aquest clima d'hostilitat cap a les dones, tampoc s'ha respectat el llegat de qui ens ha precedit». En aquest sentit, han censurat que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, esqueixàs una foto de les Roges del Molinar, així com la vandalització del bust de Picornell en tres ocasions.

«Ja no volem minuts de silenci ni resignar-nos davant la normalització social de la violència masculina. Volem vides per a ser viscudes, vides dignes per a totes», han conclòs.

En aquesta marxa han participat representants del PSIB i del PP, entre altres, així com la directora de l'Institut Balear de la Dona (IBDona), Cati Salom.

D'altra banda, la Coordinadora Transfeminista de Mallorca ha reivindicat en el seu manifest que els drets «no es poden donar per fet» sinó que cal «defensar-los per a resistir i avançar».

Així, han fet una crida a reforçar la lluita feminista davant un context polític en el qual, al seu criteri, la reacció «pren cada vegada més força». «Per a plantar cara a aquells que ens volen callades i submises», han sostingut.

Des de la Coordinadora han remarcat que la violència masclista no és un fet aïllat ni una fatalitat inevitable, sinó «una expressió directa d'un sistema patriarcal i capitalista», i han carregat contra institucions que «intenten fer creure» que aquesta violència són episodis puntuals.

«El feminisme liberal i institucional intenta instrumentalitzar el relat del terror i la por que han de sentir les dones, proposant un discurs alarmista darrere d'una suposada seguretat per a les dones», han criticat, agregant que s’ajunta amb el programa de la dreta i l'extrema dreta i «alimenta el discurs classista, masclista i racista».

Al seu criteri, la seguretat passa per tenir les necessitats bàsiques cobertes, és a dir, «poder accedir a un habitatge digne, tenir aigua, llum i pa, combatre la feminització de la pobresa i posar en el centre de les polítiques públiques a les més castigades pel capitalisme salvatge».

També han advertit en el manifest de «l’alarmant repunt» dels discursos d'odi, l'augment de les agressions sexuals i la violència vicària, així com noves formes de control digital. «Mentre les violències creixen, l'ofensiva ultraconservadora avança», han sostingut.

D'altra banda, han censurat la «repressió institucional»: «Mentre ens diuen que confiem en l'Estat per a protegir-nos, ens envien policies a les manifestacions, ens criminalitzen amb la llei mordassa i limiten cada vegada més el dret a la protesta».

Igualment, han fet referència a l'avortament, reivindicant-lo com un dret fonamental i no «un dret reservat a unes poques». «La presència massiva d'objectors de consciència, la falta de recursos en la sanitat pública i els judicis morals que encara pesen sobre nosaltres converteixen un dret bàsic en un laberint d'obstacles», han assenyalat.

Amb tot, han subratllat que el feminisme es construeix dia a dia i que els drets es defensen militant i «teixint comunitat davant l'odi i la precarietat». «Avui, com sempre, afirmem que no ens faran callar, no ens invisibilitzaran, no ens dividiran», han conclòs.

També des de la Coordinadora Transfeminista, una de les seves portaveus, Sara Barceló, ha apuntat en declaracions als mitjans de comunicació que el fet que hi hagi dues manifestacions suposa que «més gent» surti al carrer.

«Creim que comparat amb la resta de moviments socials tant el 25N com el 8M --Dia de la Dona-- continuen traguent molta gent al carrer i en part és per això«, ha considerat.